Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Gallego

Austral

Columna Destino

Destino

Destino Cat

Destino Libros

Ediciones 98

Ediciones Cátedra

Ediciones Destino

Edicions 62

Edicions Tres I Quatre S.l.

Editorial Galaxia, S.a.

Editorial Juventud, S.a.

Educaula

Labutxaca

Libros Del Asteroide

Libros Del Asteroide S.l.u.

Libros Del Ko

Museu Nacional D'art De Catalunya

Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l'autor és el simple resultat d'haver "passejat un mirall al llarg d'un camí", és construïda a través d'un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d'una qualitat extraordinària.

El carrer estret

A l?hora de comprendre la feina d?un gran escriptor, com ara Josep Pla, tan valuosa o més que la seva mateixa obra escrita és la seva experiència com a lector.Aquest llibre suposa no només un recorregut per la literatura occidental moderna de la mà d?un dels autors més destacats, sinó també una autobiografia intel·lectual reconstruïda a partir de les lectures de Pla.

Diccionari pla de literatura

Hem d'acostar-nos més a València podria haver estat un llibre editat per Joan Fuster. De fet, va ser ell mateix qui, fa molts anys, va proposar a Eliseu Climent una antologia d'escrits de Josep Pla sobre el País Valencià, fins i tot en va redactar un esquema en un full, malauradament perdut. Aquest llibre parteix d'una hipòtesi traçada per Antoni Martí Monterde sobre com hauria pogut ser aquell llibre.Encara que sembli una antologia, en aquestes pàgines hi trobem un itinerari, una visió literària i de vegades intel·lectual de paisatges, obres i noms valencians, un desig de construir una relació més intensa i un gran diàleg entre els dos escriptors catalans més decisius del segle XX, que, amb la seva relació, van donar pàgines, idees i projectes clau per al nostre país. Tal com va dir l'empordanès en una entrevista l'any 1971, quan li van preguntar sobre la idea de Països Catalans, «el senyor Conqueridor, en Jaume, va portar a València dues menes de gents. Aragonesos i catalans. Als catalans els va donar el litoral fins a Guardamar. El límit de la Catalunya històrica és Guardamar pel Sud i Salses, al Rosselló, pel Nord».

Hem dacostar-nos mes a valencia

«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, per. ¿què hi voleu fer?».áEl projecte inicial de l'obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n'havia sabut res fins ara. Per. el fet és que entre els papers p.stums de l'escriptor s'han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pr.leg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l'espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».áLes proses aplegades aáFer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l'observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l'escepticisme més ben informat, el reportador precís d'anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l'escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...

Fer-se totes les il·lusions possibles

Pròleg de Josep Maria Fonalleras.Cartes d'Itàlia és un recull de cròniques de viatge de diverses èpoques, i constitueix un exemple característic d'una vessant cabdal en l'obra de Josep Pla: el llibre de viatges fet per un periodista que viu per viatjar i escriure i que escriu per viure i viatjar. L'origen dels textos són articles apareguts a la premsa a partir dels anys 20, però el llibre no va ser reelaborat en conjunt fins al 1955. La fascinació per Itàlia, que va acompanyar Pla al llarg de la seva vida, emergeix a cada pàgina d'aquest volum, que segons el mateix autor és «exactament una antiguia»: un recull de sensacions, un conjunt de preferències personalíssimes viscudes àvidament amb la gana de la joventut i el gust d'anar pel món. L'escriptor hi reflexiona sobre el passat i el present d'Itàlia, valora l'enorme riquesa de la seva diversitat de clima, paisatge i cultura (reflectida sobretot en les particularitats idiomàtiques i culinàries de cada regió), i es deixa endur per l'atracció irrefrenable que li provoca la gent, els tipus més pintorescos, autèntics i genuïns.

