Amb La presonera, arriba el cinquè volum d'A la recerca del temps perdutáen la traducció de Valèria Gaillard.Hi ha poques lectures tan transformadores com la d'A la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, aáPel cantó de Swann, fins a la maduresa, aáEl temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació d'escriptor. El temps, l'amor, la gelosia, l'art, l'individu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció ?acurada iá respectuosa amb l'estil sinuós de l'autor? de Valèria Gaillard.áA La presonera, el protagonista reclou a casa seva Albertine i reprodueix una relació obsessiva, travessada per la gelosia com un mirall de la de Swann i Odette. Així, oscil·la entre l'avorriment que li provoca la noia i l'angoixa per no poder posseir-la del tot. El volum conté, a més, passatges cèlebres com ara la dels crits del carrer a París que sent el protagonista, o la mort de l'escriptor Bergotte, fulminat mentre contempla un quadre de Vermeer.Sobre la traducció de Valèria Gaillard d'A la recerca del temps perdut"Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina de brodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de la frase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat i aquest ressò de l'oralitat que el narrador posseeix mentre recorda" [...]"Se n'ha sortit filant un estil que conserva aquella música especial que constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre en les traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueix tota la potència d'un instant passat, la capacitat memorística d'una olor, la força del record d'un tint, la singularitat d'un moment de gràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...]"Hi ha molt de treball d'escriptura en la traducció gaillardiana. El detall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de la llum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un present eternitzat per la força de la lletra"Biel Mesquida,áDiari de Mallorca

Tapa dura

Catalán

Proa

La presonera

Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.á

Pel cantó de swann

El descubrimiento de estas veintitrés cartas enviadas a una dama cuya existencia ignorábamos conforma una deliciosa novela epistolar. El doctor Charles D. Williams, dentista estadounidense, trasladó su próspera consulta al piso de arriba. Proust y Marie Williams, la esposa del doctor, una mujer culta y sensible de temperamento artístico, pronto se convertirían en asiduos corresponsales.

Tapa blanda

Español

Editorial Elba,S.l.

Cartas a su vecina

En aquest desè volum de la cèlebre «A la recerca del temps perdut» les sospites que l'Albertine manté relacions amoroses amb altres noies determinen el narrador a sotmetre-la a interrogatoris cada vegada més inquisitius, a partir dels quals ell reflexiona a l'entorn de la possessió, l'enamorament i la gelosia.

Viena

La presonera II

L'educació sentimental d'un adolescent al París de la Belle Époque en la continuació de la cèlebre A la recerca del temps perdut. Una experiència literària inoblidable.

A. L. 'ombra de les noies en flor, I

La culminació de la cèlebre A la recerca del temps perdut, una experiència literària inoblidable.D esprés d'uns anys d'absència, el protagonista torna a París i, just arribar, troba una invitació per a una matinée a casa del príncep de Guermantes. Un cop arriba al pati del palauet del príncep, ensopega amb una llamborda i aquest moviment li provoca una reminiscència molt potent, tant com la magdalena que uns anys abans havia sucat en una tassa de te. Mentre espera per entrar en una biblioteca del palau del Príncep, descobreix la clau d'aquests records tan poderosos i decideix que l'única manera de treure l'entrellat de la seva vida i, al mateix temps, d'abordar per fi la seva vocació, és escriure una obra que reculli els seus records dels personatges, els llocs i les situacions que té atresorats vívidament en la seva memòria. Quan penetra en el saló on s'està celebrant la recepció, s'adona que totes les persones que coneixia i a qui feia tant de temps que no veia, han envellit enormement. Aquesta impressió el reafirma en la seva voluntat d'esbrinar com opera el pas del temps i de quina manera la memòria aconsegueix capturar alguns moments precisos amb una nitidesa trasbalsadora. L'obra que sorgeixi del seu esforç serà l'única manera de retrobar el temps perdut.

El temps retrobat, II

El llibre que obre A la recerca del temps perdut. Una experiència literària inoblidable.  Combray és una petita localitat francesa, situada no gaire lluny de la capital, inspirada en el poble on Marcel Proust passava de petit les vacances d'estiu. I és, també, un dels noms mítics de la literatura del segle XX, un relat d'una bellesa intensíssima i sostinguda, centrada en la iniciació d'un adolescent en el culte a la bellesa, la literatura i el descobriment de les seves pulsions eròtiques.

Combray

Marcel Proust (París, 1871 ? 1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions d'estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l'escriptor, sempre molt afeblida per culpa de l'asma, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d'aleshores va viure enclaustrat a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro, i dedicat fins a l'extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums.

Marcel Proust

La presonera (2023)

Pel cantó de swann (2019)

Cartas a su vecina (2021)

La presonera II (2019)

A. L. 'ombra de les noies en flor, I (2012)

El temps retrobat, II (2022)

Combray (2009)

Albertine desapareguda II (2021)

Du cote de chez swann "un amour de swann" fac-simile et tran

Coffret a la recherche du temps perdu. Tirage special limite

Les soixante-quinze feuillets

A la recherche du temps perdu t2

A la recherche du temps perdu t3

Jean santeuil

L'indifferent

A la recherche du temps perdu t2