España

A lo largo del período de entreguerras, la evolución política, social y económica de Cataluña despertó un especial interés en la diplomacia extranjera destacada en Barcelona y Madrid. La importancia de las inversiones de diferentes multinacionales en territorio catalán, las complicadas relaciones entre Cataluña y España y su movimiento nacionalista suscitaron múltiples informes que las legaciones diplomáticas enviaron a sus respectivos Ministerios de Asuntos Exteriores. Entre las principales potencias interesadas en la suerte de la Cataluña autónoma (desde 1931) y de su futuro político, destacó la Italia fascista a través de su consulado en Barcelona y de su embajada en Madrid. De este modo, el presente volumen analiza diferentes aspectos de la atención prestada por los diplomáticos italianos a los diferentes escenarios históricos de la Cataluña del período 1930-1943.

Tapa blanda

Español

Publicacions De La Universitat De València

Cataluña bajo vigilancia

Veintidós jugadores ante un balón. Veintidós hombres ?y alguno más? ante una guerra. El Clásico del fútbol español y mundial, Barcelona-Madrid, nació en el Estadio de Mestalla, en Valencia, un caluroso 21 de junio de 1936. A pocas semanas del inicio de la Guerra Civil, miles de aficionados se movilizaron pacíficamente para presenciar un espectáculo deportivo, la final del Campeonato de España, que fue mucho más que un partido. Un acontecimiento que imbrica la historia del deporte de masas con las implicaciones sociopolíticas y culturales de un fenómeno esencial para entender el siglo XX. Poco después, las estrellas de esos equipos quedaron inmersas en el estallido brutal que sacudió a toda una sociedad: Zamora, Raich, Luis Regueiro, Areso, Zabalo, Quincoces, Ventolrà, Munlloch? ¿Qué hicieron durante la guerra? ¿Esquivaron la política? Hubo de todo: combatientes, exilia-dos, represaliados e incluso gi-ras futbolísticas por Europa, la Unión Soviética y América.¿Qué fue de ellos después de 1939? ¿Cómo pervivió ese primer Clásico hasta 1963 y hasta nuestros días? En una investigación oceánica a ambos lados del Atlántico, el fútbol y la memoria despliegan todas sus aristas.

Base

El Primer Clasico Ante El Abismo

Salvar una vida d'una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència?El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d'àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país.Abans del drama del 1939 i dels milers d'exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d'Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d'italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts.Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l'Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil.

Catalán

Editorial Base (Cat)

Humanitarisme, consolats I negocis bruts.

Durant el segle XX i el que portem del XXI, la història d'Espanya i de Catalunya ha seguit un itinerari ple d'atzucacs en els quals els cops d'estat, les guerres o les transicions han modificat dràsticament l'escenari polític i social. Des del 1898 fins al 2015 s'han succeït canvis de règim, pacífics o violents, que han situat la inestabilitat com a element central. El llibre explica com les diferents faccions polítiques han afrontat els escenaris de canvi i ho estan fent ara. Des dels comunistes als anarquistes passant pels catalanistes, des de la dreta catalana/espanyola a l'emergent nova esquerra. Mirades diverses a contextos diferents que intenten definir les actituds davant d'aquestes cruïlles de la història.

Crisis I canvis de rgim a espanya I a catalunya

Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena Revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d'una República Catalana independent. Una possibilitat que expressarien desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, al govern francès, al Foreign Office o al Palácio das Necessidades de Lisboa. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s'acomplia una possibilitat que els semblava evident. La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d'una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes, gairebé independent de facto, en pugna amb el govern republicà i amb uns sectors nacionalistes que no van voler o no es van atrevir a anar més enllà. Una suma sorprenent d'elements que descobrirem a partir de l'estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.

Amb ulls estrangers

Per què els joves s'afilien a les Joventuts d'un partit? Han de fer carrera dins de la formació i arribar a càrrecs d'elecció popular? Quina és la influència dels joves militants en un partit polític? L'historiador Arnau Gonzàlez ens revela aquests i altres interrogants en el seu excel·lent estudi sobre les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2013). L'autor ens explica l'itinerari hist.ric d'una secció juvenil que va tenir una influència decisiva en la construcció de l'actual Esquerra Republicana de Catalunya. A partir de posicions que sempre s'han situat en l'independentisme, el marc territorial dels Països Catalans i una esquerra no marxista, les JERC esdevindran un actor de gran rellevància en la vida interna d'ERC i, per tant, en la conformació del partit des del darrer franquisme fins a l'actualitat. Així mateix, tindran també un especial protagonisme en el món de l'independentisme radical i esdevindran un dels moviments polítics juvenils més importants de la Catalunya de les darreres dècades. Com explica Roger Buch al pr.leg de l'obra: «El passeig de Gràcia no s'omple d'estelades per casualitat: tres generacions de catalanistes han estat joves tenint organitzacions juvenils independentistes al seu voltant».

