Un nas que cobra vida. Un funcionari senzill la possessió més preuada del qual és un abric. Un home que perd lentament la raó. Aquestes són algunes de les hist.ries dÆaquesta compilació, una selecció dels cinc millors relats de Nikolai Gógol ambientats a Sant Petersburg. A cadascun hi descobrim una cara diferent de lÆaleshores capital de lÆImperi Rus.Els Relats de Sant Petersburg són la introducció perfecta a Nikolai Gógol, un dels autors més destacats en llengua russa. Pioner del grotesc i amb un estil que combina sàtira, realisme i fantasia, ha inspirat autors posteriors com Fiódor Dostoievski, Anton Txékhov o Vladimir Nabokov. En aquest recull, crea un mosaic literari que captura la complexitat de la vida urbana i les relacions humanes a Sant Petersburg.

Tapa blanda

Catalán

Clandestina

Relats de sant petersburg

Gógol no va intitular mai cap llibre amb el títol de Relats de Sant Petersburg i, tanmateix, així és com es coneix l?aplec de cinc narracions, escrites entre 1835 i 1842, publicades a llocs diversos i que, amb el títol genèric de «Relats», van ser reunides al tercer volum de les seves Obres (1842). Aquest fet ens autoritza a presentar avui al públic català, en una traducció d?enorme qualitat, tan sols tres relats, els més famosos de la sèrie. Del primer, Dostoievski va afirmar que era el pare de tota la nova literatura del seu país?Nabókov, anys més tard, l?havia de qualificar com el millor relat mai escrit en llengua russa?; al segon, Puixkin hi va trobar «tantes coses inesperades, fantàstiques, divertides i originals», que va convèncer Gógol, que se?n sentia indecís, de publicar-lo; i el tercer és ben probablement, com afirma Boris de Schloezer, el relat més àcid i més negre de l?autor.

Quaderns Crema

Tres relats de sant petersburg

El protagonista de esta historia un buen día descubre con gran preocupación que ha perdido su nariz, hasta que la encuentra casualmente por la calle, dotada de vida propia? La nariz es un relato que contiene muchos elementos frecuentes en la obra de Gógol: es humorístico, muy divertido, disparatado, un tanto surrealista, y al mismo tiempo está basado en personajes y ambientes muy reales, pertenecientes a la sociedad de su tiempo y situados en la ciudad en la que vivió: San Petesburgo. Utiliza esa combinación de realidad y fantasía, para hacer una caricatura de la sociedad rusa de su tiempo. En particular, critica la vanidad, la ambición de poder y el exceso de preocupación por las convenciones sociales. La nariz es una excelente forma de empezar a conocer a su autor. El compositor Shostakóvich creó una ópera basada en este relato. Las excelentes ilustraciones de Esther Saura Múzquiz iluminan esta edición.

Español

Gadir

La Nariz

Chichikov, un foraster misteriós i aparentment encantador, es dedica a recórrer les províncies russes buscant terratinents per fer-los una oferta estranya: comprar-los la titularitat dels serfs morts que encara estan registrats al cens. Sembla un negoci rodó: els propietaris s'estalvien seguir pagant els seus impostos, i ell pot utilitzar aquestes «ànimes mortes» per aconseguir noves terres i progressar socialment. Creador juntament amb Puixkin de la gran prosa russa del segle XIX, Gógol ofereix, en aquesta obra mestra de la literatura picaresca, la versió més crua i detestable d'ésser humà, mitjançant una galeria grotesca de personatges a l'estil de l'infern dantesc, un retrat devastador dels diferents tipus de persones.

Relats de sant petersburg (2024)

Tres relats de sant petersburg

La Nariz (2026)

Les animes mortes (2024)