Una novela sobre el tiempo y la memoria, como la presentó Pere Gimferrer. El tiempo y la tergiversación ?unas veces inconsciente y otras, las más, deliberada? habían distorsionado los trágicos sucesos de 1877, que los habitantes de Mequinensa se transmitían oralmente de generación en generación con un sentimiento de vergüenza y de culpa. Los puntos oscuros, las versiones contradictorias de aquel cruento acto de bandolerismo hacían poco menos que imposible la reconstrucción del mismo. Hace unos años, sin embargo, el hallazgo fortuito (tan casual que parece inventado) de un manuscrito (que no es en modo alguno otro recurso literario, aunque también lo parezca) cambió las cosas.Obra de un escribano del juzgado de Caspe que participó personalmente en la instrucción del caso, la relación proporcionaba la base documental donde apoyar sólidamente una reconstrucción novelada. Sin embargo, la idea del libro, acogida con expectación, también produjo cierta inquietud, despertó recelos y levantó polémica. Más de un siglo después, las viejas infamias ?las de los malhechores y las de la justicia? se revelaron aún vivas en una estremecida memoria colectiva. El escritor se convirtió en el destinatario de mensajes de todo tipo, pero siempre confidenciales: desde los que le aportaban información insospechada, mantenida hasta entonces en secreto en el seno familiar, hasta los que lo conminaban a renunciar a su proyecto en aras del buen nombre de la población. Las antiguas pasiones cobraban virulencia. Porque, en el fondo, el crimen del camino de Caspe y sus secuelas fueron, y siguen siendo, mucho más que un tema sangriento para un romance de ciego.

Tapa blanda

Español

Editorial Anagrama

Anagrama

Narrativas Hispánicas

Memoria estremecida

Laáobra maestra de Jesús Moncada. Camino de sirga, primera novela de Jesús Moncada, está considerada desde su publicación en 1988 como una de las obras cumbre de la literatura catalana del siglo XX, lo que le ha valido desde entonces un gran éxito entre los lectores y la crítica y los más prestigiosos galardones.Planteada como un magistral fresco narrativo, enáCamino de sirgaáconfluyen la realidad y el mito, la ironía y la ternura, la nostalgia y el ímpetu literario. La novela evoca la desaparición de Mequinensa, un pueblo en el enclave del Ebro y del Segre, que en tiempos fue el centro de una importante cuenca minera y de un intenso tráfico fl uvial, y que se ve condenado a quedar sumergido bajo las aguas de un pantano.A través de las vivencias de un sinfín de personajes ?navegantes, cupleteras, cafeteros, mineros y burgueses? cuyos recuerdos se entrecruzan, el autor rememora el último siglo de vida de la población de la villa.

Camino de sirga

Tapa dura

Editorial Anagrama S.a.

La galería de las estatuas

Un ojo de cristal que todo lo ve, la desesperación de un viejo tranviario el día de su jubilación, la confesión de un artista de circo o la carrera entre dos navegantes rivales venidos desde el más allá, son los argumentos de algunos de los relatos que conforman estas "Historias de la mano izquierda", el primero de los libros de Jesús Moncada que incomprensiblemente permanecía sin traducirse al castellano.

Xordica

Historias de la mano izquierda

Francés

Gallimard

Fremissante memoire

L'obra mestra de Jesús Moncada, que ens recorda que tots els mons, siguin grans o petits, s'acaben. Camí de sirga comença amb l'enderrocament de la casa número 20 de la baixada de la Ferradura, que desencadena la fi de la vila vella de Mequinensa. Però aquesta explicació simple es trenca de seguida. ¿Com mor un poble? Més que erigir mitologies de circumstància, Moncada fa sonar l'orquestra de destins dels que hi vivien. A través d'aquesta comunitat de tres mil ànimes abocada al riu, veiem desfilar els grans canvis de civilització del tombant de segle, les dues Grans Guerres i la Guerra Civil ?i l'amor, l'enveja, l'amistat, l'alegria, la por, l'impuls vital que mouen els efímers humans. Mequinensa no té una única història, sinó moltes: la de Carlota de Torres i la de Nelson, la de Francesc Romaguera i la de Madamfransuà, la de cadascun dels personatges que la poblen durant més de cent anys. Moncada inventa una estructura complexa i fascinant per recrear el teixit vibrant de perspectives de què està feta qualsevol comunitat humana, i per fer sentir les antigues paraules que s'hi deien més enllà de la desaparició. Camí de sirga és una de les novel·les més vigoroses i importants de la literatura catalana i s'ha traduït a una vintena de llengües. En aquesta edició, l'escriptora Mònica Batet firma una carta d'amor literària i l'estudiós Artur Garcia Fuster reconstrueix la gènesi de l'obra a través de documents d'arxiu que hi són reproduïts. ?No ha perdut ni un àtom de la força expressiva ni de la majestuositat amb què va desembocar al mar de la literatura catalana.? Marina Espasa ?Moncada és un novel·lista de raça, amb una capacitat fabuladora excepcional.? Manuel Vázquez Montalbán?Vostè ara no ho sap, però el seu fill gran escriurà llibres magnífics. Molts lectors llegiran una novel·la seva que es titularà Camí de sirga i, cregui'm, s'enamoraran cinc o un milió vegades de com ell explica la història de Mequinensa.? Mònica Batet

Catalán

Club Editor 1959, S.l.

Cami de sirga

Vet aquí el segon volum de contes de Jesús Moncada, on tot allò que ja prometien les "Històries de la mà esquerra" es consolida i obre les ales. Amb un nou postfaci de Jordi Puntí, l&#x02019;autor de "Confeti", i les cartes que Pere Calders escrivia a Jesús Moncada quan escrivia aquests contes."El Cafè de la Granota" és l&#x02019;epicentre de les històries i la memòria de Mequinensa. Les va recollint un cronista, i hi desfila el bo i millor del poble: ara un llaüter, ara un minaire, un pagès o un botiguer, tant si l&#x02019;anècdota va passar en un camp de futbol a la ribera com en un funeral. Sempre amb un polsim de fantasia, i sobretot amb l&#x02019;humor i la forta ironia que caracteritzen els contes moncadians.&#x0201C;Si continues així, el teu recull farà història&#x0201D;, va escriure Pere Calders en una carta al seu amic quan aquest treballava en "El Cafè de la Granota". I la va encertar de ple.

El café de la granota

Un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic; un coix pervers, un patró memorable, un ateu fervorós; uns vells excitats, un esmolet ingenu, un forner dramaturg; un artista de circ, una assemblea de sants, una cursa entre morts; un taüt navegant, un carter minuciós, un oncle moribund... i fins i tot el cap d'un aristòcrata francès del divuit: "Històries de la mà esquerra" és el llibre que inaugura la carrera literària de Jesús Moncada, però la veritat és que no s'assembla gaire a un llibre primerenc.Gestat durant molts anys, fruit d'una imaginació riquíssima, madura i del tot original, aquest recull de contes desplega tot l'univers literari que nodrirà l'obra posterior: la ironia esmolada i la tragèdia més crua, la fantasia voraç i el realisme punyent, la Barcelona on va viure i sobretot la Mequinensa on havia viscut. ?Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere?, va dir-ne Pere Calders.

Memoria estremecida (2025)

Camino de sirga (2025)

La galería de las estatuas

Memoria estremecida

Camino de sirga

Camino de sirga (2007)

Historias de la mano izquierda

Fremissante memoire

Cami de sirga (2025)

El café de la granota (2024)

Histories de la ma esquerra (2023)