Tapa blanda

Catalán

Español

Almadia Aljosan S.r.l.u.

Arcadia

Editorial Empúries

Fragmenta Editorial, Sl

La Galera, Sau

El glotón es víctima y culpable. La glotonería ha pasado de ser una ofensa a Dios a ser un pecado social. Salvo en los días señalados en los que la comilona y el descontrol son de recibo, y aparte de los que tienen bula por cargo o por oficio, la glotonería despendolada suele considerarse de mal gusto. La gula ha mutado en enfermedad: ha pasado de vicio voluntario a infortunio hereditario, de pecado de ricos a pecado de todos, de depravación individual a tendencia social. Hemos socializado las virtudes, pero también las taras.Con una prosa de gran riqueza expresiva, Adrià Pujol ofrece un recorrido muy singular por la tradición literaria, cinematográfica, artística e iconográfica de Occidente en torno a la gula.La serie «Pecados capitales» pretende ofrecer una visión fresca y rigurosa de cada «pecado» de la mano de nuevas voces del ensayo.

La gula

Picadura de barcelona

Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N'hi ha que sembla que s'hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n'hi ha que fan l'efecte d'haver publicat sense haver acabat d'escriure prou.O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d'estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d'escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants.Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d'exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar... o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

Arcàdia

O no

La narrativa memorialística d'Adrià Pujol Cruells, reelaborada i en un sol volum imprescindible.Escafa rlata i Picadura formen un díptic autobiogràfic, una parella de ball entre l'adolescència enjogassada de l'autor en un Empordà encara feréstec i el desembarcament a la turbulenta Barcelona olímpica. La vivesa desvergonyida, la crònica generacional, l'humor constant, el retrat del país i l'estructura de mosaic acolorit fan d'aquest díptic l'obra més magnètica de l'autor a dia d'avui. Arran de les traduccions al castellà, a l'alemany i a l'anglès, Adrià Pujol ha reelaborat en un sol llibre dues obres, publicades el 2011 i el 2014 amb els títols Escafarlata d'Empordà i Picadura de Barcelona. Andreu Gomila va escriure a Time Out: «Adrià Pujol promou un llenguatge nou a còpia de desti?lar-ne molts i li fa l'amor amb passió desmesurada. La criatura que en neix és la més lluminosa i abracadabrant de totes». Vicenç Pagès Jordà va resumir-ho així: «Si Escafarlata era nostàlgic, Picadura resulta lúcid».

Editorial Empuries

Escafarlata/Picadura

Cómo sobrevivir y no morir en el intento.Acabo de estrenar mi DIARIO de VACACIONES. Quiero explicar todo lo que hagamos este verano. Vamos a recorrer Francia de camping en camping con la furgoneta nueva. ¡Va a ser alucinante! Papá nos ha advertido que debíamos salir temprano, por no sé qué de la Operación Salida, pero, como siempre, nos hemos entretenido más de la cuenta y ahora nos hemos quedado atrapados en un atasco descomunal. ¡A ver dónde llegamos!Un libro ilustrado a todo color para reír en familia con una situación que normalmente poco tiene de cómica.

La gula (2020)

Picadura de barcelona (2025)

O no (2024)

Escafarlata/Picadura (2026)

El atasco (2020)