Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Francés

Inglés

Portugués

Altamarea Edicion De Libros Sl

Angle Editorial

Cabaret Voltaire

Editorial Cabaret Voltaire

El Comercio

Eudeba

Folio

Folio Frances

Herce Editores

Krk Ediciones

Livros Do Brasil

Maxitusquets

Seven Stories

Seven Stories Press

Tusquets

Tusquets Editores S.a.

Txalaparta, S.l.

«A partir del mes de septiembre del año pasado, no hice otra cosa que esperar a un hombre : que me llamara y que viniera a verme»; así empieza la historia sobre la pasión de una mujer culta, inteligente, económicamente independiente, divorciada y con hijo

SBS AREQUIPA

SBS MIRAFLORES(PARDO)

SBS TRUJILLO

SBS CHICLAYO

SBS ESAN

SBS PIURA

SBS ENCALADA

SBS SAN.ISIDRO

SBS SAN.MIGUEL

SBS LOS OLIVOS

Pura pasion

A Outra Filha

A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment hist.ric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió. Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació, Els anys ha constituït un enorme èxit literari i de vendes a França. Els anys ha guanyat els premis Marguerite Duras, Acadèmia Francesa, Lectors de Télégramme i Strega Europeu. Ha estat finalista del Man Booker Internacional. Ernaux ha merescut els premis Marguerite Yourcenar, Llengua Francesa i Formentor 2019 per la seva traject.ria literària. «Sense discussió, un dels pocs grans llibres de la literatura contemporània.» -Emmanuel Carrère «La lectura d'Els anys és com obrir la caixa d'un tresor.» -Los Angeles Review of Books «Els anys és una revolució, no sols en l'art de l'autobiografia sinó en el propi art.» -John Banville «Un dels millors llibres que llegiràs mai.» -Deborah Levy

Els anys

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de col.nies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... _A Mem.ria de noia_, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva traject.ria literària. «Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.» - _Le Figaro Littéraire _«L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa.» - _Lire _«Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la mem.ria subjectiva.» - Júlia Costa, _Llegir en cas d'incendi_

Memria de noia

L'autre fille

«INFINITAMENT ORIGINAL. UNA DONA ÉS LA HISTÒRIA DE QUALSEVOL ALTRA DONA.» - _THE NEW YORK TIMES BOOK REVIEW_ «La meva mare va morir el dilluns 7 d'abril a la residència d'avis de l'hospital de Pontoise, on l'havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d'enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se». Annie Ernaux s'endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments... I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l'últim declivi del cos i la ment. «Ja no sentiré la seva veu. És ella, i les seves paraules, les seves mans, els seus gestos, la seva manera de riure i de caminar, qui unia la dona que soc amb la nena que vaig ser. He perdut l'última connexió amb el món d'on vaig sortir.» TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD * «Una escriptura tan sòbria i nítida que talla amb la precisió d'un bisturí.» - _Los Angeles Reader_ * «Parlar de la degradació de la mare és parlar de la proximitat de la nostra pròpia degradació.» - Marta Sanz, _Babelia_ á

Una dona

PREMI NOBEL DE LITERATURA 2022 En primera persona i concentrada, Annie Ernaux relata una relació amorosa amb un home jove (algú que «hauria pogut ser el seu fill»). Una experiència que la va transportar a sentir-se, com en un mirall vital, la noia «escandalosa» que Ernaux va ser durant la seva adolescència. I els lectors hi retroben, pàgina a pàgina, els seus temes predilectes: l'afirmació de la seva llibertat com a dona, la reivindicació de l'origen humil, la revolta contra les convencions socials, el desig d'experiències noves i fortes... Ernaux creu que només ens defineix la memòria, i per capbussar-se en el seu passat sense complaença, desplega un estil eixut i objectiu que trasbalsa els lectors. Tot per reviure i «salvar alguna cosa del temps que ja no tornarà». TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD

L'home jove

2A EDICIÓ A _La dona gelada_ Annie Ernaux s'acosta a la trentena, és professora, està casada amb un executiu i és mare de dos nens. Viu en una casa confortable. I malgrat tot, se sent una dona gelada. Com milers d'altres dones ella ha sentit que la seva curiositat, la seva felicitat, el seu impuls vital s'anaven anquilosant en l'intent de compaginar la feina amb les compres, els sopars, l'atenció als fills... Tot allò que s'entenia com la condició normal per a una dona. Barrejant tendresa, ràbia i amargor, Ernaux explica brillantment aquesta alteració de la quotidianitat, aquest empobriment de les sensacions, aquesta dilució de la identitat; l'esclavitud quotidiana a què les dones són empeses com si fos l'únic camí possible per a la realització personal. «Ernaux assumeix plenament la seva identitat de dona procedent d'una classe popular, i s'alça com la veu d'una generació.» - Valèria Gaillard «_La dona gelada_ és un dels seus grans llibres, i un bon punt de partida per endinsar-se en la seva obra.» - _Ahora Qué Leo _ «Ernaux escriu a la recerca de si mateixa, de la violència experimentada com a dona i proletària, dels tabús que han poblat la seva vida.» - _L'Avantgarde_ TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD

La dona gelada

PREMI NOBEL DE LITERATURA És un diumenge de juny. Els pares d'Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d'unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare. L'Annie té gairebé dotze anys i ho presencia tot. Estranyament, aquell instant -els crits, el podall, la fúria incontenible- queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués existit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s'instal·la al seu cos i ho tenyeix tot. Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l'ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les notícies i les fotografies que evoquen un temps i una vida de províncies. Ho traurà tot a la llum, sense indulgències ni enganys, perquè li cal trobar el sentit profund d'aquell diumenge de juny. TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD * «Les frases d'Ernaux són impecables: clares, dures, breus, ni un gram de greix, sense metàfores, res bonic, res decoratiu.»- _Le Monde_ * «M'encisa aquesta manera tan seva de despullar-se per despullar-nos.»- Eva Piquer

