Tapa blanda

Catalán

Español

Eclecta Editorial

Editorial Pòrtic

Herder Editorial

Mina

Ferran Sáez Mateu traza un recorrido desde la solitaria torre de Montaigne en el siglo XVI hasta la actualidad, marcada por tecnologías que nos fascinan aunque siempre exigen algo a cambio. La intimidad es un lugar de la conciencia, un territorio de libertad; lejos está de ser una forma de recogimiento, o incluso de aislamiento. Por ese motivo, privacidad e intimidad son cosas muy distintas. «Privatus» no alude a lo que somos, sino a lo que tenemos y a cómo lo demarcamos; «intimus», en cambio, refiere a «lo que está más adentro», lo más profundo, es decir, el último límite.El territorio de la intimidad, la penumbra del espíritu, propicia el surgimiento de la Modernidad. Aparece primero en la «pintura del yo» que Montaigne delineó con sus «Ensayos», a la vez que fundaba este género literario, y se consolida filosóficamente casi un siglo más tarde, con el hallazgo del «cogito» cartesiano. Esos dos espacios extremos de intimidad son los que nos hicieron verdaderamente modernos.Ferran Sáez Mateu traza un recorrido desde la solitaria torre de Montaigne en el siglo XVI hasta la actualidad, marcada por tecnologías que nos fascinan aunque siempre exigen algo a cambio. En el camino asistimos a la renuncia dócil a nuestra privacidad, y a su corolario más preocupante: el potencial olvido y la pérdida de la intimidad.

Herder

La intimidad perdida

L'esquerra postmoderna, capficada en la noció de diferència, ha renunciat als valors de la Il·lustració?L'horitzó polític del progressisme de matriu il·lustrada era el de la igualtat; l'esquerra postmoderna, en canvi, està capficada avui en la noció de diferència. ¿Les dues perspectives poden coexistir, són compatibles? El debat entorn de les nocions de natura i artifici ha fet palès que no. Des del postmodernisme, la realitat només és una construcció social, un gran artifici, tot i que alhora s'aspira paradoxalment a un món més natural, menys artificiós. Els conceptes de natura i artifici s'han acabat articulant d'una manera confusa. Sovint han desembocat en la impugnació de les idees fundacionals del progressisme il·lustrat per mitjà d'una escolàstica de la diferència centrada en Foucault i la French theory.El professor Ferran Sáez Mateu mostra d'una manera entenedora i amena la inviabilitat a llarg termini de certes idees que avui han esdevingut obligatòries, així com la seva estranya genealogia històrica. Moltes han desembocat en greus contradiccions que, reactivament, han fet revifar respostes polítiques d'extrema dreta arreu del món.Emmanillat per la correcció política, constret per la fraseologia woke, el progressisme il·lustrat sembla haver arribat a la seva fi.

La fi del progressisme illustrat

Per què tots i cadascun dels projectes que havien de servir per emancipar la humanitat han fracassat? Per què l'intent d'assolir un futur perfecte va conduir sistemàticament a la mort de milions de persones i a la destrucció de països sencers? La resposta a aquestes preguntes acostuma a ser trivial i insatisfactòria. Aquest assaig planteja el problema d'una manera inèdita i provocadora. Explica que el fracàs de totes les utopies modernes era inevitable perquè partien d'un subjecte irreal: el bon salvatge, en totes les seves traduccions històriques.El bon salvatge va néixer el segle XVI com a simple recurs literari, i dos segles més tard, Rousseau se'l va reinventar per convertir-lo en un personatge enganyosament real. Marx i Engels van adoptar aquest bon salvatge com a model antropològic durant el segle XIX. I la ficció desembocarà en l'inquietant paradís artificial del comunisme.Cansats del seu futur perfecte, els falsos bons salvatges tornaran a la realitat l'any 1989. Des d'aleshores, l'esquerra occidental es dedica a defensar els okupes i les balenes.á

