Un grupo feminista que organiza una charla contra la discriminación, un hombre que se enfada con su novio después de soñar que lo encuentra en la cama con otro o una pareja que asiste al cursillo obligatorio para padres adoptivos. Los trece cuentos de Te quiero si he bebido son retratos, entre cómicos y amargos, de la vida moderna, escritos con un estilo tan riguroso como desvergonzado, que la crítica ha definido como «turbulento, cínico y lleno de ingenio».  «Cada relato deja un poso de entusiasmo contagioso.» ponç puigdevall, El País   «Agil e ingeniosa.» Michael Eaude, The Times Literary Supplement  «El libro es divertido, corrosivo e ingenioso. Moliner es un circo de tres pistas» julià guillamon, La Vanguardia  «Fluye, es divertido, hace pensar. Es literatura de primera»  david castillo, Avui   «Con un lenguaje fresco y directo y con mucho humor, Moliner lleva al límite las pequeñas situaciones cotidianas» bärbel neuman, Lift Stuttgart

Tapa blanda

Español

Acantilado

Te quiero si he bebido

Si hay una virtud que sobresale, de entre las muchas que tiene Empar Moliner, es esa mirada irónica, distante pero tierna, de la espuma de los días. Las cuarenta crónicas de este libro reúnen la consulta a un adivino para averiguar la supervivencia de la lengua catalana, la visita a un convento donde se alquilan empleadas latinoamericanas, un almuerzo en un comedor social o la contratación de un refugio atómico. El ojo escrutador de Moliner transita por estas páginas con la alegría vital de quien no se deja vencer por la adversidad ni el absurdo, o de quien cree que el mejor conjuro para la desdicha es el humor.

Narrativa del Acantilado

Busco señor para amistad y lo que surja

Empar Moliner tiene un don para detectar el absurdo yáLa colaboradora es un retrato perfecto del mundo en el que vivimos, con todas sus verdades, mentiras, miserias y grandezas. Bueno, tal vez más mentiras y miserias que verdades y grandezas.«Empar Moliner es autora de algunas de las páginas más frescas e incisivas que se han escrito en los últimos años en este país. (?) La colaboradora es una sátira contemporánea al más puro estilo Moliner», LA VANGUARDIA«Moliner es una observadora extraordinariamente dotada, y su novela sirve como repertorio milagrosamente abarrotado de los tópicos verbales, los fetiches consumistas, las manías y las señas de identidad de las clases medias.Es escandalosamente brillante», EL PAIS«Hay tantos temas en esta novela que el lector hará bien en leerla sin prisas.El ritmo no da tregua y los detalles contribuyen a amueblar admirablementeel escenario de esta comedia trágica. (?) Tour de force novelístico contra nuestro mundo de emoticonos, idiotas subvencionados y gustos horripilantes. Buena porque sí», EL MUNDO

Espasa

La colaboradora

PREMI RAMON LLULL 2022La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys i una esposa i mare massa feliç. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l'amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.

Catalán

Labutxaca

Benvolguda

«Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes. El que jo faig és escriure això que se'n diuen "llibres pràctics", de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació imparable de la literatura».

La col laboradora

Després de l'èxit de Tot aix. ho faig perquè tinc molta por tornen els millors contes de l'Empar Moliner, més sarcàstica, més commovedora i amb més sentit de l'humor que mai. L'escriptora obsessiva, la maternitat, el pas del temps, la mort, la crisi de parella o el declivi de la dona madura són alguns dels temes que ens descriuen el món en què vivim i alhora ens sorprenen un cop més amb l'intimisme més colpidor d'una de les escriptores més consolidades de la nostra literatura.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Tapa dura

Columna Cat

És que abans no érem així

Aquest llibre és una selecció d'alguns dels grans contes que l'Empar Moliner ha escrit al llarg dels anys i que han estat triats per conformar un volum d'imprescindibles. Hi trobem retrats de la vida moderna i de personatges que caminen constantment en una línia fina entre la comicitat i la tragèdia. Amb l'instint narratiu, l'agilitat i l'humor que caracteritzen l'autora, aquestes hist.ries ens commouen i són capaces d'arrencar-nos una riallada fosca, d'aquelles que et fan prendre consciència que la vida és intensa i està plena de contradiccions.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

