Joaquín Luna ha estado en la guerra de Irak y Kuwait, pero también en el cortejo fúnebre de Paquirri en Sevilla. Ha cubierto cuatro Juegos Olímpicos y tres Mundiales de fútbol, así como el debut copero de Messi en el Barça en el campo de la Gramenet. Informó de la matanza de Tiananmén en 1989 y de los atentados del 11-S en Nueva York, de tres elecciones presidenciales estadounidenses y de dos francesas, y fue protagonista de noches memorables en París, Hong Kong y Washington, cuando lo de ser corresponsal era otra cosa. Podría decirse, por abreviar, que no hay acontecimiento relevante de los últimos treinta y cinco años del que Joaquín Luna no haya escrito. Muchos de ellos los recuerda en este libro, homenaje jocoso y despreocupado a una forma de entender y vivir el oficio que seguramente ya no existe, pero sobre todo un recorrido, repleto de anécdotas, por la trayectoria de un auténtico periodista de raza que nunca ha dejado de ser «un señor de La Vanguardia». «?I may look interested but I?m just being polite?. El pequeño cartel, como quien no quiere la cosa, estaba situado en la mesa del director de La Vanguardia de cara al visitante, que, como quien sí quiere la cosa, era yo, estudiante de quinto de Ciencias de la Información. Don Horacio Sáenz Gue¡rrero citaba a medianoche a las visitas menores en su des¡pacho, donde ofrecía una imborrable lección de periodismo de calidad. En penumbra, y con una lámpara de mesa por toda iluminación, el director del rotativo leía, repasaba y corregía todas las páginas del diario antes de que entrara en imprenta. Un camarero ?la redacción tenía bar y cama¡reros? le traía un café corto, y don Horacio encendía con parsimonia un cigarrillo rubio.»

Tapa blanda

Español

Ediciones Península

Península

Huellas Península

¡Menuda tropa!

Una Barcelona florent, alegre i en moviment va rebre el 17 de juliol de l'any 1920 a Juan Antonio Samaranch, un futur il·lustre barceloni?, gran defensor de la cultura de la ciutat. Amant de l'esport des de molt petit, Samaranch va fer tot el possible per promoure'l en cada raco? del mo?n. Amb valentia i determinacio? ho va fer accessible a les dones i a persones de pai?sos menys desenvolupats, per a fomentar la cultura, la pau i l'esperit just de les competicions esportives. La seva passio? i els seus somnis van convertir a Barcelona en l'amfitriona dels Jocs Oli?mpics de 1992 i van transformar la Ciutat Comtal per sempre.

Tapa dura

Catalán

Vegueta Infantil

Barcelona 1992. El somni de juan antonio samaranch

El 24 de novembre de 2025, la Fundació Romea va estrenar al Teatre Goya l?acció artística "Lament i altres consideracions per la meva bata vella", en la qual el periodista, columnista de La Vanguardia i escriptor Joaquín Luna dialoga amb el text del filòsof francès Denis Diderot "Lament per la meva bata vella. Consell per a aquells que tenen més gust que fortuna". El lector de "Lament per la meva bata vella. Consell per a aquells que tenen més gust que fortuna", en la traducció al català d?Ester Gómez, entra en contacte amb una obra que no neix de l?erudició ni del diàleg amb el món clàssic, ni tan sols del coneixement de l?època en què va viure el filòsof, sinó de la seva extraordinària capacitat d?observació de la condició humana. Diderot hi revela l?atracció pel que és nou i la seva capacitat d?apoderar-se de tot allò que abans tenia importància, de tot allò a què es concedia valor. Amb la col·laboració de Jordi Bosch.

Editorial Comanegra S.l.

Lament I Altres Consideracions Per La Meva Bata Vella

¡Menuda tropa! (2018)

Barcelona 1992. El somni de juan antonio samaranch (2024)

Lament I Altres Consideracions Per La Meva Bata Vella (2026)