Els bons salvatges

El Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre d'or de l'agricultura intensiva i la revifalla de la mineria del lignit convivien amb una mentalitat rural que acabava de saltar del segle XIX a la Postmodernitat. Mentre Franco agonitzava, els cinemes tancaven i arribaven els primers temporers de la fruita, sorgien macrodiscoteques com el Big Ben, de dimensions extravagants. El Ponent català havia canviat el carlisme per Village People.El filòsof Ferran Sáez Mateu era llavors un nen que un dia es va perdre intentant tocar la boira, acaçant-la inútilment pels camps de la Granja d'Escarp. A partir d'aquesta anècdota real, l'autor construeix un relat a mig camí entre l'assaig memorialístic, l'autobiografia intel·lectual i la novel·la de formació. Aquella persecució impossible de la boira ha continuat amb altres eines com la filosofia, la música o la literatura. La mirada del nen que intentava entendre un món canviant i confús atorga sentit al seu trajecte vital, i també al d'un temps i un país.L'educació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setanta

Acacar la boira

Dietari d'un pensador sempre interessant, que uneix fets i reflexions.Ferran Sáez Mateu ens convida a endinsar-nos en un dietari que va més enllà del registre quotidià de fets per explorar la condició humana. Conscient de la naturalesa magmàtica del gènere, el filòsof busca un equilibri subtil entre els actes de la vida diària ?llargues caminades urbanes, música, lectures? i les reflexions abstractes que els transcendeixen. Inspirant-se un cop més en Montaigne, l'obra de Sáez planteja la introspecció no com un simple mirall personal, sinó com una via per comprendre l'ésser humà en la seva constant transformació. Així, les vivències personals esdevenen el punt de partida per a una indagació filosòfica que abraça la fluïdesa i les contradiccions de l'existència. De totes les coses visibles i invisibles proposa al lector un diàleg profund sobre què significa ser humà en un món en perpetu moviment.

De totes les coses visibles I invisibles

En un futur no tan llunyà, quan La Xarxa ja ho decideix gairebé tot i la immortalitat virtual ha esdevingut una promesa factible, un vell de cent quaranta-un anys s'enfronta a un horitzó on el passat es fon amb el present i la realitat es desdibuixa. No és cap pertorbat. Les seves paraules, melancòliques notes disperses escrites l'any 2194 en una curiosa residència d'ancians, ens conviden a un viatge insòlit que transcendeix èpoques.Una novel·la prodigiosa que explora la naturalesa de la memòria, la fragilitat de la identitat personal i el lloc de la humanitat en un futur on la digitalització fora de control ho redueix tot a soroll i cendra. ?Una demolidora crítica del present escrita des del futur. La novel.la d'un filòsof que ben bé podria esdevenir un best seller mundial?. - Antoni Bassas?Una faula filosòfica sobre la degeneració dels somnis de la modernitat?. - Melcior Comes

L`Altra Hipotesi

En un futuro no muy lejano, cuando La Red ya lo decide casi todo y la inmortalidad virtual se ha convertido en una promesa factible, un anciano de ciento cuarenta y un años se enfrenta a un horizonte donde el pasado se funde con el presente y la realidad se desdibuja. No es ningún perturbado. Sus palabras, melancólicas notas dispersas escritas en 2194 desde una curiosa residencia de ancianos, nos invitan a un viaje insólito que trasciende épocas.Una novela prodigiosa que explora la naturaleza de la memoria, la fragilidad de la identidad personal y el lugar de la humanidad en un futuro donde la digitalización fuera de control lo reduce todo a ruido y ceniza. "Una novela fascinante escrita por un filósofo que sabe explicar historias con ironía e inteligencia". -Gregorio Luri"La literatura que se resuelve a sí misma como incógnita está en este libro inconformista y brillante que refuta los mundos previsibles, como es costumbre en su autor". -Ramón Andrés

La intimidad perdida (2024)

La fi del progressisme illustrat (2024)

Els bons salvatges (2008)

Acacar la boira (2022)

De totes les coses visibles I invisibles (2026)

L`Altra Hipotesi (2025)

La Otra Hipotesis (2025)