Les jerc

Aquest llibre clou l'estudi sobre la representació parlamentària catalana durant la II República Espanyola, que Arnau Gonzàlez ja va començar amb Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933), publicat el 2006. El present volum defineix les continuïtats i variacions a les elits polítiques catalanes a Madrid.

Publicacions De L'abadia De Montserrat, S.a.

Els diputats catalans a les corts republicanes (1933-1939)

Durant la dècada dels anys trenta l'aparició de l'Actuació Valencianista d'Esquerra de Barcelona va significar l'enquadrament polític d'una part de la població valenciana resident a Catalunya. Creada entre la fi del 1931 i el principi del 1932, l'AVE es va constituir en una entitat d'esquerres, valencianista i amb una clara idea de Països Catalans. Sota la defensa d'aquests principis polítics, l'AVE va intentar seguir el model dominant de la Catalunya republicana, és a dir, Esquerra Republicana de Catalunya. I ho va fer establint-hi una estreta col·laboració política i demanant el vot als valencians establerts a Catalunya per al partit dels presidents Macià i Companys, com també un suport absolut al procés autonòmic català. Alhora, des de la seva vocació pancatalana, l'AVE va intentar traslladar el model d'ERC al País Valencià organitzant viatges a les comarques valencianes, on va portar destacats membres d'Esquerra. Així doncs, durant el període 1932-1937 l'AVE de Barcelona va crear un pont de comunicació molt fluida entre Catalunya i el País Valencià amb l'esperança que el nacionalisme i autonomisme del Principat servís de model per a la recuperació de la personalitat política i cultural valenciana.

Editorial Afers, S.l.

Valencianistes a catalunya

El catálogo âÇúLes contradiccions de la modernitat convulsaâÇÑ de Fundación MAPFRE es una obra esencial que presenta la primera exposición dedicada al fotógrafo Joan Andreu Puig Farran, abarcando su trabajo entre 1929 y 1939. Este catálogo ofrece una visión detallada de eventos históricos significativos como la crisis económica de 1929, la proclamación de la Segunda República en 1931, y la Guerra Civil Espa?ola en 1936. A través de secciones que exploran la transformación urbana de Barcelona, la colaboración de Puig Farran con Antoni Campa?+, y sus experiencias durante la guerra y el exilio, el catálogo destaca fotograf¡as inéditas que capturan la vida cotidiana, la actividad pol¡tica y los horrores de la guerra. Con una investigación exhaustiva y un dise?o cuidadoso, esta obra no solo es educativa, sino también una pieza de colección para quienes desean explorar la historia a través del lente de un fotógrafo destacado.

Fundacion Mapfre

Joan andreu puig farran

La present obra aporta llum sobre un fet històric d'indubtable transcendència en la història contemporània d'Andorra: la revolució de 1933 i els seus efectes. Un esdeveniment que certificaria el trencament definitiu de la trajectòria andorrana, fins aquells moments en certa mesura al marge de la història europea, per desencadenar un procés de modernització de gran abast els efectes dels quals encara podem veure. Des de la reclamació del sufragi universal masculí fi ns a l'ocupació del país per part de la Gendarmeria francesa, passant per les vagues dels obrers que treballaven en les obres de la Fhasa o les disputes diplomàtiques entre França i Espanya referents a Andorra, amb la Generalitat de Catalunya pel mig, l'any 1933 esdevindrà un punt d'inflexió en la mil·lenària història andorrana.

Cataluña bajo vigilancia (2009)

El Primer Clasico Ante El Abismo (2026)

Humanitarisme, consolats I negocis bruts. (2020)

Crisis I canvis de rgim a espanya I a catalunya (2015)

Amb ulls estrangers (2014)

Les jerc (2013)

Els diputats catalans a les corts republicanes (1933-1939) (2009)

Valencianistes a catalunya (2007)

Joan andreu puig farran (2025)

La cruilla andorrana de 1933 (2009)