Cartes ditalia

Un recull de cròniques recollides per primera vegada en un sol volum que representa una aportació de primer ordre a la bibliografia planiana.A conseqüència, entre altres, de les reparacions exigides a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial en el Tractat de Versalles (1919), una forta crisi econòmica va fer que la moneda alemanya es desplomés ara fa cent anys. Josep Pla, corresponsal a Berlín del diari La Publicitat, en va ser testimoni. En companyia d'un altre periodista català, Eugeni Xammar, es va moure pel país (a la conca del Ruhr, per exemple, ocupada llavors per tropes belgues i franceses), va copsar amb lucidesa tots els matisos de la situació, va detectar-ne els personatges principals (entre ells, un «histèric del nacionalisme» anomenat Adolf Hitler) i va saber relatar tot el que veia en unes cròniques magnífiques que enviava al diari. Vuitanta-vuit d'aquelles cròniques (seleccionades i editades per Xavier Pla i precedides d'un estudi de Josep M. Fradera) es recullen ara per primera vegada en un volum, que és una aportació de primer ordre a la bibliografia planiana.

La inflacio alemanya

La obra de Josep Pla se acerca en muchasáocasiones al diario, como El cuaderno gris oNotas para Silvia.Las investigaciones en los archivos de JosepáPla han permitido localizar muy recientementeápequeñas libretas en las que se conservan diariosáde este tipo, los correspondientes a 1956,á1957 y 1964. La información que contienenápermite acceder a la vida cotidiana del escritoráampurdanés en unos años capitales de su trayectoriaáliteraria, y al mismo tiempo comprobarácómo concebía la escritura, como una tabla deásalvación a la que recurría con frecuencia.áEdición de Xavier Pla.

La vida lenta

«La primera vez que estuve en Madrid tenía veintidós años», dice Pla. En realidad tenía uno más, y a los pocos días de llegar cumplió los veinticuatro. Pero este mínimo lapsus revela una de las enormes virtudes del autor de los dos libros que reúne este volumen: a diferencia de muchos otros escritores de dietarios, lo que a Pla le interesa no es él mismo, y no pretende levantar acta de lo que le sucede cotidianamente. Lo que cautiva su atención es lo que está a su alrededor, todo cuanto se ofrece a su curiosidad (que es puro afán de comprender) y a su mirada lúcida y escéptica. Y lo que cautiva a los lectores es la tremenda eficacia de la prosa de Pla al transmitir sus impresiones.Las impresiones que sacó en 1921 de su primera estancia en la capital quedaron reflejadas en un libro que apareció originalmente en 1929, tuvo una versión muy ampliada en 1957 y se incorporó definitivamente a la obra completa de Pla en 1966. Es el primero de los dos títulos del presente volumen. El segundo nació de la segunda vez que Pla estuvo en Madrid, a raíz de la proclamación de la República, y se circunscribe a los catorce meses que median entre el 14 de abril de 1931 y mayo de 1932; el libro apareció en 1933 y se reeditó en su forma final en 1974.Pla fue un periodista muy activo y muy viajero a lo largo de toda su carrera, y antes de la Guerra Civil ejerció como corresponsal para distintos periódicos en varias capitales europeas. Escribió mucho sobre muchas ciudades, pero Madrid fue la única a la que dedicó dos libros. Algo debió de tener para él que lo impulsara no solo a escribir sendos dietarios, sino a convertirlos más tarde en libros. Quizá la razón estriba en lo que sostiene David Trueba en el prólogo que ha escrito para esta edición: «Porque es la calle, pero la calle mirada desde el tiempo de los romanos hasta ahora, la que nutre la mirada de Pla en estos dos libros. (...) La suya es una deliciosa explosión de talento para contar».

Dietarios de madrid

Josep Pla fue uno de los prosistas más importantes del siglo xx en nuestro país. Su labor literaria y periodística lo encumbró como uno de los narradores que mejor supo retratar la situación política y social, así como las costumbres de su tiempo.Por primera vez se reúne en un solo volumen la narrativa completa de Josep Pla escrita en su versión definitiva entre los años 1949 y 1967. Un libro que dará a conocer su figura como narrador más allá del periodista, el memorialista, el escritor de viajes o el biógrafo en una edición única y cuidada para lectores fieles del autor y para todos aquellos que quieran acercarse a su obra de ficción.

