Betsabé García, filóloga especialista en la historia del discurso feminista contemporáneo en España y biógrafa de Montserrat Roig, recoge en Mundo hetero los textos teóricos sobre feminismo y género de la autora.Más allá del artículo periodístico o la entrevista, y sin olvidar su obra narrativa, en Mundo hetero descubriremos las líneas maestras del pensamiento de Montserrat Roig para que podamos entender mejor su obra y su forma de concebir el mundo.En esta nueva antología, Betsabé García, biógrafa de la autora, ha reunido sus reflexiones sobre el feminismo como movimiento social, pero también sobre la mujer como tema, como supuesta identidad, y sobre lo que Roig define que es ser mujer. García ha seleccionado y reorganizado los textos de esta edición según los grandes temas que tejen la obra de Roig: la influencia castradora de una mala educación, el debate interminable con el eterno masculino, el sexo como mecanismo de poder, la naturaleza del deseo y su impronta en nuestros cuerpos, y la heterosexualidad como problema.Montserrat Roig tuvo que enfrentarse a un arduo proceso de introspección para analizarse y comprenderse más allá de sujeto producido por la dictadura: ella era una más, era una mujer. El feminismo anglosajón le brindó las herramientas, su curiosidad hizo el resto. Mundo hetero nos invita a ser partícipes de este proceso.

Tapa blanda

Español

Ediciones Paidos

Paidos

Mundo hetero

Conjunto de ensayos escritos por Montserrat Roig en los que reflexiona sobre todos los aspectos que rodean a la escritura y a la creación literaria.

Península

Dime que me quieres aunque sea mentira. Sobre el placer solitario de escribir y el vicio compartido

En 1980 Roig viajó a Leningrado para escribir un libro sobre el asalto que padeció la ciudad durante la ocupación nazi. Durante su estancia entrevistó a supervivientes del asedio y descubrió una ciudad que, bajo la ?heroica reconstrucción? de la URSS, escondía también el peso del silencio y la memoria. De aquella experiencia nació L'agulla daurada escrita originalmente en catalán, un texto entre el reportaje, el diario de viaje y la crónica personal. Roig escribió con curiosidad y empatía, moviéndose entre las ruinas y los recuerdos, los gestos cotidianos y las huellas del horror. Lo que empezó como un encargo terminó siendo una historia de amor hacia una ciudad y hacia quienes la habitan, una reflexión sobre la resistencia y la fragilidad humanas.

Consonni Ediciones S.coop. Pequeña

La Aguja Dorada

Natàlia Miralpeix, la protagonista, vuelve a su ciudad, a la Barcelona de 1974, después de vivir doce años en Francia e Inglaterra. Desde el principio hasta el final de la historia solo transcurre una semana, durante la cual Natàlia se reencuentra con el pasado y el presente de su familia y con una Barcelona efervescente que vive una revolución sexual y política ante la inminente muerte de Franco. Es una crónica familiar en la que, con las voces de las mujeres como hilo conductor, Roig nos invita a reflexionar sobre el pasado, el presente y el futuro de una sociedad en transformación. Es la continuación de un ciclo novelesco que comienza con Ramona, adiós y termina con La hora violeta.

Tiempo de cerezas

En La hora violeta (1980), Roig describe el mundo de las mujeres, con todas sus contradicciones, renuncias y esperanzas. Las tres protagonistas exponen su fracaso a través de las relaciones que tienen con los hombres. Norma se da cuenta de que ha perdido la confianza de su marido cuando él le explica que hay otra mujer, Natàlia oculta su inseguridad tras una capa de frialdad y Agnès tiene un marido que la culpa de todos los problemas relacionados con la familia. Sus vivencias señalan la necesidad de hallar una salida en un mundo creado a medida de los hombres, y las tres comprenderán que tienen que contemplar el mundo con sus propios ojos, sin el filtro de otra mirada

