Otro

Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Portugués

Anagrama

Anagrama - Compactos

Anaya Multimedia

Biblioteca Nueva,S.l

Clave Intelectual

Ediciones De La Flor

Ediciones Godot

Ediciones Paidos

Edicions De 1984

Editorial Anagrama

El Cuenco De Plata

El Gallo De Oro

Errata Naturae

Firmamento

Fragmenta Editorial

Gedisa

Libros Del Zorzal

Narrativas

Paidós

Pre-textos

Quetzal

R&b Ediciones

Sexto Piso Editorial

Taurus

Este es el punto de partida del presente libro, en el cual Michel Onfray nos propone entroncar con una meditación filosófica en contacto directo con el cosmos. Contemplar el mundo, recuperar las intuiciones fundadoras del tiempo, de la vida, de la naturaleza, comprender sus misterios y las lecciones que nos proporciona. He aquí la ambición de esta obra personalísima, que vincula el ideal griego y pagano de una sabiduría humana en armonía con el mundo.

Paidos

Ediciones Paidós

Cosmos

Dios no está muerto, o si lo estaba, ahora se encuentra en la plenitud de su renacimiento, tanto en Occidente como en Oriente. De aquí la urgencia, según Onfray, de un nuevo ateísmo, argumentado, sólido y militante; que se presente como una postura nueva y positiva respecto a la vida, la historia y el mundo. La ateología debe enunciar una crítica robusta contra los tres monoteísmos principales, presentar un rechazo a la existencia de lo trascendente y promover el interés por «nuestro único bien verdadero: la vida terrena», el bienestar y la emancipación de los cuerpos y las mentes de mujeres y hombres. Algo sólo alcanzable a través de una «descristianización radical de la sociedad». Un libro que, sin duda, provocará discusiones y apasionará a miles de lectores en nuestro país después de haber sido un gran éxito en Francia, donde ha figurado en las listas de bestsellers durante muchos meses.

Tratado de ateología

El cristianismo hedonista. Contrahistoria de la filosofía II

Perquè els que escriuen la historiografia oficial són els vencedors d'un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Amb el cristianisme, els primers van accedir al poder intel?lectual per vint segles. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desaparèixer qualsevol empremta de filosofia alternativa. D'aquí ve que s'hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agnòstics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums; els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionisíacs, els nietzcheans d'esquerra i altres o rebotits. Aquesta Contrahistòria -que constarà de sis volums- explica l'aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensament brillant, del seu art de viure -de viure bé. De viure millor. En aquests dos primers volums ens mostra, entre altres, que els presocràtics no van existir; que Plató aspirava a un immens acte de fe de les obres del materialista Demòcrit; que Epicur no és pas un poltre; que més d?un mil?lenni d'agnosticisme llicenciós travessa l'Edat Mitjana passat pel turmix de la historiografia oficial; que l'epicureisme dura més de cinc segles; que existeixen un bon grapat de cristians hedonistes i que Montaigne no ha escrit sinó que ha dictat els Assaigs, cosa que canvia tot el sistema de l'obra.

Les savieses de L'antiguitat (contrahistria de la filosofía, 1)

Simó. Basilides. Valentí. Carpòcrates. Epífanes. Cerint. Marc. Nicolau. Amaury de Bène. Cornelisz d'Anvers. Bentivenga de Gubbio. Walter d'Holanda. Joan de Brno. Heilwige de Bratislava. Willem van Hildervissem. Eloi de Pruynstinck. Lorenzo Valla. Marsili Ficino. Erasme. Michel de Montaigne. Marie de Gournay. Els que escriuen la historiografia oficial són els vencedors d'un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Amb el cristianisme, els primers van accedir al poder intel?lectual per vint segles. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desaparèixer qualsevol empremta de filosofia alternativa. D'aquí ve que s'hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agnòstics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums; els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionisíacs, els nietzcheans d'esquerra i altres rebels o rebotits. Aquesta Contrahistòria ?que constarà de sis volums? explica l'aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensament brillant, del seu art de viure ?de viure bé. De viure millor.

