Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Alianza Editorial

Austral

Club Editor

Club Editor 1959, S.l.

Edhasa

Editora Y Distribuidora Hispano Americana, S.a.

Editorial Mediterrània, Sl

Educaula

Labutxaca

Nordica Libros S.l

Pagès Editors, S.l.

Siruela

Sudamericana

«De pequeña vivía maravillada», recordaba Mercè Rodoreda. Ese mundo lleno de fantasía, imaginación e inocencia es el que reflejan los cuentos infantiles de este volumen.Cuentos para niños recoge por primera vez en castellano las narraciones infantiles de Mercè Rodoreda, la faceta menos conocida de su obra. Publicados originalmente en el diario La Publicitat y la revista Moments entre 1935 y 1937, son textos increíblemente innovadores, en los que la autora juega con los límites de la realidad y la ficción y nos propone un viaje lleno de emociones a un universo natural y mágico poblado de animales y personas, pero también de hadas, brujas o sirenas. En definitiva, estos cuentos ofrecen siempre nuevas y originales perspectivas que hacen aún más atractivo el imaginario tradicional.

Cuentos para niños

Mi cristina. El mar

Rodoreda nos conduce en La calle de las Camelias hacia el descenso a los infiernos de Cecilia, una mujer profundamente marcada por el abandono que sufrió al nacer. A pesar de ser recogida y criada por una amorosa pareja de señores de mediana edad, Cecilia no logra encontrar un espacio en el mundo, y lo buscará desesperada e infructuosamente en la cama de diversos hombres. Con un prosa que parece hilada de forma sencilla, empapada de lenguaje hablado, Rodoreda combina las relaciones amorosas de Cecilia con el conmovedor sentimiento de soledad y nostalgia que caracteriza habiatualmente a sus personajes, siempre en busca de la libertad.  Así La calle de las Camelias es, sencillamente, una obra inolvidable, que supone la culminación de la técnica realista que Mercè Rodoreda iniciara con inusitado éxito en La plaza del Diamante. Porque nadie como Rodoreda ha logrado dotar de un mundo interior tan rico a sus personajes femeninos.

Pocket Edhasa

La calle de las camelias (bolsillo)

La plaza del diamante

Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. Quanta, quanta guerra... mostra amb tendresa el món a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir, i on conviuen la misèria dels homes i la màgia de les coses. La darrera novel·la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa. L'autora el descriu al pròleg com ?un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veu el deixa sorprès?. És segurament el personatge més tendre de tota la seva obra. Per a ell, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes d'anar. El seu periple per pobles i selves, de la riba del mar a la vora d'un gran riu, el posa en contacte amb gent diversa i estranya. Novel·la d'aventures, novel·la d'iniciació i també novel·la ?descaradament poemàtica?. "Si Pàmies i Bertrana trien dones com a protagonistes, la dama de les lletres catalanes pren un personatge masculí, Adrià Guinart, i ens parla de les seves trifulgues del front. Malgrat això, la prosa de Rodoreda és lluny de la majoria de testimonis literaris de guerra masculins, que són precisament això: testimonis, cròniques fidedignes. Amb la pàtina literària ofegada per la ferocitat dels dies i les nits al front. En què els encenalls de literatura rauen, quan hi són, més aviat en l'estil que no pas en la matèria argumental: la guerra. Quanta, quanta guerra?, en canvi, escup la literatura des de dins dels cadàvers. I els cadàvers es tornen, per al lector, enmig d'un ball de meravellament i mala consciència, bellíssims." Mònica Boixader a Núvol?Si Rodoreda lliga el món de l'inconscient i de les aparicions amb el món de la guerra és perquè en la seva manera genuïna de mirar les coses aquestes dues esferes estan íntimament relacionades. Ella, que va viure la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, observava la vida des de la proximitat a la mort. Per això, en el pròleg de la novel·la, alertava sobre aquest punt de partida: ?Al voltant de la gent de la meva època hi ha una intensa circulació de sang i morts.? Eva Comas a Núvol?Els tres últims llibres de Mercè Rodoreda, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra?, publicats l'any 1980, i La mort i la primavera, publicat pòstumament, el 1986, són la culminació de l'obra rodorediana, l'aventura novel·lística més avançada del vint català i una de les més audaces de la literatura universal. Són llibres que demanen del lector una manera nova de llegir, que explica la relativa desatenció que han rebut aquestes obres si les comparem amb Aloma, La plaça del Diamant o Mirall trencat. Però això distingeix els genis, un llenguatge propi.? Toni Sala

Quanta, Quanta Guerra...

Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat d'una dona amb la figura de Teresa Goday.Rodoreda construeix la història d'una nissaga familiar on la seva identitat i el seu món es fragmenta com un mirall trencat al llarg dels anys. Un retrat íntim i universal, que mostra la decadència de la burgesia catalana fins a una caiguda definitiva, passant per una Guerra Civil que afecta de cap a peus la vida de tots els seus protagonistes.?Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d'estimar. I que de l'acceptació del que resta després de l'amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l'amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme.? Mercè Ibarz?Mirall trencat és el llorer tocat pel llamp d'una torre de Barcelona a començament del segle XX. És una nissaga familiar a contrallum, amb les freixures nimbades de rosa. És la història d'una senyora i d'una rata, d'una minyona i d'un jardí amb nens que ho esbotzen tot en créixer, d'un coàgul de secrets i d'un assassinat. Mercè Rodoreda, com l'aranya més brillant, fila prim els mots i fa teranyines entre flors per caçar allò que fuig. El seu traç translúcid, quasi invisible, a voltes tornassolat, fa surar els secrets a la superfície d'una escriptura que batega com una bèstia emboscada. Captivat per les passions i violències més íntimes i pregones d'una família rica, el lector balla descalç sobre aquest mirall trencat i rellisca amb la sang pròpia, que és la d'altri ?i viceversa. La gran novel·lassa d'una escriptora genial.? Martí Sales

Mirall Trencat

Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. Jardí vora el mar són sis estius, una infinitat de plantes i la mirada curiosa d'un jardiner: Rodoreda construeix una de les seves novel·les més diàfanes i belles, plena de nostàlgia, amors efímers i llum.A través dels ulls d'un vell jardiner, testimoni silenciós i observador, descobrim durant sis estius la vida d'una família burgesa en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, el jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats dures que no respecten res, ni rics ni pobres: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Un bell retrat de la decadència d'un món.Un clàssic de la literatura catalana.

Jardi Vora El Mar

Una nova edició de LA PLAÇA DEL DIAMANT, amb el text revisat i material inèdit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat el manuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dóna un capítol de mostra juntament amb el postfaci de Talavera sobre com Rodoreda va escriure la seva obra mestra.  "Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m han emocionat profundament, i les últimes m han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d acabar immediatament després d acabar Els posseïts de Dostoievski." (Carta d Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960) "Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas La plaza del Diamante es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

La plaa del diamant

Una de les obres mestres més reeditades i traduïdes de la literatura catalana, la història d'una família al llarg de tres generacions.

Mirall trencat

Una novel la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. La darrera novel la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa. És segurament el personatge més tendre de tota la seva obra. Per a ell com per a l'autora, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes d'anar.

Quanta, quanta guerra...

Esta es la historia de Adrià Guinart, un adolescente que va a la guerra sin poder librarse de su obsesión por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante la contienda es un auténtico proceso de aprendizaje acerca de la naturaleza humana. La guerra civil es el fondo sobre el que se proyecta la lucha que el protagonista mantiene consigo mismo. La reconocida habilidad de Rodoreda para mostrar la profundidad del ser humano vuelve a brillar aquí en todo su esplendor, y sin ahorrarle al lector una conmovedora visión de la vida cotidiana durante el conflicto bélico

Cuánta, cuanta guerra (bolsillo)

Un clásico intrépido para el público de Twin Peaks: la obra más surrealista de Rodoreda, un manual de sedición explicado como un cuento de hadas.Con un posfacio de Mariana EnriquezEn un pueblo sin nombre donde las mujeres llevan los ojos vendados para evitar el deseo, un adolescente de catorce años empieza a rebelarse y siembra la semilla de una guerra civil.Mercè Rodoreda, que según García Márquez escribió la novela "más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil", nos brinda con esta novela póstuma un espléndido testamento literario, en el que teje una trama alegórica para mostrarnos la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad y donde se ha reprimido toda iniciativa individual.?Hoy La muerte y la primavera se considera su obra maestra, una estrella oscura, una cicatriz difícil de ocultar? Mariana Enriquez

La muerte y la primavera

Un núvol color de cigne reuneix una delicada tria de versos de Mercè Rodoreda que convida els infants a observar la natura amb ulls poètics. Papallones, núvols, animals i paisatges esdevenen imatges plenes de llum, color i emoció. Un viatge sensorial i líric que celebra la bellesa del món i el plaer de la contemplació, pensat per llegir-lo a poc a poc.

