El 14 de setembre de 1940, 532 dies després del final de la Guerra Civil espanyola, José Celda va ser afusellat pel règim franquista juntament amb onze homes més a la part del darrere del cementiri de Paterna, a València, i els van enterrar tots junts en una fossa comuna. Més de set dècades després, i un cop passada una llarga travessia pel costat fosc d'un país acomplexat pel seu passat, la Pepica, la filla d'en José, una anciana ja octogenària que tenia vuit anys quan li van matar el pare, aconsegueix per fi localitzar i recuperar el cos del seu pare per retornar-li la dignitat.En la batalla personal de Pepica Celda contra l'oblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badía, un jove republicà que havia sigut condemnat, temps enrere, a treballar com a enterramorts en el cementiri del seu poble. Jugant-se la pell, en Leoncio, un home obsessionat pel sentit de la vida i l'ordre de l'univers, va col·laborar durant anys i en secret amb les vídues dels represaliats de la guerra per identificar-ne els cossos, donar-los sepultura de la manera més digna possible, localitzar-ne les fosses i amagar-hi missatges, convençut que algun dia algú els podria treure d'allà.Paco Roca viatja al passat amb 'L'abisme de l'oblit' i recupera, amb Rodrigo Terrasa (que fa una tasca important de documentació i d'aportació d'idees), la història real d'en Leoncio i en José, exemple de les desenes de milers d'espanyols que van ser represaliats de manera salvatge després del final del conflicte a Espanya. Però també acompanya Pepica Celda en un laberint esgarrifós que intenta desentranyar les misèries d'un país obsessionat a menysprear la seva memòria.

Tapa dura

Catalán

Astiberri

L'abisme de L'oblit

Al llarg dels anys l'amo omple de records casa seva, testimoni mut de la seva vida. I ell és també la fidel imatge d'ella. Com les parelles que han viscut sempre juntes. Així que quan el seu ocupant desapareix per sempre, el contingut de la casa es paralitza per la pols i espera que el seu amo torni algun dia.   Els tres germans protagonistes d'aquesta història tornaran un any després de la mort del pare a la casa familiar on van créixer. Tenen la intenció de vendre-la, però amb cada trasto que llencen s'enfronten als records. Tenen por d'estar-se desfent del passat, del record del pare, però també del seu propi. En aquesta nova obra de Paco Roca es perceben ressons autobiogràfics que sorgeixen d'una necessitat d'explicar una situació que ha tocat de prop l'autor valencià, tal com ja li va passar amb Arrugues.

Astiberri Ediciones

La casa (catal)

La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a teló de fons i el fet que els seus dibuixants estrella se n'anessin per fundar Tío Vivo, una nova revista que els permetés aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges... -obtenir més llibertat, en definitiva- com a metàfora del règim franquista, és el marc i l'essència de L'hivern del dibuixant, la nova obra de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugas.  I és que en l'Espanya del 1957, ser historietista era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina -o la vinyeta-, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d'autor en canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l'esperança. Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.  Després d'un any i mig de treball gràfic i de documentació, Paco Roca ha aconseguit reflectir amb gran fidelitat l'ambient de l'època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.  "No és casualitat -exposa en el pròleg Antoni Guiral, prestigiós estudiós del mitjà- que Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya fossin els elegits, o els autoelegits. Eren autors de personatges populars amb prestigi, com Carioco, Tribulete, Carpanta, l'inspector Dan o don Pío. Alguns havien estat educats en la República, tots havien patit en directe la Guerra Civil; hi havia qui fins i tot havia lluitat en el bàndol perdedor. S'havien format en un entorn que responia a l'esperança".  Guiral destaca especialment el treball de L'hivern del dibuixant en tant que és una de les "poquíssimes aproximacions a aquesta història, a la dels historietistes i les seves vivències. Paco Roca l'ha fet amb afecte i respecte, però també amb realisme i coherència amb el que explica. No tot és bonic, però la veritat a vegades és dolorosa". És clar que la llista dels "actors" protagonistes de L'hivern del dibuixant és força més llarga que els esmentats més amunt: Rafael González, Vázquez, Víctor Mora, Armonía Rodríguez, Segura, Nadal, els germans Bruguera, Bernet, Ledesma, Ibáñez, Raf, Nené...  En certa manera, confessa el mateix Paco Roca, aquesta és l'obra que sempre havia volgut fer: "els tebeos de l'Editorial Bruguera són els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto... Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial".  L'hivern del dibuixant ha servit d'alguna manera per complir el somni infantil del dibuixant valencià, especialment en la part de la intensa tasca de documentació que ha hagut de dur a terme: "Unir els trossos de la història a partir dels records de dibuixants i altres persones relacionades amb l'editorial per intentar ser el més fidel possible als fets ha estat la part més complicada d'aquest àlbum, però també la més apassionant", subratlla Roca.

