Teniu a les mans un extraordinari assaig crític sobre la història del segle XIX i començament del XX. Un assaig sobre la dominació, expressada mitjançant l'imperialisme. Al llibre Som com moros dins la boira?, publicat originàriament en basc, i que ara veu la llum en català i en en castellà, se'ns mostra la violència sense escrúpols exercit per l'imperialisme espanyol i francès al nord d'Àfrica, i que només uns quants es van atrevir a criticar, com ara Pi i Margall o José Martí des de Nova York.  L'assaig conté fragments literaris que us permetran endinsar-vos en les aventures del pare Pedro Hilarion Sarrionandia per les terres del Rif, i segur que us apassionarà saber com va arribar a aprendre la llengua amaziga i a escriure'n la primera gramàtica.  Som com moros dina la boira? ofereix les claus de la dominació, no només en el front bèl·lic, a l'Àfrica, sinó també a la rereguarda, on filòsofs, juristes, escoles, pensadors, parlamentaris... gairebé tot el nacionalisme espanyol i francès està en contra dels «moros». El terme «moro» s'utilitza com a genèric per descriure aquella altra persona, desconeguda i, per tant, temuda. Però «mores» són les persones dominades, les oprimides, les amazigues, basques o catalanes, que, siguin d'on siguin, mereixen dignitat i llibertat.  Tot això, Sarrionandia ens ho narra amb un llenguatge exquisit, i com ell mateix confessa en el pròleg, ple d'elements discordants:   «Vaig entrar a la casba tot buscant una gramàtica, però també per fer una guerra, en el sentit que va atorgar a la paraula Joannes d'Etcheberri de Sara, que va concedir el títol de guerra a l'esforç per suprimir la ignorància. Hauria pogut presentar-la en quatre o cinc volums: la biografia del frare que va fer la gramàtica rifenya, la història de la turbulenta república del Rif, un assaig de crítica a l'imperialisme, una introducció a la història i la cultura amazigues, o la protesta d'insubordinació a Espanya i França que els bascos hem de fer. Si els temes es restringissin tot seria més acadèmic, però aleshores molts elements discordants quedarien exclosos.»  Som com moros dins la boira? rebé el Premi Euskadi d'Assaig l'any 2011, en paraules del jurat, per ser «un crit a la pluralitat cultural».

Tapa blanda

Catalán

Pol·len Edicions

Som com moros dins la boira?

Tenía necesidad de decir algunas cosas, pero sobre todo, tengo la necesidad de tener en cuenta a las palabras, para creer que todavía puede ponérsele nombre a las cosas. Y ésa es la ilusión principal de este libro: la lengua todavía sirve y todo es mejorable. En lo que respecta al libro, -para todo aquel que se interrogue sobre su identificación- debo admitir que se trata de un diccionario, pero que no es un diccionario; que contiene narraciones cortas pero que no es un libro de cuentos; que se compone de pequeños ensayos de aforismos y que se basa en notas y citas de mis vecinos de todo el mundo. Digamos pues, que se trata de una novela larga. El juego es el siguiente: hay que romper la cáscara una por una para obtener su contenido, para ver si contienen una media verdad o mentira y media, una media mentira o verdad y media. Habrá muchos significados que se dejan a medias, algunos otros se sobresignificarán, y otros se dejarán colgados, tal y como solemos hacer en la vida real. Decididamente, este libro no es un libro de reflexiones sino de pre-reflexiones. Las pre-reflexiones son una excusa para que el lector haga la correspondiente reflexion.

Txalaparta, S.l.

Hitzen ondoeza

Kolosala izango da

La guerra anda aún por ahí, cerca de la vida y de todo lo hermoso y tierno. Pero pronto llegará el circo. Llegará en estas horas agónicas del mundo, y será colosal. Vendrá desde Alemania. Con un gran letrero que diga ?Cirque Krone?. Y con un montón de vagones de tren, elefantes, leones, monos, payasos, tragasables y mujeres barbudas. Tambi?n vendrán vendedores de globos con sus planetas de colores. Llegarán a Kalaportu. Y será colosal.

