"Fábulas de lo visible" disecciona los mecanismos de los que dispone el cine como constructor de realidades autónomas. El libro arranca con un peculiar suceso, la realización de la película "La Recepción de S. M. Alfonso XIII en Barcelona", de 1904. Su particularidad reside en que su director, Segundo de Chomón, no pudo conseguir un buen emplazamiento para captar el evento; así, en el film, se impone más la presencia de la multitud expectante que la del personaje agasajado, que queda difuso tras las cabezas de los espectadores. A ello, Quintana contrapone el documental de Leni Riefenstahl sobre el congreso nacionalsocialista celebrado en 1934 en Nuremberg, "El triunfo de la voluntad", en que la escenografía y la organización del acto están ya concebidas para la cámara. No hay ningún respeto al orden cronológico ? lo que importa es la arquitectura general de la representación y su ajuste a las necesidades estéticas del discurso político. Éste es un estudio que indaga cómo el medio cinematográfico ha sido capaz de construir numerosas fábulas sobre lo visible y sobre las múltiples percepciones que se generan en un mundo marcado por lo virtual.

Tapa blanda

Español

El Acantilado

Acantilado

Fábulas de lo visible

FEDERICO FELLINI (ITALIA, 19201993) ES UNA FIGURA IMPORTANTE EN LA HISTORIA DEL CINE, QUE HA CREADO SU PROPIO LENGUAJE CINEMATOGRÁFICO MUY PERSONAL Y BARROCA. TUVO SU PRIMER GRAN ÉXITO EN 1954 CON LA STRADA, EN EL QUE SU ESPOSA Y FAVORITA ACTRIZ GIULIETTA MASINA JUEGA EL INOLVIDABLE GELSOMINA, UN PAYASO INOCENTE QUE CAE PRESA DE LA VIOLENCIA DE LA POSGUERRA. CON LA DOLCE VITA DE 1960, FELLINI DIRIGIÓ SU ATENCIÓN A LA VIDA MODERNA Y LA ESCENA EN QUE ABRAZO MARCELLO MASTROIANNI Y ANITA EKBERG EN LA FONTANA DE TREVI SE HA CONVERTIDO EN UN SÍMBOLO DE SEDUCCIÓN MUNDIALMENTE RECONOCIDO. PSICOANÁLISIS ES UNA CLARA INFLUENCIA EN 8 1/2 (1963), EN EL QUE EL PERSONAJE DEL CINEASTA, INTERPRETADO POR MASTROIANNI, ES UN DOBLE DE FANTASÍA DE FELLINI A SÍ MISMO, MIENTRAS QUE FELLINI ROMA (1972) Y AMARCORD (1973) SON MUY PERSONALES, COMBINANDO LA CARICATURA, SUEÑOS Y LA NOSTALGIA.

Phaidon Press Limited

Cahiers Du Cinema

Editions De l Etoile.cahiers Du Cin

Maestros del cine. Federico fellini

Ayuntamiento De Girona. Servicio De Publ

La construcció de L'actualitat en el cinema dels orígens

Després de cinc dècades de pel·lícules, Josep Maria Forn és una figura clau per entendre algunes de les pàgines essencials de la història del cinema fet a Catalunya. La seva actitud, sempre crítica amb el món que l'envolta, es reflexa en una filmografia molt personal que, tot sovint, el converteix en víctima de la censura. Amb la voluntat de contribuir a l'enfortiment de la indústria cinematogràfica i la identitat nacional, ha signat pel·lícules de diversos gèneres, com: La barca sin pescador, La piel quemada, La respuesta, Companys, procés a Catalunya, Ho sap el ministre?, Subjúdice i El coronel Macià.

Catalán

Editorial Pòrtic

Josep maria forn

Jean Renoir (1894) es considerado el realizador más importante del cine francés. Hijo del pintor Renoir, se inició en el cine ya en 1924 y tuvo una larga vida como director. Destacó en las adaptaciones de obras literarias francesas. Sus films más conocidos son &quot; La gran ilusión &quot; , &quot; El río &quot; , &quot; El testamento del doctor Cordelier &quot; , &quot; La regla del juego &quot; y &quot; La carroza de oro &quot; .

Ediciones Cátedra

Jean renoir

Roberto rossellini

Al llarg de la seva carrera, Bob Dylan ha mantingut una estreta relació amb el cinema. Ha estat filmat als seus concerts, a la seva vida privada i de gira, i ha treballat com a actor en diversos llargmetratges. També és el guionista i director de Renaldo & Clara, un fracàs comercial que explica la vinculació del músic amb la contracultura. La connexió de Dylan amb el cinema és fonamental per crear certs aspectes de la seva mitologia personal.Aquesta obra d'Àngel Quintana és un assaig sobre aquesta vessant més desconeguda del cantautor de Duluth i permet entendre'l no només com a músic, sinó com a creador total immers en l'ecosistema cultural del segle xx i xxi. Un llibre que permet analitzar com Dylan juga amb la seva pròpia imatge, com desmunta el mite de la celebritat i com utilitza el cinema per qüestionar la idea de veritat, un tema central tant en la seva obra com en la cultura contemporània. Un llibre que convida als oients de música a mirar cap al cinema, i als cinèfils a rellegir Dylan des d'una altra perspectiva.

Tapa dura

Grup Enderrock

Dylan I El Cinema Filmar La Llegenda

?L'estiu de 1983 va ser una mica atípic. No havia acabat els estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i havia entrat a treballar a la redacció del Punt Diari, on el cinema era una secció perifèrica. El diari, però, m'oferia la possibilitat de poder escriure crítica i d'entrar als cinemes sense pagar.? Dos anys abans, havia estat declarat excedente de cupo i, per tant, no havia de fer el servei militar, aleshores obligatori. ?D'ençà d'aquell moment, vaig tenir clar que havia d'estalviar i tenir prou diners per poder anar a fer el meu servei militar a París.? Acompanyat d'un amic de tota la vida, i sense gaires francs a la butxaca, l'autor va viure un any a París, que va invertir en la lectura de Balzac i en llargues sessions a la Cinémathèque francesa i en tot de cinemes de la ciutat. Aviat va entendre que només li calia ?estar despert davant el que oferiria una ciutat que no trigaria a aparèixer com un laberint inesgotable. Gràcies a les meves pors i indecisions, vaig viure uns quants mesos atrapat dins múltiples ficcions, vaig sentir-me perdut en els mons imaginaris de moltes pel·lícules i novel·les. En lloc de tenir ganes de menjar-me París, vaig tenir ganes de veure-ho tot per poder-ho explicar algun dia. No vaig triomfar però vaig aprendre.?

Fábulas de lo visible (2003)

Maestros del cine. Federico fellini (2011)

La construcció de L'actualitat en el cinema dels orígens (2012)

Josep maria forn (2007)

Jean renoir

Roberto rossellini

Dylan I El Cinema Filmar La Llegenda (2026)

Sempre tindre paris (2023)