Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Castellnou Edicions

Club Editor 1959, S.l.

Edicions Tres I Quatre S.l.

Editorial Anagrama

Editorial Anagrama S.a.

Editorial Barcino

Editorial Carbrame Catalan

Pre-textos

Pre-Textos

Editorial Pre-Textos

Los pájaros amigos

Una letra de cambio impagada, detonante de un chantaje de trágicas consecuencias urdido por un gigoló nihilista, levantará los tejados de la alta sociedad barcelonesa de los años treinta ?la que todavía frecuentaba el Colón y la Maison Dorée, jugaba a encanallarse en el Gambrinus o La Criolla y asistía, con una mezcla de desdén y pánico, a los cambios provocados por la Exposición Universal y el paso de la dictadura a la República?, revelando un universo decadente de aristócratas arruinados, entretenidas de oropel, parvenus impresentables y asfixiante miseria moral.En 1932, el irrepetible Josep Maria de Sagarra ?el poeta más popular de Cataluña, el traductor de Dante y de Shakespeare, el dramaturgo más aplaudido y el periodista más leído de su tiempo? se encerró durante dos meses en la biblioteca del Ateneo para demostrar que la «Gran Novela Catalana» era posible, y lo consiguió: Vida privada se convirtió en el mayor éxito novelístico de la época; obtuvo el Premio Creixells de aquel año, vendió más de cinco mil ejemplares... y ocasionó un escándalo equiparable al de Plegarias atendidas de Truman Capote, que le valdría a su autor, aristócrata de nacimiento, la excomunión de todos aquellos que se reconocieron en las páginas del libro.Su pluma, cargada con la misma gasolina que gastaba Paul Morand, perfumada con el volátil alcohol de monóculo de Valery Larbaud, a caballo entre la evocación proustiana y la crónica contrapuntística a la manera de Huxley, levantó acta de las convulsiones de su tiempo y compuso la elegía de su perdida patria espiritual: el ochocentismo, que por azares de la historia perduraría en la sociedad barcelonesa hasta el fin de la Gran Guerra, y cuya esencia cristaliza en el personaje más emblemático del libro, Pilar de Romaní, condesa de Sallent, cuya muerte cierra la historia y clausura una época.Pese a su deslumbrante prosa y su gran altura literaria, Vida privada fue calificada de «escandalosa e inmoral», y no fue autorizada por la censura franquista (y con no pocos cortes) hasta bien entrada la década de los sesenta, para ser descubierta por una generación de novelistas (Juan Marsé, Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Eduardo Mendoza, Félix de Azúa y un largo etcétera) que no dudó en reivindicarla como lo que es: un clásico incontestable de la novelística europea.

Anagrama

Vida privada

Memorias

En El cafè de la Marina (1933), mitjançant un llenguatge acolorit i expressiu, l'autor fa un retrat pintoresc i realista de la vida dels pescadors i els mariners del cap de Creus.  Aquesta edició inclou una introducció i activitats dirigides a alumnes de Batxillerat.

El caf de la marina

Vida privada és una de les novel·les més importants i més populars de la literatura catalana contemporània. Sagarra fa un àcid retrat de la societat dels anys 30. Tant de les classes socials altes com de les baixes. L'obra va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Encara avui se la considera la novel·la més representativa de Barcelona.Va ser publicada l'octubre de 1932 i va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa, el més prestigiós del seu temps.La novel·la tracta sobre la família Lloberola, pertanyent a la burgesia dels anys trenta de Barcelona, que està passant per un moment molt crític perquè veu com els arriba la ruïna econòmica i social tot i que sovint actuen al marge de la realitat. A través de la novel·la desfilen tres generacions de la família Lloberola i, amb ella, els canvis de la Barcelona de l'època. L'autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l'home i condemna els nous valors socials de l'època: l'afany de figurar, l'aparença externa i la possessió material. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu, amb un to entre l'elegia i la nostàlgia, la desaparició d'una determinada Barcelona. Els lectors de l'època respongueren massivament, en alguns casos de manera irada. Sagarra, bon coneixedor del món que hi recrea, no dubta a l'hora d'implicar-se directament en la narració. Això, i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat.Se n'han fet traduccions a diverses llengües (francès, anglès, italià, espanyol). La nostra edició, feta amb tota la cura i el rigor dels imprescindibles, és a cura de Narcís Garolera, que en revisa l'edició crítica que va fer l'any 96, l'actualitza, i l'acompanya d'un magnífic pròleg que ens situa l'obra en el seu context.

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del "Commissaire Ramel", on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.D'aquest viatge singular en va sortir "La ruta blava", la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora...Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: ?Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia.? D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

La ruta blava

Les tres obres dramàtiques de Josep Maria de Sagarra reunides en aquest volum són: La corona d'espines, La perla negra i La priora del roser. Segueixen cronològicament, pel que fa a l'estrena, les publicades en el volum 19.

Teatre 6. La corona D'espines, la perla negra, la priora del roser

?Els ocells amics? neix d'experiències personals i d'un coneixement profund del cicle vital del seu autor, Josep Maria de Sagarra. Amb la precisió de l'observador naturalista i la sensibilitat del poeta, l'autor ens convida a descobrir els ocells més comuns de Catalunya, els seus hàbits, curiositats i l'entorn on viuen. Una edició especial, amb un pròleg de Jacinto Antón, periodista i redactor de Cultura del periòdic El País, i col·laborador amb la Cadena Ser; una introducció de Jordi Sargatal, ornitòleg i naturalista, que es dedica a l'estudi dels ocells, i actual secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; i a més unes il·lustracions d'ocells de Gonzalo Gil, artista plàstic, il·lustrador i biòleg.

Los pájaros amigos

Vida privada (2019)

Memorias

El caf de la marina (2013)

Vida privada (2023)

La ruta blava (2024)

Teatre 6. La corona D'espines, la perla negra, la priora del roser (2016)

Els ocells amics (2025)