Tapa blanda

Catalán

Ara Llibres

Edicions Bromera, S.l.

Consells, Proverbis I Insolencies

Dos quaderns inèdits aplega dos dietaris que han sobreviscut a la voluntat de l'autor de fer desaparèixer aquests apunts, variats i incisius, situats en el centre cronològic d'un període decisiu, quan Fuster està a punt de consolidar la seua presència pública com a articulista, estudiós de la història cultural i pensador social. Un llarg diari sense intenció d'intimitat, dut per conveniència i entreteniment, que li va servir d'esquema per a reelaboracions més àmplies -per a suggerir i subratllar indagacions i perspectives possibles-, des de fitxes per a monografies i articles de periòdic fins a algun llibre complet.

Dos quaderns indits

A pesar de l'aparent fragmentació de l'obra, en aquest llibre es recull una sèrie de textos que tracten, amb l'agudesa típica de Joan Fuster, uns temes d'actualitat durant els anys seixanta i setanta -la violència, la tolerància, la revolució sexual, l'inconformisme, la moral, les modes, etc.-, però que continuen vigents. No debades el títol, Babels i Babilònies, fa referència al mite de la confusió, una confusió que amb els anys resulta més evident. Potser per això, aquest és un dels llibres d'assaig més reeixits i unitaris de l'autor.

Babels I babilnies

Els aforismes pertanyen a un gènere literari arcaic que mai va deixar de fascinar Fuster. Aquesta obra escorcolla exhaustivament la producció fusteriana per a extraure'n el bo i millor d'aquestes petites fantasies verbals que encara avui són capaces de captivar-nos per al seua bellesa, originalitat, complexitat i diversitat ideològica. Aquestes càsules de doctrina -que, us advertim, creen addicció-, tracten tota mena de temes humans des d'una perspectiva sincera i, alhora, provocadora i divertida.

Aforismes

Les originalitats és un dels primers llibres d'assaig publicats per Joan Fuster. Escrit precisament en la cruïlla en què va abandonar la poesia i es va lliurar definitivament al seu gènere més estimat, pot ser llegit com un intent de definir la figura de l'escriptor i de definir-se com a tal. Aquest breu però intens llibre parla de l'autoconsciència de l'escriptor, i de la manera en què les paraules són la terra de l'home: una reflexió constant al llarg de la seua obra.

Les originalitats

Misògins i enamorats reuneix, d'una forma ordenada i coherent, una sèrie de textos amb els quals l'autor ens ha deixat escrites algunes de les aproximacions més lúcides, apassionants i agosarades que s'han fet mai sobre l'obra dels escriptors clàssics valencians més representatius: Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausiàs March, Roís de Corella i Joanot Martorell. Però, a més a més, en aquests assajos trobem sempre l'estil amé i irònic de l'escriptor actual que no renuncia tampoc, quan és convenient, al didactisme. ÿ

Misgins I enamorats

Des de la seua emblemàtica casa del carrer de Sant Josep o des de la seua càtedra de la Universitat de València, Joan Fuster treballà, tota la seua vida, per a la consolidació d'un projecte que l'obsessionava: la construcció del País Valencià. Aquest llibre, escrit en plena maduresa creativa, és una reflexió irònica i sensual, apassionada i respectuosa, sobre un fragment d'aquest projecte que Joan Fuster coneixia molt bé perquè se sentia estretament vinculat a aquest paisatge i a les persones que l'habitem, tant per necessitat com per decisió pròpia.En L'Albufera de València trobarem els dos eixos fonamentals de la literatura fusteriana: una capacitat d'observació, inquisitiva i lúcida, de la realitat -que es posa de manifest amb conclusions originals i suggestives- i una erudició sòlida i vasta, expressada, no obstant això, d'una forma lleugera i fresca, que facilita la lectura i la converteix en un plaer.

L'albufera de valncia

Potser sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore oficial valencià. Combustible per a falles, però, no és ni un pamflet ni un libel irreverent i despietat contra les falles, sinó un recull d'escrits amables, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d'explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians. L'autor, amb el seu estil àgil i incisiu, ens parla dels ingredients i de la significació de les falles, una manifestació festiva que pot ser tant una mostra innocent de la ufania i el barroquisme valencians com també un poderós instrument de control social i de reprovació moral. Un aspecte intolerant i inquisitiu que el mateix Fuster va patir directament en ser cremat en efígie, el 1963, en una cerimònia que rememorava les antigues pràctiques inquisitorials.

Combustible per a falles

Sagitari, l'últim llibre d'assaig de Joan Fuster, ens acosta de nou als temes que el preocupaven o s'estimava, tractats en meditacions, aforismes o articles, amb la desimboltura habitual; ara, a més, amb tota l'experiència acumulada d'una llarga trajectòria d'escriptor. En alguns d'aquests assajos trobarem l'exposició més completa i redona sobre el que tenia a dir, en conclusió. Això dóna a aquest llibre el valor de document insubstituïble per a comprendre l'evolució del seu pensament i el seu estil. Un llibre ameníssim i una obra mestra.

Sagitari

El títol d'aquest volum és tota una insinuació del que el lector hi trobarà, en part: un seguit d'objeccions meditades contra Unamuno, un dels cappares de la cultura i la intelúlectualitat espanyola, i contra un bon grapat de noms que gravitaren entorn seu, tots compartint l'ideari del nacionalisme espanyol. Les refutacions de Fuster prenen un to jocós i irònic, alegrement impertinents, que provocaren la polèmica i el debat d'unes idees que encara presideixen les preocupacions dels nostres dies.

Consells, Proverbis I Insolencies (2026)

Dos quaderns indits (2004)

Babels I babilnies (1997)

Aforismes

Les originalitats

Misgins I enamorats (1995)

L'albufera de valncia (1993)

Combustible per a falles

Sagitari (1993)

Contra unamuno I tots els altres (2007)