La ceniza de la vida: Narraciones 1949-1967

Al abrir El cuaderno gris es mucho lo que puede asombrar al lector: una conversación cazada al vuelo en un café; una sentencia (casi un aforismo) oída o pronunciada como por casualidad, capaz de condensar el sentimiento de toda una época; la sucinta y emotiva descripción de un paisaje; descarnados apuntes de crítica literaria; un afilado juicio político, hilvanado en medio de consideraciones sobre el tiempo, la higiene, la salud, las mujeres o la gastronomía? Todo esto y mucho más contiene el dietario que Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) escribió entre marzo de 1918 y noviembre de 1919, siendo un joven estudiante de Derecho al que el cierre de la universidad, a causa de la Gran Guerra, obliga a interrumpir sus estudios en Barcelona y regresar a su pueblo natal, donde se entretiene, con constancia de grafómano, en escribir sus impresiones sobre el día a día en un cuaderno gris. Observador minucioso, Pla proyectará a posteriori sobre sus apuntes de juventud, laboriosamente reelaborados, toda una vida de corresponsal ?El cuaderno gris acaba justo antes de que el joven Pla parta hacia París, el primero de sus destinos en el extranjero?, ya sea en Francia tras el fin de la guerra, en Roma durante el despunte del fascismo o en el Madrid de la Segunda República. Tras un período retirado de la vida pública,áen los años cincuenta retoma los viajes porel mundo a instancias de Josep Vergés, histórico editor de Pla en Destino, quien también le convencerá para editar su obra completa, 46 volúmenes que se abrirán en 1966 precisamente con este libro.Traducido años después al castellano por Dionisio Ridruejo y su mujer, Gloria de Ros, El cuaderno gris llega hoy hasta nosotros revisado por Narcís Garolera, catedrático de Filología Catalana de la Universitat Pompeu Fabra, y vuelve, así, a lucir como lo concibió Pla: un libro de vida que es también valioso testimonio de una época y el mejor exponente de la obra de uno de los más grandes de la literatura catalana.

El cuaderno gris

El principal banquero de una capital de comarca reúne a las personas más insignes de esta ciudad para celebrar el matrimonio de su hija. En la sala de su casa, la fiesta deviene el escenario en que se manifiestan las tensiones que dominan esta pequeña sociedad. El gerente del banco defiende que la insignia de la procesión del Corpus la lleve el próspero electricista a quien ha concedido un crédito para su tienda-taller, símbolo del progreso, mientras que el estamento oficial propugna el continuismo y apoya al registrador de la propiedad. Recluido en su habitación, el excéntrico hermano del banquero tiene la repentina obsesión de que se convertirá en un pobre y critica la gestión del negocio familiar, hecho que aprovechan algunos comerciantes para conspirar con el ánimo de orientar el banco de acuerdo con sus intereses. Al mismo tiempo, corre el rumor de que la bella mujer del apoderado de la banca es la amante del jefe de su marido...

Nocturno de primavera

Con su estilo vivo, poético, rico en ironía y humor, José Pla estudia las diversas facetas de esta singular población, una de las más bellas de la Costa Brava, (por no decir del mundo entero, como afirmaba Salvador Dalí). No es solo una interpretación de su historia, sino una personalísima evocación del paisaje, de la economía y la psicología de aquella aislada zona costera. Estas inolvidables estampas reflejan la belleza de las rocas gris plata sobre un azul cobalto; la presencia de los olivos ?de cuerpo barroco y alma gris?; el colorido y el misterio de lo que ha ido sucediendo en el curso de los años en este pueblo casi aislado durante siglos.  Cadaqués, uno de los libros más logrados de Josep Pla, participa al mismo tiempo de la temática viajera, de la historia y de los recuerdos personales.

Z cadaqués

Contraban i altres narracions comprèn cinc relats entre els més representatius de l´autor. Els tres primers tenen el comú denominador del que en prodríem dir el tema del mar, una de les constants de Pla; els dos restants són una reduïda mostra de la seva experiència cosmopolita, al llarg de gairebé vint anys de viatges i residència fora de Catalunya.

