És un teatre que es basa en petites situacions que, distorsionades per l'exageració rocambolesca i per l'humor més directe i sovint corrossiu, ens enfronten davant de fets que, moltes vegades, ens resulten tan negatius que per força ens obliguen a donar-los-hi la volta per a arribar a trobar-los-hi un sentit que vagi més enllà del pur divertimento.Estem davant d 'una col·lecció de divertimentos de gran agilitat, perquè totes i cada una de les peces breus que formen aquest recull són capaces de provocar un riure clar i contagiós, una rialla estrident que, primer ens pot avergonyir si pensem en allò que ens ha fet riure, però desprès hi podem veure una inversió de valors que dona la volta a la situació per a convertir-la en crítica d'allò mateix que ens mostra.Són, com he dit, situacions directes, simples, unívoques, personatges arquetípics sovint portats a extrems, però la complicació sorgeix davant una freqüent inversió de valors on la lectura plana ens porta a la inversió del significat i del significant.És un teatre directe i sintètic que no defuig fins i tot el ridícul quan es tracta de "cautivar" al públic.Són situacions que s'apropen al absurd, són sovint alegories, cassos portats als límits, tot ple de sarcasme i de ironia; els personatges són estereotips que més que ser, presenten. El llenguatge és clar i col·loquial, ple de sonoritat i també de vulgarismes.Contra la imbecilitat però a favor d'un teatre fácil i divertit, assequible per a tots els públics.

Tapa blanda

Catalán

Ediciones Carena

Trilogies Indigestes I

Español

Xvi Certamen De Teatro

Trilogies Indigestes

José Moreno Arenas, nascut a Albolote ùa dotze quil.metres de Fuente Vaqueros, el poble del poeta i dramaturg més universal de La Vega de Granada, i ben a prop també de Valderrubio, lÆAsquerosa de les tragèdies andalusesù i del tot familiaritzat amb lÆobra i la biografia de Lorca, podria semblar predestinat a seguir la seva estela, per. no va ser fins fa relativament poc que va tenir una mena de revelació en sentir-se de sobte transportat o immers dins un autèntic escenari lorquià, i aix. el va portar a escriureEl inframundo (2014). Aquesta peça, sorgida com una reivindicació del teatre surrealista de Lorca i un apropament a lÆhome en detriment del mite, seria el germen i inequívoc antecedent de lÆobra que aquí presentem. En totes dues es contraposa lÆestètica costumista amb aquella altra decididament avantguardista i experimental.&nbsp;

Carena

Federico, de viu en viu

El Certamen de Teatro "Dramaturgo José Moreno Arenas" llega a su undécima edición; un premio que ha ido consolidando cada año a un buen número de escritores y escritoras que, a veces desde el anonimato y, en otras, con una obra ya extensa confirman la buena salud de la dramaturgia actual y el fortalecimiento de una línea teatral que apuesta por el compromiso con la sociedad contemporánea, los valores que la sustentan y la crítica de las condiciones humanas y sociales en las que vivimos.

XI certamen de teatro dramaturgo josé moreno arenas

A través de su narrativa dramática, Federico, en carne viva retrata vívidamente la pasión de García Lorca por el surrealismo, sus luchas emocionales y la opresión que sufrió en la sociedad española conservadora en vísperas de la Guerra Civil. En los hábiles diálogos de Moreno Arenas, el cuerpo y las emociones de Lorca se convierten en poderosos símbolos de creatividad y vulnerabilidad, revelando el costo de vivir auténticamente bajo la represión. La obra ofrece una interpretación innovadora del poeta como una figura plenamente humana que enfrenta inseguridades, revisita su pasado, espera el futuro y sufre de amor no correspondido. Frente al turbulento contexto sociopolítico de la España de principios del siglo XX, Moreno Arenas combina hechos históricos, lenguaje poético y técnicas teatrales para ofrecer una experiencia inmersiva de la vida interior de Lorca. La obra reflexiona sobre la censura, el amor no correspondido y el poder perdurable de la expresión artística ante la injusticia social.

Esdrujula Ediciones

Federico En Carne Viva

Pepico el Abandonao, nuestro protagonista, se define como un borracho irredento, un alcohólico descontrolado y delirante, pero lo es en tanto víctima de un sistema que le obliga a caer en tal condición. La incomprensión por parte de los demás, la ausencia de empatía y solidaridad ajena, la carencia de afectos y la usurpación del puesto de interlocutores a cargo de artefactos despersonalizados conllevan esa situación a la que el personaje se ve abocado.

Trilogies Indigestes I (2007)

Xvi Certamen De Teatro (2025)

Trilogies Indigestes (1980)

Federico, de viu en viu (2023)

XI certamen de teatro dramaturgo josé moreno arenas (2020)

Federico En Carne Viva (2026)

Mañas y hazañas de pepico el abandonao (2022)

Dialogos (2009)

Hechos y desechos de San romerito (2017)