L'hivern del dibuixant

Beste Alzheimer krisi bat izan du Emiliok -bankuko exekutibo izandako gizona-, eta familiak zaharren egoitza batera eraman du. Han jende berria ezagutuko du; bere adineko kideak -nor bere ezaugarri klinikoekin eta bere nortasun propioarekin- batetik, eta zaintzaileak, bestetik, eta Emiliok haiekin bizitzen ikasiko du.  Emilio egunerokotasun geldoan murgilduko da, ordutegi finkoek markatutako errutinari lotuta: botikak hartzeko ordua, siesta, jatorduak, gimnasia, oheratzeko orduaà Migel gelakideak lagunduko dio gaitzaren kontra borrokatzen, memoria ez galtzen ahalegintzen, azken solairura, ezinduenera, eraman ez dezaten.  Orain arte komikietan gutxi jorratutako gai kontuzkoak landu ditu Paco Rocak Zimurrak lanean, hala nola Alzheimer gaitza eta zahartzaroko dementzia; baita sentikortasun samurrez landu ere, tarteka umore ukituren batekin, baina sekula karikaturan erori gabe.  Sinesgarri egiten da narrazioa, dokumentazio lan zorrotzaren ondorioz, besteak beste. Izan ere, Paco Rocak lagunen gurasoen eta adineko senitartekoen pasadizoak bildu zituen, eta zaharren egoitzetara joan zen hango bizimodua ezagutzearren. Lehen eskuko material horri esker, fikzio sendo bat eraiki du.

Zimurrak

Francisco, un joven carabinero republicano de diecisiete años, intenta cruzar la frontera francesa para ponerse a salvo. Herido en su huida, llega hasta un viejo faro perdido en un solitario espigón.Telmo, el anciano farero y único habitante del lugar, le dará cobijo. El farero es un tipo peculiar que vive en su propio mundo, cuidando con escrupulosa rutina de un faro ya inútil por el paso del tiempo. Con sus historias de aventureros libres que surcan mares perdidos y descubren lugares maravillosos, Telmo intenta devolver la ilusión de vivir al joven soldado. Paco Roca ha volcado en sus páginas su pasión por las novelas que leyó de niño, como 'Moby Dick', 'Los viajes de Gulliver', y cita también a Ulises y al capitán Flint de 'La isla del tesoro'; desvela asimismo su pasión por el mar y por el faro, ?un elemento muy atrayente, lleno de simbolismo, especialmente recurrente en el mundo del cómic?.La presente edición incluye 16 páginas de extras con dibujos a lápiz, fotos, diseños, bocetos, entre otras imágenes, sobre la génesis de la obra, el prólogo de un farero y un epílogo del autor. 'El Faro' ha vendido más de 14.000 ejemplares en castellano.

Español

El faro

¿Por qué son tan importantes las relaciones de pareja? ¿Qué buscamos en ellas? ¿Son posibles a largo plazo en nuestro mundo actual? Fran piensa en todo esto varado en un pequeño pueblo de la Patagonia argentina tras ser cancelado su vuelo de regreso a casa. Después de casi veinte años de convivencia, su identidad la definía una unión familiar que se ha roto de forma irreversible. En ese solitario lugar, Fran intentará crear un relato de su pasado que le permita mirar hacia delante.Paco Roca continúa con su proceso de indagación en la memoria después de las diversas aproximaciones que ha realizado en obras como 'El Faro', 'Arrugas', 'El invierno del dibujante', 'Los surcos del azar', 'La casa', 'Regreso al Edén' o 'El abismo del olvido', y que, en el caso de 'El viaje', recrea un intenso y delicado retrato de la memoria de la pareja, a partir de aspectos de su propia experiencia y de las de otras vidas cercanas a él.Después del proceso de escritura del guion, con el fin de dotarle de un entorno de verismo a la trama, el autor valenciano, que meses antes había estado en Buenos Aires, decidió irse a tierras patagónicas, donde ubica la historia para documentarse: ?Lo que antes era una cuestión meramente circunstancial, una historia que podía transcurrir allí como en otro lugar rural de difícil acceso, tras ese viaje a la Patagonia argentina se acabó convirtiendo en todo un personaje principal más?, confiesa Paco Roca.Detrás de la novela gráfica 'El viaje' está gestándose un proyecto de adaptación al cine desde las productoras Estela Films y Pólvora Films, todavía en los primeros compases de la producción audiovisual.

L'abisme de L'oblit (2024)

La casa (catal) (2016)

L'hivern del dibuixant

Zimurrak (2014)

El faro (2024)

El Viaje (2026)

Wrinkles