Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Inglés

Alba

Alba Editorial

Austral

Cal Carre. Editorial Artesana. S.c.p.

Clandestina

Collins Classics

Depoca

Ediciones Invisibles

Editorial Avenauta

Impedimenta

Penguin Clásicos

Uve Books

Vicens Vives Libros

Viena

Wordsworth Books Ltd

«Dar voz al sufrimiento que de vez en cuando se abate sobre esas personas mudas» e intentar conciliar sus intereses con los de los altivos patronos fue el propósito de su primera novela, Mary Barton (1848). «Quiero trabajo, es mi derecho», clama uno de sus protagonistas: en este ambiente de tensión social, agravado por la pobreza y el desempleo, se inscribe la peripecia de una muchacha que coquetea con el apuesto hijo del patrono y desprecia al pretendiente ?un antiguo compañero de juegos de la infancia, honrado e inteligente? que daría su vida por ella. Una trama llena de situaciones límite, una escritura cultivada y puntillosa y unos personajes descritos con simpatía y vigor realzan el valor de esta novela.

Alba Minus

Mary barton

A mitjan segle XIX, l'arribada del progrés a una petita comunitat ruraldesencadenarà la pèrdua de la innocència d'un cor molt pur.

La cosina phillis

La novela de Gaskell presenta a la bruja Lois como símbolo de cómo la ignorancia y el fanatismo pueden convertir a la sociedad en verdugos.La novela de Gaskell presenta a la bruja Lois como símbolo de cómo la ignorancia y el fanatismo pueden convertir a la sociedad en verdugos, resaltando el horror de la exclusión y la opresión en contextos puritanos y victorianos. A través de su historia, se critica la intolerancia y se advierte sobre los peligros de sociedades cerradas. La narrativa se sitúa en el siglo XVII, durante un periodo de intensos conflictos religiosos en Inglaterra, donde los puritanos enfrentaron persecuciones por buscar una reforma más radical de la Iglesia. Muchos, en busca de libertad religiosa, emigraron a América, pero allí también encontraron un entorno de control y vigilancia, que culminó en los juicios de brujas de Salem.

La bruja lois

Un dels grans clàssics de la literatura victoriana, fins ara inèdit en català: una tendra història d'amor enmig dels conflictes de l'arrencada de la Revolució Industrial.

Nord I sud

Aquesta novel·la, una de les més divertides de la literatura victoriana, reuneix les cròniques d'un poblet habitat gairebé exclusivament per dones, i ens permet assistir als petits esdeveniments d'una comunitat reduïda però molt ben avinguda. Amb molt d'humor i una ironia delicadament esmolada, les dames de Cranford ens expliquen per què els sembla molt inconvenient menjar-se una taronja en públic o com és que van decidir fer un pijama a una vaca... i també ens confessen les dificultats econòmiques que travessen algunes d'elles, els compromisos matrimonials que no es van arribar a concretar a causa de les convencions socials i les devastadores conseqüències de la mort d'alguns dels habitants de Cranford més estimats.Un retrat social exquisit d'un món rural, fràgil i femení, en què sembla que no passi mai res i que s'aferra als costums victorians davant de les transformacions inevitables que comportarà la Revolució Industrial. Amb un elenc de personatges entranyables i un deliciós humor anglès, Gaskell ens regala un dels llibres més populars i estimats pels lectors britànics.