La hora violeta

A través de la historia de tres mujeres barcelonesas que representan tres generaciones de una misma familia, Ramona, adéu proporciona un mosaico histórico y social de la ciudad de Barcelona en el período que abarca de finales del siglo XIX a los años sesenta del siglo XX. Un mosaico que tiene que ver, sobre todo, con la necesidad de Montserrat Roig de recuperar su propio pasado; entenderlo y aceptarlo para poderlo dejar definitivamente atrás: de aquí el ?adiós? del título. La centralidad del género, y por lo tanto la versión particular de este pasado que la novela ofrece a través de la experiencia femenina, evidencia los intereses personales y literarios de la autora y la importancia tanto de la representación y la creación de la mirada como de la narración de una mujer en la primera etapa de su producción

Ramona, adios

En Jips i en Jeps son amics des de fa una pila d'anys. Son com carn i ungla i sempre ho fan tot junts: son inseparables. A més tots dos tenen moltíiiiissima força i això encara els fa més especials. Junts viuen aventures d'allò més increïbles. Però un dia un company de l'escola els fa una pregunta que farà trontollar la seva sòlida amistat...

Tapa dura

Catalán

Estrella Polar

El meu amic I jo

Després d'haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta del segle XX, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de la grisor de l'època busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica que reflecteix la crisi de valors provocada per la guerra, el franquisme, la repressió i la desintegració del pensament polític i ideològic.

Educaula

El temps de les cireres

Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un món personal que s'enriquirà en dos llibres de la seva producció posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).A Ramona, adéu, la història ens és narrada a través de la veu de tres dones -àvia, mare i filla- que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol.La present edició conté un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona.áá

Ramona, adéu

La senyora Patrícia Miralpeix és una vella entranyable que sap escoltar. Escolta amb paciència la història que li conta el senyor Horaci Duc, un carnisser cinquantí, tímid, decebut i nacionalista. La senyora Altafulla, que s'ha muntat la vida com si fos una diva, també desfila les seves fantasies a una altra oient, la Mari Cruz, una noieta inquieta nascuda fora de Catalunya.Com a les obres del gran Verdi, els personatges de L'òpera quotidiana ?del passat i del present, desconcertats i somiadors?, canten en soledat i inicien tímids duets. De tan fantàstiques com són les històries d'amor i de fracàs que ens conten resulten tan reals com la vida mateixa, i acaben confegint un quadre de costums de Barcelona des de l'avantguerra fins als nostres dies pintat amb humor i reveladora ironia.

Edicions 62

L'opera quotidiana

«Per a tu construiré un petit paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses». Amb la voluntat expressa d'allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del naixement l'Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s'assegura que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat de coneixements.La concepció distorsionada de l'exterior en què creix, però, té conseqüències importants quan l'Espardenya, un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real ?els amics, el moviment estudiantil, l'amor, la pobresa?á i ha d'afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l'ideal i la realitat.A La veu melodiosa (1987), Montserrat Roig, amb un to simbòlic i un gran alè poètic, indaga en la consciència individual i col·lectiva a partir d'un personatge universal, l'Espardenya ?barreja del Càndid volterià, del príncep Mixkin de Dostoievski i del Job bíblic?, una novel·la original i única en la seva trajectòria."Novel·la original, única en la trajectòria de Montserrat Roig. L'autora va buscar i trobar una nova forma de narrar el mal que hi ha darrere els genocidis, l'extermini, la injustícia que clama al cel, l'horror tan incommensurable com el mateix Déu i el miracle de seguir creient per tornar a crear una vegada més, encara millor." Betsabé Garcia

La veu melodiosa

L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Durant l'estada a Leningrad -actualment San Petersburg-, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d'aquesta experiència és L'agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora.

Labutxaca

L'agulla daurada

Una novel·la de reivindicació feminista per l'autora d'El temps de les cireres.El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu L'hora violeta, la novel·la més emblemàtica del feminisme de Montserrat Roig. Amb delicada precisió, trena la vida de tres dones i els seus respectius fracassos enfront dels homes. La Norma s'adona que ha perdut la confiança en la seva parella, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor, i l'Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família.Però el que per a molts seria un fracàs vital, per a elles és una represa, esperançada, de la consciència de viure nous temps i nous camins. I aquest moment de represa esdevé, per a cadascuna, l'hora violeta, l'hora tombant, de destí incert, en què han de trobar una sortida en un món creat a la mida dels homes. Des de la maduresa, totes tres arribaran a entendre que han de mirar el món sense el filtre d'una altra mirada, amb ulls propis.

