Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Àtic Dels Llibres

El Acantilado

Libros Del Zorro Rojo

Otro

Cartas de la monja portuguesa

En 1669 aparecía en París un pequeño volumen titulado “Cartas portuguesas” que contenía las cinco misivas que Mariana Alcoforado, monja portuguesa del convento de Beja, en el Alentejo, había escrito al conde Chamilly, capitán de la caballería francesa que había participado en el asedio de Ferreira. La historia que había unido a ambos personajes nada tiene de particular: Mariana había sido seducida por el conde y éste, olvidadizo, había partido para Francia dando por terminada su aventura. Sin embargo, estas cartas pasaron a la historia como una de las más rotundas expresiones del amor femenino: la monja portuguesa, abnegadamente enamorada, escribía desde su celda dando rienda suelta a su pasión ensimismada, a sus quejas y desvaríos, y dejando un testimonio imperecedero—sea o no real su autoría—, un auténtico breviaro de amor.

Acantilado

La passió d'una dona abandonada feta literatura  Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha deixada enrere. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.  Mariana Alcoforado va néixer a Beja, Portugal, el 1640 i des de molt petita va ser reclosa en un convent. Allà, malgrat la reclusió (ens parla abastament Emilia Pardo Bazán dels costums del segle XVII que permeten a una novícia tenir amors amb un home, malgrat els vots) va conèixer i es va enamorar perdudament de Noël Bouton de Chamilly, un oficial francès destinat a Portugal per combatre contra Espanya. Quan el gallard capità torna a França, sense ni una paraula per la seva amant, Mariana li escriu aquestes cinc cartes on deixa constància de tot l'amor que sent per ell i el desengany que el silenci del capità li produeix.   En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà, lluny de la mirada de l'amant, Mariana passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, de les mil preguntes que una enamorada es fa quan l'objecte de la seva passió no respon, fins a arribar, finalment, a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el capità francès mai la va estimar com ella a ell. I així, tancant el feix de cartes, el comiat de la monja ens arriba encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud.  Aquesta nova edició de les cartes inclou un epíleg de Emilia Pardo Bazán, que ens parla de Mariana, de la seva vida, de la seva família, del convent de Beja; però també de la importància que Mariana ha tingut en la literatura universal, no només com a autora de les cartes, sinó també com a personatge literari per excel·lència: la dona enamorada abandonada pel seu amant.   Les Cartes d'amor de la monja portuguesa han tingut una gran influència en autors de referència com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke, que les va traduir a l'alemany.

Cartes D'amor de la monja portuguesa

Cartas de la monja portuguesa (2013)

Cartas de la monja portuguesa (2003)

Cartes D'amor de la monja portuguesa (2016)