Un Nuvol Color De Cigne

Era plaça der Diamant. Novèlla magnificament escrita. Sedusís pera sua sinceritat e diboishe enes sues pagines un univèrs complèt, quÆera adretia dera autora recree aparentament comòde e confortable mès, en definitiva, plen de situacions angoishantes, tristes, beròies e alègres, viscudes intensament pes personatges. Eth barri de Gràcia en Barcelona, des des ans anteriors ara Guèrra Civila enquia apruprètz es quaranta, se mos descriu exaustivament prÆamor quÆeth detalh forme part inseparabla deth tot, e dera vida des personatges. En aguest encastre, eth lector paupe era feblesa des èsters umans, e es personatges son unics e irrepetibles pera sua forma de veir e víuer eth mon. A simpla vista ei era istòria dÆuna berogina e febla depenenta dÆua pastisseria deth barri de Gràcia, Natàlia, mès ei tanplan quauquarren mès: se conde ua istòria dÆua grana prigondor e tanplan ben distrèta, sus es clarors e es ombres des persones, des sues relacions, dera societat sancera, der univèrs sancer. E tanben, e coma era pròpria autora reivindiquèc, ei ua beròia istòria dÆamor, per mès que fòrça gent sÆentèste en discutíÆc.

Era plaa del diamant

Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. A El carrer de les Camèlies una noia abandona l'agulla per fer senyors i no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d'estàtues.Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? Rodoreda ho sabia i moltes de les seves lectores també: la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: ?els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l'ús i l'abús ?si cal? siguin mutus.?Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie d'una Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen ?per la Rambla on tot comença, per l'Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Una de les peces més fortes de l'obra rodorediana.?La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi? Stefanie Kremser?El dolor no es paeix, s'hi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena d'històries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés l'error de trigar massa en girar, simplement s'aturaria.? Clàudia Rius a Núvol?En molts passatges fa l'efecte que Rodoreda es va arribar a sentir més a prop d'aquest personatge que de cap altre que hagués inventat, tot i donar-li la piga d'una diva del Paral·lel. Només una Cecília molt a prop d'ella mateixa podria haver afirmat que ?l'amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual?.? Eva Vàzquez a El Punt Avui ? Aquell cactus florit?Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat d'una dona passiva i morta per dins envoltada d'un temps i d'una societat immòbil i buida també per dins. (?) Rodoreda, en certa forma, s'avança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d'Europa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes.? Pep Antoni Roig a Nacional.cat ?Mig oblidada i menystinguda dins l'obra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat ?retrobada? pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d'especulacions sobre la identitat dels seus pares.? Laura Ramos a La veu dels llibres

El Carrer De Les Camelies

L'obra mestra de Mercè Rodoreda, amb més de vuitanta edicions catalanes i més de trenta traduccions, ve acompanyada en aquest volum d'un postfaci de Maria Barbal sobre la seva visió de la novel·la, i d'un estudi de Meritxell Talavera sobre el seu procés d'escriptura, acompanyat d'un capítol de la primera versió, per tal que els estudiants puguin resseguir les diferències entre la concepció original i el resultat final d'una obra mestra de la literatura.

Espejo roto, la novela más extensa y ambiciosa de Mercè Rodoreda, relata la historia de una casa señorial barcelonesa y sus habitantes desde principios del siglo XX hasta los años inmediatamente posteriores a la guerra civil, y es, además, una grandiosa puesta en escena de la desolación y caducidad del ser humano. Insoportablemente cruel en unos pasajes, dolorosamente conmovedora en otros, transfigurada por los fastos del lujo y por las claridades mohosas de la decadencia y la depredación, esta crónica familiar se impone como uno de los títulos mayores de la narrativa hispánica contemporánea.

Espejo roto

En aquesta nova edició dels textos preciosos i enigmàtics que componen Viatges i flors hem volgut retre un homenatge a Mercè ¡Rodoreda a través dels ulls de l?il·lustrador Bernat Cormand. Us proposem una nova lectura de la celebrada autora catalana. Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d?una manera molt diferent l?un de l?altre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a l?autora ¡li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d?un parell d?anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles d?elucidar. D?aquestes narracions n?hi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat l?humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l?existència, la lluita per subsistir. Una fugida de la realitat ?segons J. M. G. Le Clézio: «La réalité n?a pas tellement d?importance, ce qui compte, ce sont les mouvements venus de l?intérieur, les pulsations qui sortent du tréfonds»? és, sempre, un encarament de l?escriptor amb la seva realitat, és profunda. La impressió general que es desprèn d?aquest petit llibre és que al llarg d?aquestes narracions l?autora no ha trobat altra cosa que ella mateixa. En Flors de debò la seva passió per les flors amb tot el que hi ha d?essencial en les flors; en Viatges a uns quants pobles, que ha tret flors del calaix que eren tancades, la seva necessitat de fugir. En el fons del fons aquest llibre no és altra cosa que un somriure.