L'hora violeta

Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l'oblit; de la importància, en fi, del llenguatge. La veu singular de l'autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temàtiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l'estil i l'atmosfera tan característics de Roig, i l'acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporània.

El cant de la joventut

A partir de la sèrie d'entrevistes que Montserrat Roig va fer a diferents personalitats del mónde la cultura i la societat catalana entre els anys 1972 i 1976, l'escriptora i periodista GemmaRuiz i Albert Forns n'han fet ara una selecció estel·lar que inclou a Clementina Arderiu, Avel·líArtís Gener, Oriol Bohigas, Maria del Mar Bonet, Joan Brossa, Pere Calders, Maria AurèliaCapmany, Josep Maria Flotats, Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Pau Riba, Mercè Rodoreda, MarySantpere, Antoni Tàpies, Llorenç Villalonga i Xammar. Tots personatges que en els tempsmés durs van injectar cultura al país.Un volum necessari que revindica el bon periodisme i que permet gaudir de les conversesamb algunes patums.

Retrats paral lels

La voz testimonial de Montserrat Roig en un libro sin precedentes  «Estos textos son tan increíblemente buenos que te pasmará que Montserrat Roig no sea hoy uno de los grandes nombres de la literatura peninsular. Ya va siendo hora de sacarla del purgatorio del olvido.»ROSA MONTERO «Una mujer irrepetible. Siento mucho que no la hayáis conocido. Pero la podéis leer.»MARUJA TORRES «La Historia no la cambiamos, es cierto, pero nosotros nos volvimos algo mejores.» Montserrat Roig formó parte de una generación de mujeres escritoras y periodistas fundamentales que sacudieron la dictadura de las costumbres y reivindicaron a la mujer libre. Ciudadana de su tiempo y poseedora de una curiosidad ilimitada, Roig, que con el tiempo fue interesadamente olvidada, fue una cronista lúcida e implacable de la historia reciente de España, y sus escritos son hoy un ejercicio de pensamiento deslumbrante. Coincidiendo con la conmemoración del que habría sido el 75 aniversario de su nacimiento, Algo mejores recupera a una de las autoras más populares no solo en el ámbito de la literatura catalana, sino también en el de la española, para que su voz vuelva a irrumpir con fuerza en nuestro presente. «En este volumen se concentran artículos de Montserrat Roig nunca antes recogidos en un libro que explican su trayectoria intelectual, sus viajes, su curiosidad, su tiempo, su trabajo. Artículos cargados de información autobiográfica que narran una vida de lucha limpia y franca oposición a los abusos de los sistemas. Feminismo, antifascismo, antiimperialismo articulados por un amor de base, sagrado y de trinchera, vértebra del pensamiento culpable de todo lo demás, la literatura.»Del prólogo de Betsabé García La crítica ha dicho... «Estos textos son tan increíblemente buenos que te pasmará que Montserrat Roig no sea hoy uno de los grandes nombres de la literatura peninsular. Ya va siendo hora de sacarla del purgatorio del olvido.»Rosa Montero «Una mujer irrepetible. Siento mucho que no la hayáis conocido. Pero la podéis leer.»Maruja Torres «No hemos reconocido suficientemente a Montserrat Roig. Soy de la opinión de que vamos un poco atrás con relación a Europa a la hora de valorar la obra de periodistas y su capacidad para ir más allá de su tiempo. Esperemos que no suceda esto con Montserrat Roig y que Algo mejores haya venido para quedarse».Jordi Corominas, 24 horas RNE «Montserrat Roig, viajera, culta, feminista. Montserrat Roig, luz en la noche, maestra de periodistas y escritora que nos abandonó cuando lo mejor de su producción estaba por venir. Pero ahora que la prensa no experimenta una era de cambios, sino un cambio de era, está más viva que nunca. Y su ejemplo es todavía más inspirador.»Doming o Marchena, La Vanguardia «La primera escritora total de la literatura catalana.»Marta Pesarrondona

Debate

Algo mejores

Després d?haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelonadels anys setanta, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatgesque enmig de la grisor de l?època busquen desesperadament el sentit de les seves vides.El temps de les cireres és una crònica que refl ecteix la crisi de valors provocada pel resultatde la guerra, el franquisme, la repressió i la desintegració del pensament polític i ideològicque tot plegat provocà. És també el retrat de tres generacions d?una família a partir dela qual Montserrat Roig fa una mirada crítica a la burgesia catalana així com un magnífi cretrat social de tota una època.

