La cultura popular se'ns mostra com un estil de vida compartit pels membres de cada nucli rural, un bagatge tradicional i comunitari que funcionà com una poderosa eina que cohesionava cada poble i li permetia resistir millor les novetats que tractaven d'imposar els poderosos. Aquesta obra subratlla que els riberencs sempre tingueren una manera de concebre la identitat molt més cultural (religiosa i lingüística) que ètnica. També explica com d'intenses foren les transformacions experimentades en l'estil de vida (alimentació, habitatge, maneres de vestir, mobiliari, vida familiar, etc.) durant els segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, mostra com la disciplina comunitària fou eclipsada per les imposicions creixents de l'Església catòlica, l'Estat i les autoritats municipals o senyorials. «Definir què és ara mateix la "cultura popular", quin espai específic ocupa a l'entrada d'aquest segle XXI, seria una tasca inacabable i sotmesa a tota classe de judicis previs i de discussions; comprovar què era o en què consistia fa dos segles o tres segles o quatre, almenys en molts dels seus aspectes i almenys en una part important i central del País Valencià, sí que ho tenim al nostre abast gràcies a aquest volum d'HISTãRIA DE LA RIBERA.» Joan F. Mira, del pròleg.

Tapa blanda

Edicions Bromera, S.l.

Histria de la ribera. Volum IV

Aquest volum dÆHistòria de la Ribera tracta de les creences i els rituals màgics que constituïen el nucli de la religiositat de lÆèpoca, així com de les expressions artístiques principals i les creacions intel·lectuals més destacades.Explica que la Ribera fou un món sacralitzat, en el qual no es percebia cap frontera entre lÆàmbit natural i el sobrenatural, ja que les pràctiques màgicoreligioses heretades de temps medievals encara agafaren més força després del concili de Trento (1545-1563), en què lÆEsglésia catòlica potencià una fe externa, basada en lÆadministració de sagraments i en la capacitat de les imatges i les relíquies de fer miracles.Gran part del llibre és dedicada a analitzar les expressions artístiques al territori del Xúquer (arquitectura, escultura i pintura) i apuntar la gran qualitat dÆuna música religiosa més que notable que ha acabat ùlamentablementù pràcticament esborrada de la memòria. Es posa un èmfasi especial a revelar els missatges que les obres intentaven transmetre, i atorga a la iconologia un gran protagonisme. Aquesta manera de tractar la matèria intenta ser coherent amb el fet que les obres dÆart de lÆèpoca estudiada no perseguien generar en lÆespectador un gaudi estètic (el plaer de contemplar la bellesa), sinó que la finalitat bàsica era provocar les respostes espirituals que proposava la jerarquia catòlica.

Histria de la ribera. Volum V

El libro desvela los rasgos de los aprovechamientos del agua en la sociedad valenciana de los siglos XIII-XIX, la lógica comunitaria que los guiaba y los antagonismos suscitados en torno a dicho recurso vital. Analiza los diversos usos ?regadío, molinería, abastecimiento doméstico, transporte fluvial, etc.?, además de los efectos negativos provocados por el estrés hídrico o los excesos de agua. Para ello se contemplan las características geográficas, así como las repercusiones que sobre el medio ambiente comportó desviar el agua de su ciclo natural para aprovecharla como recurso comunitario.The book reveals the features of water use in Valencian society from the thirteenth to the nineteenth centuries, the community logic that guided them and the antagonisms aroused around this vital resource. It analyses the various uses ?irrigation, milling, domestic supply, transport river, etc.?, as well as the negative effects caused by water stress or excess water. To this end, it considers the geographical characteristics and the environmental impact of diverting water from its natural cycle to use it as a community resource.

Histria de la ribera. Volum IV (2005)

Histria de la ribera. Volum V (2008)

Huertas Valencianas Y Marjales (Siglos Xiii-Xix). Agroecosistemas Hidraulicos De (2026)