La Vergonya

Cuando nos salimos del camino marcado, las distancias con quienes nos rodean a veces son insuperables.En abril de 1967, la autora y protagonista, por entonces joven aspirante a profesora de secundaria, supera el examen de capacitación en un liceo de Lyon para orgullo (y recelo) de su padre, antiguo obrero que, procedente del medio rural y tras trabajar duramente, ha acabado convertido en propietario de un pequeño comercio en las provincias. Para ese padre, todo eso significa otro paso adelante en su difícil ascenso social; sin embargo, poco le dura esta satisfacción, ya que fallece dos meses después. Padre e hija han traspasado sus respectivos «lugares» dentro de la sociedad. Pero se han mirado entre sí con suspicacia, y la distancia entre ambos ha ido tornándose cada vez más dolorosa.El lugar se centra, pues, no sólo en los complejos y prejuicios, los usos y las normas de comportamiento de un segmento social de límites difusos, cuyo espejo es la culta y educada burguesía urbana, sino también en la dificultad de habitar en un espacio propio dentro de la sociedad.

Maxi-Tusquets

El lugar

Una escena familiar, y sus consecuencias perturbadoras, diseccionadas por la autora que ha hecho de su vida materia literaria.En 1952, cuando Annie Ernaux tenía doce años, su padre quiso matar a su madre un domingo de junio, a primera hora de la tarde. Años después, esa escena se le presenta a la autora tan diáfanamente cruel como el día en que la vivió. Como en tantas otras familias, sus padres, que se odian entre sí, adoran en cambio a la niña, por lo que, mientras pasan los días y el olvido invade el hogar, el recuerdo de aquel domingo parece convertirse en un mal sueño. Sin embargo esa escena cambió para siempre a la autora: aquella niña y su familia «habían dejado de ser gente decente», y todo había pasado a ser vergonzoso. Annie Ernaux recorre desde los códigos de conducta y las normas sociales que imperaban en su entorno, hasta las noticias del momento, las expresiones más usadas o el temor que infundían las grandes ciudades, para calibrar con exactitud hasta qué punto lo ocurrido la hicieron sentirse indigna.

La vergüenza

Una mujer ante una sociedad en la que el aborto es un tabú (y un delito).En octubre de 1963, cuando Annie Ernaux se halla en Ruán estudiando filología, descubre que está embarazada. Desde el primer momento no le cabe la menor duda de que no quiere tener esa criatura no deseada. En una sociedad en la que se penaliza el aborto con prisión y multa, se encuentra sola; hasta su pareja se desentiende del asunto. Además del desamparo y la discriminación por parte de una sociedad que le vuelve la espalda, queda la lucha frente al profundo horror y dolor de un aborto clandestino.  «Busco siempre que mi escritura sea incisiva, que vaya al corazón de las cosas.» Annie Ernaux (declaraciones al diarioáClarín&lt; /i>)

El acontecimiento

Une Femme

En paral·lel a la redacció de les seves novel·les, Annie Ernaux ha anat escrivint al llarg dels anys un diari de treball, amb idees i apunts que ara ens revelen aspectes desconeguts. D'entrada és una autora amb les idees i els plantejaments artístics molt clars i definits, però això no és el resultat d'un talent «natural», sinó, ben al contrari, li ha costat molt arribar-hi i tots els seus llibres han anat precedits d'una fase, sovint molt llarga, de reflexions i preguntes, d'incerteses i camins abandonats. Ernaux imagina, tria, afina, descarta, reimagina... en el seu taller fosc mentre busca les eines adequades, «les úniques aptes per al llibre que entreveig, a la llunyania, en la claror.» Submergit en el cor mateix del procés d'escriptura, el lector és testimoni del debat d'Ernaux amb ella mateixa: pensaments tallats amb destral o llescats amb ganivet, idees sense filtre, intencions canviants, atzucacs, intimitats i confidències, esclats de llum. PREMI NOBEL DE LITERATURA «Ernaux es buida a l'escriptura. D'aquí la seva formidable energia transmissora, la seva paraula viva com el foc.» - Robert Saladrigas «Escriu a la recerca de si mateixa, de la violència experimentada com a dona i proletària, dels tabús que han poblat la seva vida.» - Salomé B. «Ha construït un estil propi [...], ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.» - Júlia Costa

El Taller Negre

Hotel casanova et autres textes brefs

La place

La vie exterieur

Ce qu'ils disent ou rien

Se perdre

J'avais quitté W. Quelques mois après, il m'a annoncé qu'il allait vivre avec une femme, dont il a refusé de me dire le nom. A partir de ce moment, je suis tombée dans la jalousie. L'image et l'existence de l'autre femme n'ont cessé de m'obséder, comme si elle était entrée en moi. C'est cette occupation que je décris. A. E.

L'occupation

"Je ne suis pas sortie de ma nuit"

A Mulher Suspensa

Os Armarios Vazios

Pura pasion

A Outra Filha

Els anys (2019)

Memria de noia

L'autre fille

Una dona (2024)

L'home jove (2023)

La dona gelada (2023)

La Vergonya (2025)

El lugar (2026)

La vergüenza (2026)

El acontecimiento (2026)

Une Femme (2025)

El Taller Negre (2026)

Hotel casanova et autres textes brefs (2023)

La place

La vie exterieur (2010)

Ce qu'ils disent ou rien

Se perdre (2011)

L'occupation

"Je ne suis pas sortie de ma nuit"

La place

A Mulher Suspensa

Os Armarios Vazios