«A menudo, desde el principio de nuestra relación, me había quedado fascinada descubriendo al despertarme la mesa con los restos de la cena, las sillas desplazadas, nuestra ropa mezclada, tirada por el suelo en cualquier lado la víspera por la noche al hacer el amor. Era un paisaje diferente cada vez.  Me pregunto por qué la idea de fotografiarlo no se me ocurrió antes. Ni por qué nunca se lo propuse a ningún hombre. Quizá creyera que había en ello algo vagamente vergonzante, o indigno. A lo mejor, también, es porque solo podía hacerlo con aquel hombre en aquel periodo de mi vida.» Catorce fotografías tomadas con su amante, Marc Marie, articulan esta historia de amor marcada por el cáncer de mama padecido por Annie Ernaux.

Tapa blanda

Español

Cabaret Voltaire

Editorial Cabaret Voltaire

El uso de la foto

«Todos los libros que he escrito han estado precedidos por una etapa, a menudo muy larga, de reflexiones e interrogantes, de incertidumbres y de rumbos abandonados. A partir de 1982, adquirí la costumbre de anotar este trabajo de exploración en hojas sueltas, con fechas, y he continuado haciéndolo hasta hoy. Es un diario de desasosiego, de perpetua irresolución entre proyectos, entre deseos. Una especie de taller sin luz y sin salida en el que no paro de dar vueltas en busca de las herramientas ?y solo de aquellas? que convienen al libro que vislumbro, a lo lejos, en la claridad.»Con este diario, especie de libro de excavaciones, Annie Ernaux ofrece una incursión poco común «al otro lado» de su obra que permite sumergirse en el corazón del acto de escribir y ser testigo del largo diálogo de la autora consigo misma: un pensamiento tallado a cuchillo.

El Taller Negro

Francés

Folio Frances

Une Femme

Portugués

Livros Do Brasil

Nao Sai Da Minha Noite

Um Lugar Ao Sol Seguido De Uma Mulher

Uma Paixao Simples

A Outra Filha

Os Armarios Vazios

O Acontecimento

Perder-Se

Os Anos

A Mulher Suspensa

J'avais quitté W. Quelques mois après, il m'a annoncé qu'il allait vivre avec une femme, dont il a refusé de me dire le nom. A partir de ce moment, je suis tombée dans la jalousie. L'image et l'existence de l'autre femme n'ont cessé de m'obséder, comme si elle était entrée en moi. C'est cette occupation que je décris. A. E.

L'occupation

Gallego

Rinoceronte Editora

(G).68.o acontecemento.(nova)

En paral·lel a la redacció de les seves novel·les, Annie Ernaux ha anat escrivint al llarg dels anys un diari de treball, amb idees i apunts que ara ens revelen aspectes desconeguts. D'entrada és una autora amb les idees i els plantejaments artístics molt clars i definits, però això no és el resultat d'un talent «natural», sinó, ben al contrari, li ha costat molt arribar-hi i tots els seus llibres han anat precedits d'una fase, sovint molt llarga, de reflexions i preguntes, d'incerteses i camins abandonats. Ernaux imagina, tria, afina, descarta, reimagina... en el seu taller fosc mentre busca les eines adequades, «les úniques aptes per al llibre que entreveig, a la llunyania, en la claror.» Submergit en el cor mateix del procés d'escriptura, el lector és testimoni del debat d'Ernaux amb ella mateixa: pensaments tallats amb destral o llescats amb ganivet, idees sense filtre, intencions canviants, atzucacs, intimitats i confidències, esclats de llum. PREMI NOBEL DE LITERATURA «Ernaux es buida a l'escriptura. D'aquí la seva formidable energia transmissora, la seva paraula viva com el foc.» - Robert Saladrigas «Escriu a la recerca de si mateixa, de la violència experimentada com a dona i proletària, dels tabús que han poblat la seva vida.» - Salomé B. «Ha construït un estil propi [...], ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.» - Júlia Costa