Español

Será colosal

Ez zekiela ?zioen "Bizitzea ez al da oso arriskutsua?" liburuaren sarreran autoreak? irakurtzeak askeago egiten gaituen ala gure arazoez kontzienteago bakarrik.Egunerokotasunez eratutako saiakera literarioaren ubera hari jarraitzen dio "Airea ez da debalde" honek ere. Kronika asko daude Habanakoak, hiriak 500 urte betetzen dituen urtean senitartekorik zaharrena balitz bezala: lekua, gauden lekua izateaz gainera, garen lekua da.Indigena, beltz, nazio baztertuko, diru gutxiko, emakume edo errebelde izatearen zoritxarrez eta dohainez arituko gara. Noizean behin, telebistan bizi nahi ez duen eta kosmonauta izan nahi lukeen ume bat pasatuko da. Bizitzaren eta aniztasunaren aldeko erresistentzian, pertsonaia biziekin batera, mamuak ari dira: Eguzkia errona edatera gonbidatu eta goizaldetik zain dagoen Enriquito, Anai?s Ninekin besotik helduta Vedadoko 11 kalean barrena ibiliko den Bartolome Santa Teresa edo Carel Fabritiusen kardantxiloa.Lezio batzuk ere izango dira, konfusioan. Esate baterako, Onelio Jorgeren eskutik ikasiko dugu bizitzan bi gose daudela, ogiarena eta koral zaldiarena. Errealitateagatik ez ezik, imajinazioagatik ere bizi garela.Eta hitzak leku konpartituak direla, eta hizkuntza munduaren tamainako bizilekua dela. Eta agian konturatuko gara, Jose Lezamari esker, mihia haginen artean atxilotuta daramagun arren, mintzairena dela bizi dezakegun abenturarik handiena.

Pamiela Argitaletxea

Airea ez da debalde

Egiten du inork lo kartzelatik urkabera daraman gurdian? ?galdetzen zuen John Donnek?. Guk, ostera, erdi oharkabean egiten dugu normalean amaren sabeletik edonongo hilobira arteko bidea.Gauzak direna balira literaturaren bidezko itzartasun ariketa da. Izan dezagun arreta eta ardura behintzat, kondenatuta gaudenez gero.Idazkera eta liburu molde baten hirugarren partea da. Bizitzea ez al da oso arriskutsua? izan zen lehenengoa, Airea ez da debalde bigarrena, eta Gauzak direna balira hau da azkena. Habanako gaukaria azpitituluarekin heldu den trilogia. Gaukaria: neologismo natural horrek iradokitzen du iluntasunari eta lozorroari kendutako izkribuak direla.Habanako bazter-auzo batean bizi da idazlea 2019ko urritik 2020ko pandemiaren udaberrira arte. Baina, bere gogoetak egunerokotasunetik hedatzen dira espazioan eta denboran. Saiakera politiko eta filosofikoa (isonomia, isegoria, isomoiria eta isotimia) saiakera historiko eta literarioarekin (Prospero, Kaliban, Ariel, Saikoratz) hariztatzen da. Iragan koloniala eta propietarista presente dago gizartean, gizajaletasuna desagertuko dela ematen duen arren, gizakia ez zaiolako gustatzen gizakiari. Deskribaketatzat ala mikroipuintzat har daitezkeen pasarteak daude (agureari poliklinikora laguntzen dion tximeletarena, edo, apagoian agertzen den kokuioarena). Antilletako hitzez (mamei, batei, bohio, baje, jaba, nasobuko), eta bertako ahaztuez (hain gabe, haindu) aberastuz doa euskara.Baina, literaturaren epidiktikotasunaz mesfidatzen da autorea, literatura ez delakoan ez edertia ez lehiaketa, baizik kondenatuaren bizitzarekiko arreta?

Som com moros dins la boira? (2012)

Hitzen ondoeza (1997)

Kolosala izango da (2003)

Será colosal

Airea ez da debalde (2019)

Gauzak Direna Balira (2020)

Atabala eta euria (1986)