T'estimo si he begut I altres contes

UNA NOVEL·LA BRILLANT.UNA CELEBRACIÓ DE LA VIDA.Amb la lucidesa, l'humor i la rauxa d'Empar MolinerQuan a la Clàudia Pruna li anuncien que li queda poc temps de vida, decideix organitzar la seva desaparició d'una manera tan pragmàtica com insòlita, continuar publicant els seus articles quan ja no hi sigui. Per això recluta un jove bibliotecari que l'admira, l'instal·la a la seva masia del Montseny i el converteix en còmplice involuntari d'una operació literària i vital que desafia tots els límits de la intimitat. lnstruccions per viure sense ella és una novel·la que sacseja. Una obra madura que confirma la potència literària d'Empar Moliner.

Instruccions Per Viure Sense Ella

Teniu a les mans el llibre més personal i íntim de l?Empar Moliner. A De què fuges, qui et persegueix? l?autora ens explica el canvi vital que ha significat per a ella el fet de córrer: les sensacions, els personatges que troba, la primera marató de Barcelona, la mítica de Nova York, les lesions, la disciplina física... Tota una filosofi a de vida que desenvolupa en un relat emocionant i commovedor que va molt més enllà de l?esport. Sens dubte, un llibre brillant que ens arriba en el millor moment d?una autora absolutament imprescindible.  Algú dirà (i amb raó) que tot això que explico, aquestes èpiques nicieses, podria explicar-les si només passegés. És cert. Però mentre pugui correré, perquè córrer m?apropa de manera diferent a les coses. Quan torno de passejar estic contenta, però quan torno de córrer estic eufòrica. M?agrada anar de pressa. De què fujo? De tot. Qui em persegueix? Tots els altres. Per què? Per si de cas.

De qu fuges, qui et persegueix?

Només algú amb l?instint narratiu, l?agilitat i l?humor d?Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d?afrontar l?absurd, de viure sense por i d?estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l?escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l?entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l?esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

Tot aix ho faig perqu tinc molta por

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l'amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.Ara ja tinc la confirmació científica de l'estat volàtil en el qual m'he instal·lat l'últim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d'estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des d'unes lleugeres ales d'espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home s'enamorarà d'aquella altra.

Solo alguien con el instinto narrativo, la agilidadáy el sentido del humor de Empar Moliner podíaáhaber escrito un libro de relatos como Todoáesto lo hago porque tengo mucho miedo, unaájoya literaria que conmueve y divierte al lectoráde principio a fin.Estos cuentos retratan como pocos los malesáde nuestra época. Con lucidez y sarcasmo,ámuestran hasta qué punto son habituales las dificultades para afrontar el absurdo, para vivir sinátemor e incluso para amar sin dañar al otro. Y,átambién, cómo nuestras incapacidades puedenáconvertirse en neurosis cotidianas como las queáafectan a los personajes de este libro: el esnobismoágastronómico, los peligros de practicarárunning por el bosque, el pánico a ver sufrir aálos hijos, las parejas que han dejado de reírseájuntas y la seducción descontrolada de quienesátemen quedarse solos. Moliner, ácida como siempre, nos demuestraáhasta dónde somos capaces de llegar por miedo.Porque a menudo reímos, corremos o bebemosásolamente porque estamos aterrados.«Moliner es capaz de retratar la estupidezásin excederse en el perfi l ni pasarse en elámaquillaje: tal cual.», El Paísá«Ágil e ingeniosa.»,áTimes Literary Supplement á

Te quiero si he bebido

Busco señor para amistad y lo que surja (2005)

La colaboradora (2012)

Benvolguda (2023)

La col laboradora

És que abans no érem així (2020)

T'estimo si he begut I altres contes (2020)

Instruccions Per Viure Sense Ella (2026)

De qu fuges, qui et persegueix? (2018)

Tot aix ho faig perqu tinc molta por

Benvolguda (2022)

Todo esto lo hago porque tengo mucho miedo