Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Blume (Naturart)

Ediciones Destino

Ediciones Peninsula

Edicions 62

Labutxaca

Océano

Península

Brasil es un país de intensas pulsiones donde conviven la pobreza y la riqueza más extremas, la injusticia más terrible y la solidaridad, la derecha populista y la izquierda idealista, la naturaleza más exhuberante y los lobbies depredadores. Un país que es un espejo de las complejidades y las grandes contradicciones mundiales, donde nunca nada es lo que parece ni tiene una explicación sencilla. Ha generado figuras magnéticas como Lula o Casaldàliga, líderes que intentan cambiar el mundo para progresar, y a la vez fuerzas populistas como el bolsonarismo que luchan en su contra.El reconocido periodista Francesc Escribano viajó por primera vez a Brasil la primavera de 1985, cuando conoció a Pedro Casaldàliga. Ahora ha vuelto para captar el pulso en la sociedad brasileña actual y hacer balance del poso que han dejado las causas que defendía «el sacerdote del pueblo» (la distribución de la riqueza, la justicia, el derecho a la tierra). El resultado es un libro fascinante que desvela las corrientes de fondo que mueven la sociedad hacia polos opuestos y que muestra la doble pasión de un periodista por un país y por un referente en la vida.

Destino

Imago Mundi

La tierra y las cenizas

La mañana del 2 de marzo de 1974, en una oscura dependencia de la cárcel Modelo de Barcelona, fue ejecutado Salvador Puig Antich, un joven anarquista de veinticinco años, tras un juicio plagado de irregularidades. Veinticinco años después, son numerosas las voces que reclaman una revisión de aquel proceso, que se celebró en un ambiente claramente propicio a la sentencia de muerte, y una restauración de los derechos legales y morales del joven asesinado.Cumplido ya el cuarto de siglo de la muerte de Franco y de la dictadura franquista, el periodista Francesc Escribano reconstruye en Cuenta Atrás la crónica de la que fue una de las últimas ejecuciones del régimen y el sinuoso camino que llevó al jeune anarchis catalan, como lo llamaba la prensa gala, al garrote vil.

Cuenta atrás. La historia de salvador puig antich

Lula tengo un sueño. Cinco propuestas para cambiar la historia

* Antoni Benaiges, un maestro de Mont-roig del Camp, Tarragona, fue destinado a la Escuela Nacional Mixta de Bañuelos de Bureba, un pequeño pueblo de la provincia de Burgos, en 1934. * Gracias a una metodología de enseñanza pionera y revolucionaria para la época, basada en la participación activa de los niños y el uso de la imprenta, comenzó a transformar la vida de sus alumnos y la del pueblo.* A finales de julio de 1936, el maestro desapareció. Durante más de 75 años, su trabajo y personalidad permanecieron en la intimidad del recuerdo de sus antiguos alumnos y su familia, hasta que, en agosto de 2010, a pie de fosa, un vecino de Bañuelos haría emerger la figura del maestro asesinado en 1936 y la conmovedora historia de una promesa que no se pudo cumplir."El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos". Lucía Carranza

El maestro que prometio el mar

Compte enrere reconstrueix i ens fa viure un episodi clau de l' última etapa del franquisme: l'execució d'un presoner polític que era un enemic per al règim però que també era molt molest, potser, per a la majoria de forces de l'oposició. A través d' una narració àgil i captivadora, Compte enrere forneix un retrat no solament polític, sinó també personal, de Salvador Puig Antich. Com molts joves de la mateixa generació, i com els seus companys del MIL, ell era fill de vençuts de la guerra i de la postguerra, i va voler enterrar l'herència rebuda per viure sense por. El preu que va pagar per fer-ho va ser altíssim. Tant, que avui encara no l'ha deixat de pagar. Durant la seva última nit, tal com deia en la darrera carta de comiat que va escriure, Salvador Puig Antich esperava que la seva sang no fos vessada inútilment. Al cap de més de vint-i-cinc anys, Compte enrere vol contribuir a satisfer aquell desig. Ara Manuel Huerga porta la història de Salvador Puig Antich al cinema amb Salvador, la seva segona pel·lícula, en una cinta que es converteix en un al·legat contra la pena de mort, enmig d'una història intensa. Francesc Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) és periodista i professor associat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a la premsa i a la ràdio, però des de fa disset anys es dedica preferentment a la televisió. Va ser membre de l' equip fundador del programa de reportatges 30 minuts i és un dels creadors de les sèries documentals Ciutadans, Les coses com són, Vides privades, Bellvitge Hospital, Veterinaris i Jutjats de TV3. Amb els seu primer llibre, Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga, va obtenir el premi Gaziel de Biografies i Memòries de 1998. L'any 2000, juntament amb Joan Úbeda, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme.

