5ª edición Cuando estudiaba arquitectura, los profesores tenían sus dudas sobre aquel niño nacido en Riudoms. ¿Era un loco o un genio? El tiempo ha demostrado que, llevado por la imaginación, Antoni Gaudí vivía en las nubes, pero desde allí hizo cosas que nadie más ha logrado. Construir parques custodiados por un dragón, azoteas vigiladas por yelmos de caballero y una catedral que parece un bosque de hadas... ¿Queréis conocer los secretos de este arquitecto universal? ¡Este es vuestro libro!

Tapa blanda

Español

Lectio Ediciones

Gaudi

Un tal Marià Veloy viatja en plena pandèmia de covid-19 a la Corunya, la ciutat on va néixer el seu avi?. Abans de convertir-se en pare, en vol escriure la història. Perquè l'epicentre d'aquesta novel·la familiar i molt llegidora se situa a la platja de Riazor, on l'avi ?v?a descobrir el futbol, però les ones sísmiques arriben fins al present. ?I després de caure malalt, entre el desig d'escriure i el deliri febril, el narrador s'imagina el camí que va recórrer l'avi per convertir-se en un històric del RCD Espanyol, ?però no només això. També torna mentalment a l'estadi de Sarrià, reviu els partits del pati de l'escola o veu, finalment, la fatídica tanda de penals de la Copa de la UEFA que va evitar quan era petit. Leverkusen 88 entrellaça tres històries i tres moments temporals que converteixen el futbol en un escenari moral. Què hi volem posar, en el joc? Quin preu estem disposats a pagar per la victòria? Com encaixem les derrotes que ?n?ien en tots els llegats?  Marià Veloy converteix una epopeia esportiva en una reflexió íntima sobre la memòria, la pèrdua i els lligams.    «Partint d'un humor intel·ligent, àcid i cridaner, amarat d'una imaginació desfermada, Veloy, a cada títol, s'ha anat acostant més a un realisme emocional ben travat, equilibrat, dramàtic, potser trist, però amb dosis d'ironia elegant.» LLUÍS LLORT, El Punt Avui

Catalán

Ed.alreves,S.l

Leverkusen 88

L'escriptor per encàrrec Dino Oliver recull les històries d'una ciutat i busca la manera d'ordenar-les i escriure'n un llibre.PREMI MAIG DE NOVEL·LA CURTAUn fantasma recorre Ona-Ville, l'escriptor per encàrrec Dino Oliver. Pedala sobre la seva Brompton sense descans, nit i dia. Recull les històries d'una ciutat que no s'ha recuperat del Gran Embat ?va ser colpejada pels taurons de la Metròpoli i la tempta el deliri de Sant Petersburg? i busca la manera d'ordenar-les, totes aquestes històries, escriure'n un llibre. No un llibre per a algú altre. Un amb el seu nom a la portada. (I al llom, si no és molèstia.) I, aleshores, una trobada casual i un gest que conjura, sense saber-ho, el monstre que portem a dins... i pam!, el tret de sortida d'una trama trepidant, miraclera, hipnòtica.Una novel·la vibrant i plàstica que ens encara amb la nostra història recent.

Edicions Bromera

L'equilibri

A l'única taula de l'estudi on visc, sota la llum del flexo,l'espia hi ha deixat el seu quadern.De les tapes d'un negre sotanaen sobresurten factures, post-its, bitllets de metro?Són notes de cal·ligrafia bòrnia on s'hi parla no dels meus hàbits banals,sinó dels paisatges que haurien d'il·luminar-me les parpellesi s'han convertit en cicatrius. Els morts que coneixienel meu malnom, les dones que van estimar-meamb una devoció que no he honrat, els fills que no he sabutprotegir, la família que es mereixiaalgú domesticable.Després de llegir aquest informe inclement,comprenc (potser era obvi?) que no hi haurà cap càstigmés enllà d'aquesta labor minuciosa, d'aquest mapa de derrotesdibuixat per un espia que tampoc no era ningú, sinó l'ombraque ara recull l'abric de la cadira i se'n va.Quedar-me en la foscor de l'estudi,aquesta és la pena, sol amb el ronc de la nevera.Aquest horror.

Gales Edicions

El quadern de L'espia

A Enforat, el poeta explora la vocació de pintor. S'adona que la seva relació amb el món, i amb el propi cos, és més problemàtica del que voldria.PREMI MARIA BENEYTO DE POESIAA Enforat, el poeta explora la vocació de pintor. Titula cada secció com si fos capaç de captar el món que l'envolta («Paisatges i somnis», «Bodegons» i «Retrats»), però, de seguida, s'adona que la seva relació amb el món, i amb el propi cos, és més problemàtica del que voldria. Com si la paraula es vengés del coqueteig amb altres vocacions, el paisatge que veu per la finestra amaga un somni, l'objecte que duu a la butxaca pertany a un mort o els animals es converteixen en autoretrats. El poeta, finalment, accepta que ha escrit un llibre que segueix el fil dels dos anteriors. Aturar-se, escoltar, escriure. Déu el perdoni.

Gaudi (2026)

Leverkusen 88 (2025)

L'equilibri (2025)

El quadern de L'espia (2021)

Enforat (2025)