El cant de la juventut

El testament literari de Montserrat Roig: un recull de reflexions sobre les seves inquietuds vitals i literàries.Concebut durant el temps de malaltia, Digues que m'estimes encara que sigui mentida és un recorregut íntim per les pàtries de l'autora: la vida i la literatura.Amb mirada de dona arrelada al seu temps i amb perspectiva històrica, Montserrat Roig expressa la seva passió per la literatura, reflexiona sobre l'ofici d'escriure i especialment sobre les maneres d'escriure de les dones. Indaga també sobre la memòria personal com a recurs vital i literari i estableix una geografia literària de la ciutat, elaborada a partir de l'evolució paral·lela de la dona i Barcelona al llargáde la història. En definitiva, a través de les seves vivències personals i prenent com a punt de partida la seva condició de dona, Montserrat Roig reflexiona sobre l'escriptura.

Digues Que M'estimes Encara Que Sigui Mentida

La Natàlia, la protagonista, retorna a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze d?haver viscut a França i a Anglaterra. Des de l?inici fins al final de la hist.ria només transcorre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una cr.nica de l?època franquista que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d?un pensament polític i ideol.gic. Un magnífic fresc, un llenguatge ric i àgil i la creació de tot un microcosmos configuren aquesta novel·la que conté un bell cant a l?esperança.MONTSERRAT ROIG (Barcelona 1946 - 1991), una de les veus més brillants de la literatura catalana contemporània, va cultivar diversos gèneres de la prosa: la narració, amb Molta roba i poc sabó... (1971) i El cant de la joventut (1989); la novel·la, amb Ramona adéu (1972), L?hora violeta (1980), L?.pera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987); el periodisme d?investigació, amb Els catalans als camps nazis (1977) i L?agulla daurada (1986); l?assaig, amb Digues que m?estimes encara que sigui mentida (1991), i les cr.niques escrites per a l?Avui reunides a Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).

No importan los años que hayas tardado en conocerla, ella siempre sonará moderna. Pasa en sus novelas, en sus columnas y especialmente en este compendio de notas sobre feminismo y escritura que tienes en tus manos, el último que publicó antes de morir de cáncer de mama a los 45 años, Roig se corona como maestra del dato anticipatorio. Ahí está, treinta años antes de que le pusiéramos nombre a la «brecha de autoridad» entre escritoras y escritores, defendiendo una mirada propia ajena al canon masculino.«Dime que me quieres aunque sea mentira», le pidió Johnny Guitar a Joan Crawford en aquella película de los cincuenta. Roig recuerda que ella le contestó que lo quería aunque fuera mentira. Y que le decía la verdad. «La mentira, es decir, la literatura, es una droga. Y si nos falta, andamos un poco colgados», escribe a propósito de ese intercambio. Y también dice la verdad. Es justo lo que nos pasa con ella. Porque cuando la encuentras, pasa como con la mejor droga: te preguntas qué diablos habías estado haciendo (leyendo) en tu vida antes de conocerla.Del prólogo de Noelia Ramírez

Mundo hetero (2024)

Dime que me quieres aunque sea mentira. Sobre el placer solitario de escribir y el vicio compartido (1992)

La Aguja Dorada (2026)

Tiempo de cerezas (2024)

La hora violeta (2025)

Ramona, adios (2023)

El meu amic I jo (2022)

El temps de les cireres

Ramona, adéu (2009)

L'opera quotidiana (2022)

La veu melodiosa (2021)

L'agulla daurada (2010)

L'hora violeta (2023)

El cant de la joventut (2009)

Retrats paral lels (2019)

Algo mejores (2021)

El temps de les cireres (1977)

El temps de les cireres

El cant de la juventut (2001)

Digues Que M'estimes Encara Que Sigui Mentida (2026)

El temps de les cireres (2002)

L'agulla daurada (1985)

Dime que me quieres aunque sea mentira (2023)

Els catalans als camps nazis (1977)