Tapa blanda

Catalán

Español

Fragmenta Editorial, Sl

ICARIA Editorial

L'avenç, S.l.

?En aquest llibre estudio com la llengua s'ha fet servir com a eina per legitimar el Poder, tant l'obtingut de manera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictadura com el que intenta construir una societat «decent». I, és clar, també com a eina per a subvertir aquests Poders. D'aquests usos del llenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n'estudio un procediment concret: els noms propis que posem a tot el que ens envolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdeveniments històrics i els enemics que els han protagonitzat.? Així, el llibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com de la tradició literària i cultural ?de Tarzan de les mones a West Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, és clar?, però també dels processos de construcció de les nacionalitats, especialment l'espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l'Eixample barceloní, vist com un ?lloc de memòria?, al fet que de la mateixa guerra se'n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, o que de la Guerra Civil espanyola se'n vulgués dir Guerra de Liberación.

Denominar

El franquisme va vexar els vençuts de la Guerra Civil i milers d'innocents van ser perseguits; la transició a la democràcia va tractar els uns i els altres amb indiferència. Aquests menyspreus no han estat sense conseqüències a la nostra democràcia. Alguns han clamat contra la impunitat en què viuen els franquistes, pocs han intentat saber què havia passat amb les víctimes. Contra els qui argumenten que només el rancor i la nostàlgia mouen els qui volen recordar el passat, reclamem poder escoltar els qui havien estat perseguits, torturats, empresonatsà, perquè només fent-nos càrrec del seu dolor podrem dignificar el present i enfortir la democràcia.  Lluís Quintana Trias és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996) i La paradoxa del majordom (2000).

Icaria Editorial

Més enll de tot cstig

El 18 de julio de 1573 Veronese compareció ante la Inquisición acusado de herejía por una pintura de la santa cena. La acusación, que denunciaba la presencia de elementos profanos en un cuadro religioso, ponía sobre la mesa el debate sobre la interpretación de las escenas bíblicas. Obligado por las circunstancias, pero empujado por la astucia, Veronese encontró una salida con un procedimiento inusual en la época: titular el cuadro Cena en casa de Leví, remitiéndose a un episodio menor de los evangelios, de modo que la blasfemia se diluía. Así, por la magia del texto escrito, el cuadro cambiaba totalmente de sentido sin retocar nada de lo que se representaba en él.En el siglo xix, esta colisión de Veronese con la Inquisición se convirtió en un modelo del enfrentamiento entre el artista y el poder eclesiástico, lo cual permitía abordar el diálogo entre lo sagrado y lo profano. Ahora sabemos que la solución que Veronese halló para satisfacer a los inquisidores significó una innovación a la hora de resolver los conflictos dogmáticos con la Iglesia, además de un cambio sustancial en el ámbito de la interpretación artística.

Arte y blasfemia

El franquismo vejó a los vencidos de la Guerra Civil y miles de inocentes fueron perseguidos: la transición a la democracia trató a unos y otros con indiferencia. Estos menosprecios han acarreado consecuencias en nuestra democracia. Algunos han clamado contra la impunidad con la que viven los franquistas, algunos pocos han tratado de saber qué había pasado con las víctimas. En oposición a quienes argumentan que sólo el rencor y la nostalgia mueven a los que quieren recordar el pasado, reclamamos poder escuchar a los que fueron perseguidos, torturados, encarcelados..., porque solo haciéndonos cargo de su dolor podremos dignificar el presente y fortalecer la democracia.  Lluís Quintana es profesor en la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha publicado La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996), La paradoxa del majordom (2000) y Més enllà de tot cástig (2004).

Más allá de todo castigo

Aquest llibre proposa una lectura estimulant i innovadora de Les irreals omegues (1949) de l'«investigador en poesia» J. V. Foix, amb incursions puntuals en poemes d'On he deixat les claus? i d'Onze Nadals i un Cap d'Any i en altres textos de l'autor. Lluís Quintana Trias no ofereix una interpretació poema per poema, sinó una anàlisi transversal dels procediments, recursos i tòpics que articulen les obres que comenta, amb l'objectiu de definir-ne la poètica.El punt de partida de l'autor és que la poesia de Foix pensa la literatura des de dins a través d'una complexa proposta textual que afecta tant els poemes com els seus paratextos. Títols, pròlegs, datacions, veus i temps verbals són examinats amb les eines de la filologia ?història de la literatura, gramàtica, retòrica, crítica literària? per mostrar com Foix construeix una escriptura arrelada en la tradiciói, alhora, radicalment innovadora.El resultat és una lectura aclaridora i precisa que dialoga amb la crítica precedent i aporta interpretacions noves sobre passatges especialment problemàtics. Un llibre pensat per a lectors interessats a entendre Foix, però també els mecanismes interns de la poesia contemporània.

Denominar (2024)

Més enll de tot cstig (2004)

Arte y blasfemia (2019)

Más allá de todo castigo (2012)

Per Entendre Foix (2026)