Tapa blanda

Español

Nivola

Liu hui. Nueve capítulos de la matemática china

El darrer gran geòmetra del segle II aC és Apol.loni de Perge (262-190 aC). Com havia passat amb els Elements d'Euclides, el seu tractat Còniques va superar els estudis anteriors, tant els d'Aristeu com els d'Euclides. Les Còniques són una obra d'una gran complexitat i extensió, i el fonament de moltes de les recerques matemàtiques i astronòmiques europees dels segles XIV i XV, ja que un cop redescoberta es feu patent la seva enorme importància. Apol.loni n'era conscient i, per això, fa una descripció dels continguts i una explanació dels temes en gairebé tots els llibres. Aquesta complexitat de l'obra i, sobretot, l'extensió ens han obligat a dedicar-hi dos llibres: aquest que tenim a les mans, Grècia IIIc1 , i Grècia IIIc2. El primer capítol d'aquest volum, com hem fet en els altres d'aquesta col·lecció, ofereix una síntesi breu del context en el qual va viure el geòmetra de Perge, amb unes gotes de biografia i una anàlisi del seu pensament matemàtic. En el segon capítol, presentem i analitzem els seus quatre primers llibres conservats en grec i que contenen els «elements», en el sentit exposat a Grècia IIIa, de la seva obra magna, les Còniques. Al final del llibre, hi afegim dos apèndixs: un que aplega els textos que sostenen el que hem exposat al primer capítol i un altre que inclou la traducció i adaptació al català dels quatre llibres esmentats.

Tapa dura

Catalán

Institut D'estudis Catalans

Historia De La Matematica: Grecia Iiic1 (El Segle D'or: Les Coniques D'apol·loni

«Els Elements d'Euclides constitueixen, doncs, un pont entre la matemàtica anterior al segle III aC i la d'aquest segle, i també entre aquesta i la dels segles ulteriors. És impossible explicar i entendre la matemàtica grega de després d'ell ?i la del mateix Euclides que no sigui la dels Elements, com veurem a Grècia III?sense tenir-los presents i conèixer-ne el contingut específic, la metodologia, el que s'hi aconsegueix i el que fan possible. Conèixer-los fa entendre millor tots els resultats que obtingueren els matemàtics després d'ell i la seva obra. En canvi, el segon volum, Grècia IIb, conté l'aritmètica pitagòrica ?els llibres VII, VIII i IX?; el llibre X, dedicat a les magnituds incommensurables, molt particular; i els llibres XI, dedicat a l'estereometria, XII, a l'exhaustió eudoxiana i, finalment, XIII, a la construcció dels sòlids platònics. Cada volum inclou la bibliografia i els apèndixs adients. I tots dos volums són el resultat de la voluntat de fer una adaptació comentada dels Elements d'Euclides, en català. Tanmateix, la figura del matemàtic grec i la seva altra obra formaran part del volum Grècia III, que contindrà la matemàtica i els matemàtics del segle III aC: Euclides, Arquimedes, Apol·loni, Aristarc, Eratòstenes, Nicomedes, Conó i Dositeu. El quart i darrer volum, Grècia IV, analitzarà la resta de matemàtics grecs rellevants, entre els quals hi ha Dionísodor, Diocles, Zenòdor, Hiparc, Heró, Nicòmac, Menelau, Teó d'Esmirna, Ptolemeu, Diofant, Pappos, Teó d'Alexandria i Hipàtia. No voldríem acabar aquesta breu introducció sense esmentar la complexitat dels Elements pel fet que són un text de maduresa. Això vol dir que hi entren en joc moltes idees intuïtives i moltes elaboracions formals [...]».

Liu hui. Nueve capítulos de la matemática china (2009)

Historia De La Matematica: Grecia Iiic1 (El Segle D'or: Les Coniques D'apol·loni (2026)

Histria de la matemtica. Grcia iia (els elements D'euclides, llibres I, II, III, IV, V. I. VI) (2018)