Tapa blanda

Catalán

Español

Algar Editorial

Institucio Alfons El Magnànim

Publicacions De La Universitat De València

España

A menudo lo más difícil de ver y de decir es aquello que resulta obvio. Reflexionamos sobre una serie de veinte obviedades que, a pesar de ser verdades como puños, no son siempre aceptadas de entrada, incluso pueden suscitar discusiones y, si nos paramos a pensar en ellas, nos pueden abrir ventanas e iluminar otras zonas de nuestra mente. Lo implícito que estas obviedades explicitan está frecuentemente enterrado bajo innumerables prejuicios, malentendidos y confusiones. Precisar el pensamiento y acotar conceptos ayuda mucho a esclarecer las ideas, y vale la pena dedicar un rato a esta tarea.

Obvietats (o quasi)

El conreu sistemàtic de problemes relatius al coneixement humà és una característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la tradició filosòfica a les universitats espanyoles s''ha mostrat molt deficitària en aquest camp. La introducció de l''epistemologia moderna, i de la modernitat en general, en el pensament espanyol ha estat un procés complex i ple d''entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar, però, un període de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l''àmbit de la teoria del coneixement, l''aportació de Josep Lluís Blasco hi va ser de les més destacades. En aquest llibre s''ofereix una aproximació sistemàtica als problemes filosòfics que planteja el coneixement humà. Dividit en cinc grans apartats que recullen els temes més importants de l''epistemologia actual -mètode, definició i possibilitats de coneixement, justificació, base empírica del coneixement i relació entre semàntica i epistemologia-, s''adreça als estudiants de l''àmbit de les humanitats, però també de les ciències bàsiques i, més enllà, a un públic general interessat en els problemes epistemològics.

Teoria del coneixement (2 ed.)

El tiempo nos determina y nos constituye. Quiénes hemos sido, lo que hemos vivido, hace que seamos quiénes somos. Estoy convencido. Los orígenes son responsables de nuestra identidad (actual). Por eso conviene tenerlos presentes, conservarlos. Porque, según esto y como canta Raimon, quien pierde los orígenes, pierde identidad. Desde esta convicción me he apresurado a recoger imágenes, vivencias, reminiscencias de mi niñez que corrían un riesgo grave de abandonarme. Desde esta convicción y con la voluntad de emplearlas como materia prima para hacer literatura.

Obvietats (o quasi) (2021)

Teoria del coneixement (2 ed.) (2003)

El solatge del temps (2025)

El juego de pensar