Otro

Tapa blanda

Catalán

Español

Publicaciones De La Universidad De Valencia

Publicacions De La Universitat De València

España

Relato de la vida del hombre que aterrorizó a la cristiandad hispánica hacia el año mil: Muhammad ibn Abi Amir, conocido como Almanzor. El libro trata de responder como se convirtió en el verdadero dueño de un califato omeya cuya autoridad se extendía por al-Andalus y el Magreb occidental, por qué sembró el terror entre los cristianos y por qué motivos desapareció tan bruscamente la dinastía que había fundado. Para ello, revive las expediciones emprendidas en nombre de la guerra santa y los problemas que afectaron a Córdoba al inicio del siglo xi. Lejos de ser una simple crónica, este libro constituye una reflexión sobre el poder en el Occidente musulmán y una investigación sobre las huellas que ha dejado en la memoria colectiva un hombre de Estado, tan pronto admirado como vilipendiado, pero siempre descrito como un campeón del yihad y, más recientemente, como un caudillo.

Publicacions Universitat València (Puv)

Almanzor

Una historia és, en el sentit mes corrent, una sèrie d''esdeveniments viscuts per subjectes generalment designats amb noms propis. Tanmateix, la revolució de la ciència històrica volgué revocar la primacia dels esdeveniments i els noms propis en benefici de les llargues durades i la vida de les persones anònimes. Era així com reivindicava al mateix temps la seua pertinencia a l''era de la ciència i a l''era de la democràcia. Però, per a ser ciència sense perdre''s ella mateixa, la historia necessita algunes argúcies literàries: una altra manera de contar la història dels reis, un altre ús dels temps del relat i la invenció de personatges d''un genere nou, els testimonis muts. Només així pot articular en un sol discurs un triple contracte: científic, narratiu i polític.

Els noms de la histria

A mitjan segle XVIII el petit Ferran, infant de Parma, fill del Duc de Parma Felip I i nét del rei d''Espanya Felip V i de Lluís XV de França, es va convertir en l''objecte d''un experiment sense precedents. La seua mare, Lluïsa Isabel de Borbó, desitjava fer d''ell un príncep "modern", per a això va deixar la seua educació en mans de Condillac i de Keralio; el primer havia d''ocupar-se de transmetre-li coneixements al petit i el segon de donar-li l''educació moral que li permetés arribar a ser un bon cristià i, sobretot, un bon ciutadà capaç de governar com un príncep modern. L''Europa il·lustrada tenia els ulls posats en el laboratori pedagògic que era Parma; i l''Infant duia sobre les seues fràgils esquenes les esperances de la nova filosofia. Serà el príncep il·lustrat que tot el món espera?

Almanzor (2011)

Els noms de la histria (2005)

L''infant de parma (2010)