El cristianisme hedonista (contrahistria de la filosofía, 2)

William Godwin. Jeremy Bentham. John Stuart Mill. Robert Owen. Charles Fourier. Mikhaïl Bakunin. Continuant amb el seu projecte de desmitificar vint-i-cinc segles d?escriptura institucional de la història de la filosofia, Michel Onfray dedica aquest cinquè volum de la seva Contrahistòria de la filosofia a exposar la dimensió utòpica dels hedonismes liberals del segle anomenat de la revolució industrial i a destacar la potencialitat dels hedonismes socialistes, comunistes, llibertaris i anarquistes. La lectura de Mandeville, per a qui els vicis privats fan les virtuts públiques, la de Bentham, que anuncia la felicitat per a tothom gràcies al mercat lliure mentre exigeix que es tanqui en un panòptic qualsevol manifestació de delinqüència provocada per l?empobriment liberal, la de Godwin, que concep la societat harmoniosa des del punt de vista profètic i luterà, demostren que la utopia liberal ha causat estralls i encara en continua causant segons els mateixos principis. Contra la mitologia marxista que despatxa qualsevol altre pensament socialista al món de la utopia, Michel Onfray recupera un socialisme eudemonista que inaugura unes quantes fórmules modernes: feminista amb Flora Tristan, individualista amb Stuart Mill, experimental amb Owen, gnòstic, dionisíac i ecològic amb Fourier, llibertari amb Bakunin. Aquests pensadors ofereixen ocasions polítiques per girar l?esquena al liberalisme i al marxisme: encarnen una esquerra inexplotada i plena a vessar de promeses.

L'eudemonisme social (contrahistria de la filosofía, 5)

¿Cómo puede establecerse hoy un nuevo tipo de dictadura? Onfray identificó siete vías: destruir la libertad; empobrecer el lenguaje; abolir la verdad...¿Cómo puede establecerse hoy un nuevo tipo de dictadura? Onfray identificó siete vías: destruir la libertad; empobrecer el lenguaje; abolir la verdad; suprimir la historia; negar la naturaleza; propagar el odio; aspirar al Imperio.Cada uno de estas vías se compone de acciones concretas:- Para destruir la libertad, hay que: asegurar la vigilancia perpetua; arruinar la vida personal; suprimir la soledad; regocijarse en las celebraciones obligatorias; uniformizar la opinión; denunciar el crimen de pensamiento.-&nbsp;Para empobrecer el lenguaje, hay que: utilizar un nuevo lenguaje; emplear un doble lenguaje; destruir las palabras; oralizar el lenguaje; hablar una sola lengua; acabar con los clásicos.- Para abolir la verdad, hay que: enseñar ideología; utilizar la prensa en beneficio propio; difundir noticias falsas; producir realidad.- &nbsp;Para abolir la historia, hay que: borrar el pasado; reescribir la historia; inventar la memoria; destruir los libros; industrializar la literatura.- &nbsp;Para negar la naturaleza, necesitamos: destruir el impulso vital; organizar la frustración sexual; higienizar la vida; procrear médicamente.- Para propagar el odio, necesitamos: crear un enemigo; fomentar la guerra; psiquiatrizar el pensamiento crítico; acabar con el último hombre.- Para aspirar al Imperio hay que: formar a los niños; administrar a la oposición; gobernar con las élites; esclavizar mediante el progreso; ocultar el poder.¿Quién puede decir que no estamos ahí?

Teoría de la dictadura

Teoria Da Viagem

Los Ars moriendi o «manuales de la buena muerte», compendios de la tradición cristiana surgidos a principios del siglo XV, fomentaban en el moribundo una actitud valiente, pacífica y positiva ante el instante de la agonía, por lo común enfrentado con dosis similares de miedo e incomprensión. Así, con la ayuda de los ángeles y los santos, invocados por las oraciones de sus acompañantes, aquel debía hacer frente a las tentaciones de los demonios a fin de salvar su alma en los momentos de debilidad. Haciendo un guiño irónico a esos textos de origen medieval, Onfray retoma su singular estructura y construye con ella un libro personalísimo en el que se amalgaman insospechadas anécdotas, recuerdos personales, apuntes y aforismos de extraordinaria viveza. Pulsando temas diversos (arte, filosofía, literatura, música, urbanismo) en una libre disposición de fragmentos colmados de obsesiones y confidencias íntimas, Onfray pone al lector ante el abismo de sus propios juicios, invitándole a proyectarse con desenfado en una de las grandes experiencias humanas hasta lograr que lo mórbido, lo macabro y lo patológico vayan desdibujándose bajo una leve sonrisa.

Ars moriendi

Cosmos (2016)

Tratado de ateología

Tratado de ateología (2012)

El cristianismo hedonista. Contrahistoria de la filosofía II (2007)

Les savieses de L'antiguitat (contrahistria de la filosofía, 1) (2008)

El cristianisme hedonista (contrahistria de la filosofía, 2) (2008)

L'eudemonisme social (contrahistria de la filosofía, 5) (2011)

Teoría de la dictadura (2024)

Teoria Da Viagem

Ars moriendi (2022)