España

Des de principis del segle passat, assistim a una crisi de l''autoritat fundada en el patriarcat que té diverses conseqüències en les formes de vida i molt especialment en la política. La crisi d''autoritat, però, és tan antiga com l''autoritat mateix. Les diverses manifestacions que presenta -familiar, pedagògica, política o religiosa- són fets de llenguatge, es fonamenten en el poder de la paraula que rau en l''inconscient. Com més crisi d''autoritat hi ha, més retornen formes d''autoritarisme, amb un ús indiscriminat de la llei jurídica o de la força física. Què ens pot ensenyar la psicoanàlisi de Jacques Lacan per fer-ne una lectura actual? En primer lloc, la diferència entre autoritat i poder. I un fet que respon a l''estructura sexual de l''ésser humà: més enllà de l''autoritat fundada en la lògica fàl·lica, que funciona de manera binària amb el tot o res, s''obri el camp d''una autoritat fundada en la lògica femenina, que funciona considerant cada element un per un i amb el no-tot.

Tapa blanda

Catalán

Publicacions De La Universitat De València

Autoritat I autoritarisme

Una historia és, en el sentit mes corrent, una sèrie d''esdeveniments viscuts per subjectes generalment designats amb noms propis. Tanmateix, la revolució de la ciència històrica volgué revocar la primacia dels esdeveniments i els noms propis en benefici de les llargues durades i la vida de les persones anònimes. Era així com reivindicava al mateix temps la seua pertinencia a l''era de la ciència i a l''era de la democràcia. Però, per a ser ciència sense perdre''s ella mateixa, la historia necessita algunes argúcies literàries: una altra manera de contar la història dels reis, un altre ús dels temps del relat i la invenció de personatges d''un genere nou, els testimonis muts. Només així pot articular en un sol discurs un triple contracte: científic, narratiu i polític.

Els noms de la histria

La ment captiva és, entre moltes altres coses, un advertiment contra els «alquimistes de la Història», els partidaris d''imposar a la humanitat el llit de Procust de la necessitat històrica. Per entendre''n la vigència, cal no llegir-lo pas com un resultat contingent de circumstàncies ja superades temps enrere, sinó com una al.legoria de gran profunditat literària. Conscientment o accidental, Milosz hi reivindica la complexitat de les coses humanes, la dignitat del dubte reticent, el pathos hipersensible i compassiu del poeta, la desconfiança enfront de la coherència a ultrança, descarnada. Exactament els trets oposats a tota mena de pensament dogmàtic.

La ment captiva

A menudo lo más difícil de ver y de decir es aquello que resulta obvio. Reflexionamos sobre una serie de veinte obviedades que, a pesar de ser verdades como puños, no son siempre aceptadas de entrada, incluso pueden suscitar discusiones y, si nos paramos a pensar en ellas, nos pueden abrir ventanas e iluminar otras zonas de nuestra mente. Lo implícito que estas obviedades explicitan está frecuentemente enterrado bajo innumerables prejuicios, malentendidos y confusiones. Precisar el pensamiento y acotar conceptos ayuda mucho a esclarecer las ideas, y vale la pena dedicar un rato a esta tarea.

Autoritat I autoritarisme (2020)

Els noms de la histria (2005)

La ment captiva (2005)

Obvietats (o quasi) (2021)