Amb només 26 anys, Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant el dia de Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l'espera, ara que ja difícilment trobarà marit, perquè no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, on rep els membres de l'alta societat, amb qui li toca alternar ara que és rica ?però que sap que la menyspreen pel seu origen?, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició.

Tapa blanda

Catalán

Viena

El regne de les dones

Neska-mutil bi eta lera bat. Mendi elurtuan behera jaisten dira, abiada osoan, fiuuuu... Eta aldaparen erdian, haizearen ziztuarekin batera, xuxurla bat entzuten da: "Maite zaitut, Nadia!". Benetan entzun ote ditu neskak hitz horiek? Ala irudipen hutsa izan da? Eta nork esan ote ditu: mutilak? Haizearen hotsak?...

Elkar

Maite zaitut, nadia

«No acabava d'entendre on anava ni per què, seia al pescant i s'arrapava al braç del Deniska amb por de caure, mentre anava fent botets com una tetera al foc».L'estepa va convertir Anton Txékhov en un autor d'èxit. La corrua de personatges que hi desfilen són memorables, però sobretot ho és el Iegóruixka: un nen de nou anys que té por, està cansat, té fred, se sent sol i desemparat com es pot sentir qualsevol nano obligat a abandonar en solitari el seu lloc d'origen. Però també té curiositat i esperança per com serà la vida futura.El viatge per l'estepa que ha de portar el Iegóruixka a l'institut dura dies i nits. L'acompanyen el cotxer, un mercader oncle seu i un capellà. El nen, que és llest, reflexiu i una mica trist, és conduït lluny de casa per desig de sa mare, per tenir un futur millor que el que li espera al llogarret on viuen.La Història és plena de gent que ha de deixar casa seva. Aquí, Txékhov ens posa a la pell d'un menor que es veu obligat a abandonar l'escalfor de la llar familiar per una promesa incerta. L'exercici d'empatia que ens regala el geni rus és ara més necessari que mai i és la demostració que els clàssics només ho són si ens parlen del present.

Cal Carre. Editorial Artesana. S.c.p.

L'estepa

«Però Kóstia, estimat, abans d&#x02019;estar enamorat jo també sabia perfectament què era l&#x02019;amor.» ¿Què és més important, l&#x02019;amor o la idea de l&#x02019;amor? Tres anys comença allà on tantes històries acaben. La Iúlia Serguéievna accepta casar-se amb el Làptev, un home ric, lleig i baixet que l&#x02019;estima. Passa el temps. Ningú no és feliç del tot, ningú està trist del tot i les raons que els mouen a actuar sovint són incompatibles amb les dels altres. Una successió de quadres quotidians ens presenta la vida del matrimoni i el seu entorn, a Moscou i a províncies. L&#x02019;autor ens hi ensenya que l&#x02019;ànima de les persones sorgeix de les accions més senzilles, com pot ser la contemplació d&#x02019;un paraigua apedaçat. El peculiar heroi quotidià de Txékhov es passeja entre la indiferència i les ganes de viure. Ès la lluita entre el conformisme i l&#x02019;entrega a la vida que encara avui ens defineix.

Tres anys

La gavina (1896), L'oncle Vània (1897), Tres germanes (1902) i El jardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramàtica d'Anton P. Txèkhov: quatre peces que van canviar el curs de la tradició teatral russa, europea i nord-americana. Perquè Txèkhov, per primera vegada, hi va renunciar a desenvolupar una acció dramàtica convencional i es va concentrar en la pintura d'atmosferes, i així va aconseguir que, per sota del text, sense fer-se mai explícita del tot, es reveli sempre el que en podríem dir la vida soterrada: l'autèntica vida interior dels personatges, els estats d'ànim d'uns homes i unes dones que, amb més o menys angoixa i amb més o menys resignació, assisteixen a l'acompliment del destí que els ha correspost mentre observen la decadència del seu món amb l'esperança d'entreveure'n un de millor.

El regne de les dones (2019)

Maite zaitut, nadia (1009)

L'estepa (2025)

Tres anys (2022)

Quatre peces teatrals (2012)