Catalán

Angle Editorial

El Taller Negre

PREMI NOBEL DE LITERATURA És un diumenge de juny. Els pares d'Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d'unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare. L'Annie té gairebé dotze anys i ho presencia tot. Estranyament, aquell instant -els crits, el podall, la fúria incontenible- queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués existit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s'instal·la al seu cos i ho tenyeix tot. Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l'ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les notícies i les fotografies que evoquen un temps i una vida de províncies. Ho traurà tot a la llum, sense indulgències ni enganys, perquè li cal trobar el sentit profund d'aquell diumenge de juny. TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD * «Les frases d'Ernaux són impecables: clares, dures, breus, ni un gram de greix, sense metàfores, res bonic, res decoratiu.»- _Le Monde_ * «M'encisa aquesta manera tan seva de despullar-se per despullar-nos.»- Eva Piquer

La Vergonya

3A EDICIÓ «UNIVERSAL, PRIMITIVA I VALENTA, ÉS UNA OBRA FEROTGEMENT SACSEJADORA [...]. HAURIA DE SER UNA LECTURA OBLIGATÒRIA.» - FINANCIAL TIMES Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se'n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l'avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d'ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metges. Un testimoni minuciós i estremidor narrat amb sinceritat, concisió i honestedat sobre com la societat pot negar la capacitat de decidir d'una dona i la violència física i emocional que això comporta. «L'autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.» - Annie Ernaux «Connecta el dolor i la indignitat de la seva experiència amb la consciència de classe, el poder i el patriarcat.» - The Observer TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD EDITAT AMB EL SUPORT DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA / INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS

L'esdeveniment

3A EDICIÓ «M'ENCISA AQUESTA MANERA TAN SEVA DE DESPULLAR-SE PER DESPULLAR-NOS.» - EVA PIQUER, _ARA_ En aquesta narració directa i vibrant, Annie Ernaux fa la crònica d'un enamorament apassionat a tocar dels cinquanta anys. I ho fa, com és habitual en ella, capbussant-se en els seus records i relatant-los amb total transparència, servint-se d'una escriptura sòbria i precisa. Al llarg d'una colla de mesos no farà altra cosa que esperar, a casa, les trucades d'A., un diplomàtic de l'Est amb una retirada a Alain Delon, amb el qual torna a sentir aquella follia emocional, física i intel·lectual que anomenem passió, en el seu estat més simple i pur. És una passió del cos i de la ment, en cerca d'un plaer sense tendresa, viscut sense vergonya ni victimisme. Annie Ernaux dibuixa el temps d'espera i d'absència, fet d'emocions i obsessions en una muntanya russa, quan l'amant ocupa el pensament i el món desapareix... «Una obra de gran precisió lírica i d'una claredat dura com el diamant.» - _New Yorker_ «Ernaux ha heretat de Beauvoir el paper de cronista d'una generació.» - _New Statesman_ «Ernaux es buida a l'escriptura. [...] Hi crema els rostolls de la seva memòria.» - Robert Saladrigas, _La Vanguardia_ TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD EDITAT AMB EL SUPORT DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA / INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS

Pura passio

«INFINITAMENT ORIGINAL. UNA DONA ÉS LA HISTÒRIA DE QUALSEVOL ALTRA DONA.» - _THE NEW YORK TIMES BOOK REVIEW_ «La meva mare va morir el dilluns 7 d'abril a la residència d'avis de l'hospital de Pontoise, on l'havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d'enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se». Annie Ernaux s'endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments... I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l'últim declivi del cos i la ment. «Ja no sentiré la seva veu. És ella, i les seves paraules, les seves mans, els seus gestos, la seva manera de riure i de caminar, qui unia la dona que soc amb la nena que vaig ser. He perdut l'última connexió amb el món d'on vaig sortir.» TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD * «Una escriptura tan sòbria i nítida que talla amb la precisió d'un bisturí.» - _Los Angeles Reader_ * «Parlar de la degradació de la mare és parlar de la proximitat de la nostra pròpia degradació.» - Marta Sanz, _Babelia_ á