Compte enrere

Compte enrere reconstrueix i ens fa reviure un episodi clau de l'última etapa del franquisme: l'execució d'un presoner polític que era un enemic per al règim, però que també era molest, potser, per a la majoria de forces de l'oposició. A través d'una narració àgil i captivadora, Compte enrere forneix un retrat no solament polític, sinó també personal, de Salvador Puig Antich, i exposa les raons que el van portar a actuar com ho va fer. Com molts joves de la mateixa generació, i com els seus companys del MIL, ell era fill dels vençuts de la guerra i de la postguerra, i va voler enterrar l'herència rebuda per viure sense por. El preu que va pagar per fer-ho va ser altíssim. Tant, que avui encara no l'ha deixat de pagar. Moltes qüestions continuen obertes, i hi ha responsabilitats col·lectives que cal encara assumir. Durant la seva última nit, tal com deia en la darrera carta de comiat que va escriure, Salvador Puig Antich esperava que la seva sang no fos vessada inútilment. Al cap de més de vint-i-cinc anys, Compte enrere vol contribuir a satisfer aquell desig.

De Casaldàliga al Brasil d'avui. Un viatge molt personal al cor d'un país de pulsions extremes. La doble passió d'un periodista.El reconegut periodista Francesc Escribano va viatjar per primera vegada al Brasil el 1985, quan va conèixer Pere Casaldàliga. Va quedar tan impactat pel país i per les causes que defensava aquell capellà (la distribució de la riquesa, la justícia, el dret a la terra), que es va convertir en un referent. Ara, després de la seva mort i coincidint amb les eleccions, Escribano hi ha tornat per copsar el pols a la societat brasilera actual i fer balanç del pòsit que hi ha deixat Casaldàliga. El resultat és un llibre apassionant, amb un vessant íntim i un altre social, que retrata un país complex, on conviuen la pobresa i la riquesa més extremes, la injustícia més terrible i la solidaritat, la dreta populista i l'esquerra idealista, la natura més exuberant i els lobbies depredadors.

La terra I les cendres

Cuando Pere Casaldàliga llegó a Sao Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil) en 1968 lo hizo con la sensación de que había logrado al fin realizar su sueño: ser misionero. Pero su vida de sacerdote claretiano en el ambiente cerrado de la España franquista no le había preparado para lo que halló en el Mato Grosso, y para el cambio definitivo que aquel paisaje y sus habitantes operarían en él. A lo largo de los siguientes cuarenta años, Casaldàliga se convertiría en un obispo amenazado de muerte, comprometido con la teología de la liberación y enfrentado a la dictadura militar, los poderosos locales y también el Vaticano. Pero ¿quiénes son los que le persiguen? ¿Por qué han querido matarlo tantas veces? ¿Cómo es que no ha regresado nunca a España? Y, sobre todo, ¿de qué modo llegó a convertirse un religioso en el arma más contundente contra el poder? «Casaldàliga es coherente y por eso mismo es radical. Dice lo que piensa y vive de la manera en que dice que hay que vivir. Solo desde la coherencia y la radicalidad se puede conseguir el respeto y la valoración por parte de los campesinos, los peones y los indios del Araguaia. La gente de la región lo admira porque eligió una opción clara y sin matices: echar raíces en una tierra salvaje y abandonada. Este es el principal motivo que me ha llevado a visitar a Pere Casaldàliga varias veces después de publicar el libro y también lo que me llevó a escribirlo. Lo decidí en el momento en que descubrí por qué aquella tierra era roja y lo que quería decir, en aquel lugar, ir descalzo.»

Descalzo sobre la tierra roja

Pere Casaldàliga va arribar al Brasil el 1968, quan tenia 40 anys. Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre més. Provinent d'una família tradicional i de dretes, va formar-se com a capellà en l'ambient resclosit de l'Espanya franquista, però a dia d'avui és un bisbe compromès amb la Teologia de l'Alliberament que ha estat amenaçat de mort diverses vegades, que s'ha hagut d'enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vaticà. El perquè de tants enfrontaments i tantes enemistats és el que aquest llibre vol revelar.

La tierra y las cenizas (2023)

Cuenta atrás. La historia de salvador puig antich

Lula tengo un sueño. Cinco propuestas para cambiar la historia

El maestro que prometio el mar (2023)

Compte enrere (2006)

Compte enrere (2001)

La terra I les cendres (2023)

Descalzo sobre la tierra roja (2014)

Descal sobre la terra vermella. (2009)