Quin valor donem a la gent gran? Aquesta pregunta es va esmunyint entre línies i ens incomoda la lectura. Tenim feina. Perquè l'edat ha arribat a un punt culminant de descrèdit; un descrèdit, per postres, «ben blanquejat per la hipocresia de pontificar sobre la saviesa dels vells». Des d'un punt de vista excepcional, la poeta Cèlia Sànchez-Mústich narra la seva peripècia de molts anys al costat d'una mare i una àvia dependents, i la recerca detectivesca d'una amiga perduda entre residències geriàtriques.L'autora fa un elogi de la quarta edat, més que com un col·lectiu, «com un formidable amfiteatre o temple ruïnós que, a diferència d'altres, no és freqüentat per visitants embadalits», i entrellaça una intensa experiència familiar amb reflexions àcides d'una duresa implacable. Perquè veiem «aquella nosa» amb uns ulls una mica més dignes.

Tapa blanda

Catalán

Editorial Comanegra S.l.

Els vells, aquella nosa

Pòrtic En un moment de la festa tots vam riure amb estrèpit i entre llàgrimes. El dibuix molecular d?una llàgrima de rialla ?diuen? no coincideix amb el dibuix que llisca  per una de tristesa. Però ningú no pot veure-hi tan endins i vaig passar de contraban el dol. L?esperaré cent anys, la llàgrima que em delati (fins al dos mil cent disset no tornarà a produir-se la gota negra de Venus en el trànsit pel sol).

Els vells, aquella nosa (2020)

La gota negra (2018)