Viatges I Flors

Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.

Aloma

"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d?una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.

La mort I la primavera

Si bien en ocasiones su imponente obra novelística ("La plaza del Diamante", "La calle de las Camelias", "Jardín junto al mar", "Cuanta, cuanta guerra"...) ha hecho sombra a su cuentística, Mercé Rodoreda es autora de algunos de los relatos más antologados y elogiados del siglo XX. Este volumen recobe sus cuatro libros dedicados al género: "Veintidós cuentos" (Premio Víctor Català 1957), "Mi Cristina y otros cuentos" (1967), Parecía de seda y otros cuentos (1978), que contiene textos tan célebres como "Orleans, 3 kilómetros", "Ron Negrita" o el propio "Parecía de seda", y por último el originalísimo libro que se publicó en 1980 con el título "Viajes y flores" (Premio de la Crítica Serra d'Or, Premio Ciudad de Barcelona y Premio Nacional de la Crítica), que, en un guiño tanto a Borges como a Michaux, alberga relatos de viajes extraordinarios junto una impresionante y bellísima botánica de flores tan inolvidables como "Flor desesperada", "Flor delirio" o "Flor melindre". El 2008 es el Año Rodoreda, la escritora catalana más universal de todos los tiempos, y la recopilación de sus cuentos es un homenaje a su innegable talento para la creación de personajes femeninos, su perspicacia para captar la esencia de los ambientes y la profundida y la belleza de su estilo.

Cuentos

«Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això.» "Mirall trencat" és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Amb el pròleg de l'autora i un postfaci de Marta Nadal.

Antes de convertirse en uno de los autores más leídos de España, David Uclés nos dijo que La muerte y la primavera era su novela favorita. Desde entonces su fascinación por Mercè Rodoreda no ha parado de crecer ?hasta el punto de brindarnos esta edición especial, con una portada y un posfacio suyos.En un pueblo sin nombre donde las mujeres llevan los ojos vendados para evitar el deseo, un adolescente de catorce años empieza a rebelarse y siembra la semilla de una guerra civil.Mercè Rodoreda, que según García Márquez escribió la novela "más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil", nos brinda con esta novela póstuma un espléndido testamento literario, en el que teje una trama alegórica para mostrarnos la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad y donde se ha reprimido toda iniciativa individual.?Hoy La muerte y la primavera se considera la obra maestra de Rodoreda, una estrella oscura, una cicatriz difícil de ocultar? Mariana Enriquez

La Muerte Y La Primavera

NUEVA TRADUCCIÓN DE GALA SICARTViajes imaginarios y flores inventadas son el ropaje con que Rodoreda se reviste en la cumbre de su madurez literaria. Publicada en 1980 y ganadora del Premio Crítica Serra d'Or y el Ciudad de Barcelona, se inscriben en esta obra dos recopilaciones de relatos: «Viajes a unos cuantos pueblos», diecinueve, que escribió durante su estancia en Romanyà de la Selva; y «Flores de verdad», recopilación de treinta y ocho piezas breves escritas en Ginebra. En su conjunto, son una muestra depuradísima de la narrativa de la autora, en las que nos recrea las pulsiones de la vida y la condición humana, a veces con humor, otras con crudeza, sin olvidar sus grandezas ni ocultar sus mezquindades, pero siempre con una trabajada simplicidad, combinando fuerza inventiva y potencia lírica, y una voz poética de un magnetismo irresistible.

Cuentos para niños (2019)

Mi cristina. El mar

La calle de las camelias (bolsillo) (2018)

La plaza del diamante

Quanta, Quanta Guerra... (2026)

Mirall Trencat (2026)

Jardi Vora El Mar (2026)

La plaa del diamant (2016)

Mirall trencat (2018)

Quanta, quanta guerra... (2019)

Cuánta, cuanta guerra (bolsillo) (2019)

La muerte y la primavera (2025)

Un Nuvol Color De Cigne (2026)

Era plaa del diamant (2009)

El Carrer De Les Camelies (2026)

La plaa del diamant (2016)

Espejo roto (2010)

Viatges I Flors (2025)

Aloma

La mort I la primavera (2017)

Cuentos

Mirall trencat (2018)

La Muerte Y La Primavera (2026)

Viajes Y Flores (2026)