Cranford

En los primeros años del siglo XIX, Margaret Dawson, de diecisiete años, hija de un clérigo pobre que acaba de fallecer, es enviada a casa de lady Ludlow, una pariente lejana que mantiene una comitiva de jóvenes señoritas de compañía. Lady Ludlow, viuda de un conde, es una anciana elegante, antigua dama de honor de la reina Carlota, que vive aferrada a los más antiguos principios: detesta las novedades, todo lo que sea «nivelador y revolucionario», está en contra de que «los órdenes inferiores» puedan acceder a la educación y cree que «la gente de su condición no habla de sus sentimientos más que con sus iguales». Entre sus recuerdos destaca la historia de los trágicos amores de unos jóvenes aristócratas en el París de la Revolución francesa; y a su alrededor pulula una galería de personajes que de una forma u otra ponen en cuestión su autoridad: el señor Horner, el administrador de sus tierras, que vela desesperadamente por su maltrecha economía; el señor Gray, el joven y tímido párroco que quiere crear una escuela infantil; o la señorita Galindo, una dama venida a menos, parlanchina y metomentodo, con una frustrada peripecia romántica a sus espaldas que tendrá inesperadas consecuencias. En Lady Ludlow (1859), Elizabeth Gaskell reconstruye un mundo arcaico que habrá de acostumbrarse, tal vez de mala gana pero sin remedio, a los cambios que impone el progreso. Muy cercana a la atmósfera de Cranford, la novela es un genuino y humorístico retrato de una pequeña comunidad rural en su dimensión tanto íntima como histórica.

Lady ludlow

Salem, els Estats Units, segle x???. Òrfena i sola, la jove anglesa Lois ha de travessar un oceà i viatjar al nou continent, on el seu oncle matern ha format una família. Però la comunitat que l'ha d'acollir la rebutja des del primer moment: allà hi regnen les normes rígides, el fanatisme religiós i la por al foraster. Malgrat el seu bon cor, la condició d'estrangera de la Lois, així com uns costums percebuts com a massa liberals, no trigarà a despertar recels. Tot escala quan se l'acusa de bruixa. En un sistema construït sobre la paranoia, la Lois es converteix en la víctima perfecta.Elizabeth Gaskell és una de les narradores més importants de l'Anglaterra victoriana, i en vida ja va guanyar-se el respecte de contemporanis com Charles Dickens o Charlotte Brontë. La bruixa Lois es va publicar al setmanari All Year Round, editat per Dickens. Aquí Gaskell s'allunya de l'Anglaterra del segle x?x i trasllada el lector a un dels episodis més foscos de la història dels Estats Units. El resultat és un relat opressiu amb un missatge, tan vigent com a l'època de la seva publicació, contra la intolerància, el fanatisme i la violència exercida contra aquells que no encaixen dins del sistema.

La Bruixa Lois

«¡Que poc que sabem de les veritats internes de les cases on entrem i sortim com a convidats de confiança!»Som a Combehurst, un poblet inventat que ens situa en una zona rural del sud-est d'Anglaterra a mitjan segle XIX. Després d'una passejada pel bosc, descobrim la casa de la bruguera. Hi viu la família Browne, tiranitzada per la predilecció que la mare sent pel fill de sexe masculí.La bondat i la generositat de la Maggie, la filla petita, i la Nancy, la criada, hi són ignorades a l'ombra de la vilesa de l'Edward. Als ulls de l'ambiciosa senyora Browne, el fill ha de rebre tots els favors celestials que se li van negar amb la mort prematura del pare, el clergue del poble.Seguint l'estela de Jane Austen, Elizabeth Gaskell pinta un fresc d'una època en què la societat de classes marca el destí de la gent, malgrat les il·lusions de meritocràcia. L'autora ens fa prendre partit i nosaltres, dos segles després, vibrem quan tot es precipita i la intensitat del relat creix com una foguerada.

La Casa De La Bruguera

Finales del siglo XVII. Lois Barclay es una joven inglesa de dieciocho años que queda huérfana, pero antes de morir promete a su madre que se trasladará con sus tíos a Salem, en los Estados Unidos. Una vez allí, Lois sólo puede observar cómo es acusada de

Mary barton (2022)

La cosina phillis (2024)

La bruja lois (2024)

Nord I sud (2023)

Cranford (2026)

Lady ludlow (2025)

La Bruixa Lois (2026)

La Casa De La Bruguera (2026)

La bruja lois (2023)