Una dona

2A EDICIÓ A _La dona gelada_ Annie Ernaux s'acosta a la trentena, és professora, està casada amb un executiu i és mare de dos nens. Viu en una casa confortable. I malgrat tot, se sent una dona gelada. Com milers d'altres dones ella ha sentit que la seva curiositat, la seva felicitat, el seu impuls vital s'anaven anquilosant en l'intent de compaginar la feina amb les compres, els sopars, l'atenció als fills... Tot allò que s'entenia com la condició normal per a una dona. Barrejant tendresa, ràbia i amargor, Ernaux explica brillantment aquesta alteració de la quotidianitat, aquest empobriment de les sensacions, aquesta dilució de la identitat; l'esclavitud quotidiana a què les dones són empeses com si fos l'únic camí possible per a la realització personal. «Ernaux assumeix plenament la seva identitat de dona procedent d'una classe popular, i s'alça com la veu d'una generació.» - Valèria Gaillard «_La dona gelada_ és un dels seus grans llibres, i un bon punt de partida per endinsar-se en la seva obra.» - _Ahora Qué Leo _ «Ernaux escriu a la recerca de si mateixa, de la violència experimentada com a dona i proletària, dels tabús que han poblat la seva vida.» - _L'Avantgarde_ TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD

La dona gelada

PREMI NOBEL DE LITERATURA 2022 En primera persona i concentrada, Annie Ernaux relata una relació amorosa amb un home jove (algú que «hauria pogut ser el seu fill»). Una experiència que la va transportar a sentir-se, com en un mirall vital, la noia «escandalosa» que Ernaux va ser durant la seva adolescència. I els lectors hi retroben, pàgina a pàgina, els seus temes predilectes: l'afirmació de la seva llibertat com a dona, la reivindicació de l'origen humil, la revolta contra les convencions socials, el desig d'experiències noves i fortes... Ernaux creu que només ens defineix la memòria, i per capbussar-se en el seu passat sense complaença, desplega un estil eixut i objectiu que trasbalsa els lectors. Tot per reviure i «salvar alguna cosa del temps que ja no tornarà». TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD

L'home jove

A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment hist.ric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió. Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació, Els anys ha constituït un enorme èxit literari i de vendes a França. Els anys ha guanyat els premis Marguerite Duras, Acadèmia Francesa, Lectors de Télégramme i Strega Europeu. Ha estat finalista del Man Booker Internacional. Ernaux ha merescut els premis Marguerite Yourcenar, Llengua Francesa i Formentor 2019 per la seva traject.ria literària. «Sense discussió, un dels pocs grans llibres de la literatura contemporània.» -Emmanuel Carrère «La lectura d'Els anys és com obrir la caixa d'un tresor.» -Los Angeles Review of Books «Els anys és una revolució, no sols en l'art de l'autobiografia sinó en el propi art.» -John Banville «Un dels millors llibres que llegiràs mai.» -Deborah Levy

Els anys

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de col.nies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... _A Mem.ria de noia_, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva traject.ria literària. «Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.» - _Le Figaro Littéraire _«L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa.» - _Lire _«Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la mem.ria subjectiva.» - Júlia Costa, _Llegir en cas d'incendi_

El uso de la foto (2018)

El Taller Negro (2026)

Une Femme (2025)

Nao Sai Da Minha Noite

Um Lugar Ao Sol Seguido De Uma Mulher

Uma Paixao Simples

A Outra Filha

Os Armarios Vazios

O Acontecimento

Perder-Se

Os Anos

A Mulher Suspensa

L'occupation

(G).68.o acontecemento.(nova) (2023)

El Taller Negre (2026)

La Vergonya (2025)

L'esdeveniment (2022)

Pura passio (2022)

Una dona (2024)

La dona gelada (2023)

L'home jove (2023)

Els anys (2019)

Memria de noia

Memoire de fille