Contraban I altres narracions

Contraban és el relat magistral que Josep Pla fa d'un episodi de la seva joventut quan, des de Cadaqués, acompanyà el seu amic Baldiri a bord del "Mestral" fins a l'estany de Salses, al Rosselló, per intentar carregar l'embarcació amb algun article de contraban. És a través d'aquest petit viatge pel nord de la costa catalana que Pla ens ofereix el millor de la seva narrativa: la descripció dels pobles costaners, l'evocació de la vida marinera, la presentació dels millors plats de la cuina autòctona, la definició dels personatges més emblemàtics de cada lloc, i un sens fi de detalls i opinions que converteixen la lectura d'aquest text en una experiència literària de primer ordre.

Contraban

Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar els de Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.La millor mostra del personal realisme novel·lat de Pla, El quadern gris, transcorre del març del 1918 al novembre del 1919, tot i que l'autor en va fixar la seva versió definitiva el 1966, amb prop de setanta anys. D'aquesta manera el seu dietari de joventut constitueix una creació de maduresa, qualificada com una obra imprescindible de la literatura catalana del segle XX.á

El quadern gris

"Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d'unes proporcions desorbitades, s'hi ha projectat damunt. A més dels milers de turistes que ens visiten cada estiu, les noves carreteres i autopistes han posat la Costa a un pas de Barcelona, que abans semblava tan remota. Davant un fet semblant la gent del país hem vist astorats com el litoral s'anava transformant, en realitat transmutant visiblement. (...) Però, malgrat tots els esforços per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls d'autenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes. Demano, doncs, al lector que prengui aquesta Guia com un esforç per mantenir uns valors de realitat que encara subsisteixen sota aquesta voluminosa multitud humana i aquesta escenografia urbanística". JOSEP PLA.

La costa brava

Josep Pla había conocido a Manolo Hugué en Barcelona en 1919, cuando el escultor acababa de regresar a España tras la primera guerra mundial. Casi una década más tarde, en 1927, escribiría su biografía en «uno de los esfuerzos concentrados más febriles de mi vida». De la mano del artista, Pla traza en Vida de Manolo contada por él mismo una semblanza memorable de Hugué, siguiéndole por Barcelona, París y Ceret, narrando las mil adversidades a las que tuvo que hacer frente para huir de la miseria. El lumpen y la vida cotidiana en Barcelona a finales del XIX, la bohemia parisina, el círculo artístico de Ceret, o las ideas éticas y estéticas del escultor son recogidos en esta biografía con extraordinaria viveza. Por la densidad humana del personaje que palpita en sus páginas, el libro es referencia ineludible de la biografía del siglo XX en España y uno de los más logrados de su autor.

Vida de manolo contada por él mismo

Nocturn de primavera

El quadern gris ha suscitat reaccions unànimes d'ençà que va aparèixer, el 1966, com a volum primer de l'Obra Completa de Josep Pla a Destino. No ho posa en dubte cap crític ni cap lector: és un dels grans llibres de la literatura contemporània. Un clàssic intemporal de les lletres catalanes. L'obra mestra de Josep Pla.Tanmateix, tant en la forma en què va aparèixer el 1966 com en la versió revisada del 1969 -i en totes les posteriors-, El quadern gris contenia un nombre important d'elements que l'allunyaven significativament de l'original escrit per Pla: errors de lectura en la transcripció mecanogràfica del manuscrit, errates tipogràfiques, correccions abusives de la llengua de l'autor, intervencions editorials arbitràries...

El carrer estret (2012)

Diccionari pla de literatura (2017)

Hem dacostar-nos mes a valencia (2023)

Fer-se totes les il·lusions possibles (2019)

Cartes ditalia (2022)

La inflacio alemanya (2023)

La vida lenta (2014)

Dietarios de madrid (2020)

La ceniza de la vida: Narraciones 1949-1967 (2021)

El cuaderno gris (2011)

Nocturno de primavera (2011)

Z cadaqués

Contraban I altres narracions (2002)

Contraban (2009)

El quadern gris (2009)

La costa brava (2009)

Vida de manolo contada por él mismo (2008)

Nocturn de primavera (2006)

El quadern gris (2012)

Els pagesos

Tres biografies. Maragall, pijoan, pujols

Tres senyors

Un petit món del pirineu

Crniques parlamentries (1934-1936)