Un gitano supervivent de l'holocaust, Santiago Cortés, torna l'any 1947 a les terres valencianes on va nàixer després d'haver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part d'un grup tan estigmatitzat com ell, d'un escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les d'antics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les d'un espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les d'un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats s'enfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors d'altres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia?Els protagonistes d'Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d'estar vius ni d'arribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l'obra de Ferran Torrent. I és que, més enllà de la pessimista i lúcida reflexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel·la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat l'obra de l'autor.á

Tapa dura

Catalán

Columna Cat

Ombres en la nit

Columna

L'illa de L'holands

Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballesde 1982 i principis de 1983, l'època en què el socialistes assoliren el poder a l'Estat espanyol.A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l'ins.litatracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l'any83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspensfins al final inesperat de les darreres pàgines.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Poder contar-ho

Gilet, un poble tranquil, acull dos nous veïns que pretenen dur una vida anònima i sense sobresalts, lluny de la ciutat de València. Són un exdetectiu, Toni Butxana, i un comissari de policia retirat, Tordera, que han pogut permetre's l'escapada gràcies als diners de Juan Lloris, empresari ressentit i aspirant a alcalde frustrat que no deixa de rumiar la venjança contra ells. Fent-se passar per rendistes, tots dos hauran d'assegurar-se de perpetrar l'engany amb la complicitat d'antics aliats mentre conviuen amb noves coneixences, com els germans Josep i Ferran Torres (aquest darrer, un novel·lista en crisi creativa). Malgrat totes les precaucions i la placidesa imperant, els esdeveniments no tardaran a precipitar-se amb la irrupció d'una cèl·lula del Mossad al domicili de Butxana, els membres de la qual ho saben tot d'ell i no estan disposats a deixar-lo anar fins que els haja ajudat a complir els seus misteriosos objectius.Un viatge a Viena per descobrir-hi un valencià perdut al laberint de la història del segle XX, un peculiar traficant de noves identitats, una aposta tan desmesurada com improbable, una bellíssima espia que respon tan sols al nom de Carla, un joc amb les difuses fronteres entre realitat i ficció, un país en venda al mig del mar i una intriga internacional amb l'epicentre a València... són alguns dels elements que conformen la trama d'aquesta última i sorprenent novel·la de Ferran Torrent.Només socis és un divertiment d'impecable factura literària amb què l'autor ret homenatge a molts dels seus personatges més populars -entre ells els germans Torres, protagonistes de Gràcies per la propina-, immersos en una voràgine que, malgrat superar-los gairebé en tot moment, no els farà perdre el somriure ni les ganes d'emprenyar el personal, sense distincions ni prejudicis de cap mena.á

Només socis

El llibre parla d'en Fede i en Nis, el germà d'en Fede, que sufreix d'esquizofrènia. Un dia en Nis va tenir un atac i li va demanar al seu germà que li comprès una televisió a color, perquè la que tenien era en blanc i negre. En Fede, però, no tenia diners per comprar la televisió, i va decidir atracar la primera casa que que veies. Va seguir el seu pla i va robar una casa, la casa del comissari Garcia. El comissari no es va quedar amb els braços creuats i va començar a investigar qui li havia robat. El comissari va demanar ajuda a l'ex-detectiu Toni Butxana qui finalment va descobrir qui va robar les seves coses i va fer en Fede tornar el que havia robat però en Fede finalment va aconseguir donar-li la televisió a en Nis.

Tapa blanda

No emprenyeu el comissari

A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes -Josep, Felo i Teresa- manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d'una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l'expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d'un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d'una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d'època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d'un sentit, i ofereixen la lúcida visió d'una societat que, plena d'idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

Bulevard dels francesos

Semental, estimat butxana

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu serSom a l'any 1966 i l'hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d'Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l'hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l'ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l'hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada.Enmig d'aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d'art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d'art espoliades pels nazis; delinqüents comuns i opositors al règim, i l'elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida.Ferran Torrent torna amb una nove?la on ningú és qui diu ser, però on els fets i els sentiments són autèntics i genuïns.á«Una novel·la d'espies a València en plena Guerra Freda. Ferran Torrent ens regala uns personatges inoblidables, que es passegen entre la realitat i la ficció de manera sorprenent, enmig d'una trama magistral. Viure al límit de la legalitat també pot comportar un codi de valors: la justícia i la llei no sempre van unides». Anna Maria Villalonga«D'aquest entramat genuí i divertidíssim de ficcions i realitats on res no és el que sembla, n'aflora una certesa: Ferran Torrent té una capacitat inesgotable d'enriquir amb cada novel·la no només el seu imaginari literari, sinó també la mateixa escriptura, més viva que mai». Marta Aliguer«Un text ple d'al·licients i de sorpreses. La destresa narrativa de Ferran Torrent ens enxampa de nou amb una trama extraordinària, amb diàlegs i girs imprevisibles, i personatges històrics que apareixen al costat del llegendari Mític Regino». Lourdes Toledo

El jo que no mor

Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.L'hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de l'alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d'allí, en una caseta enmig de la làmina d'aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s'ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l'altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins d'aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més d'un gir inesperat.A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d'art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019.El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l'espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n'emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s'amaga darrere de l'ordre establert.

Memories de mi mateix

Vint-i-cinc anys després, recuperem la novel·la més personal i intimista de Ferran Torrent, Gràcies per la propina (Premi Sant Jordi 1994), en una edició revisada per l'autor. Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la. Un fascinant retaule evocatiu d'una ciutat i una època en què assistim a una iniciació col·lectiva a la vida amb una hist.ria plena d'humor, tendresa i seducció.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Ombres en la nit (2011)

L'illa de L'holands (1999)

Poder contar-ho (2019)

Només socis (2008)

No emprenyeu el comissari (2006)

Bulevard dels francesos (2010)

Semental, estimat butxana (1998)

El jo que no mor (2025)

Memories de mi mateix (2023)

Grcies per la propina - 25 anys (2020)