Tapa blanda

Tapa dura

Catalán

Español

Destino Cat

Edicions 62

Editorial Pòrtic

Labutxaca

Menoscuarto Ediciones

Univers Llibres

La transformació social del país des dels anys 60 fins ara a través de la història d&#x02019;una escola de pobleEl record dels desapareguts banys populars Bellamar és el punt de partida del qual se serveix el narrador per explicar la transformació social del país des dels anys seixanta fins a l&#x02019;actualitat mentre evoca la infantesa i ens endinsa en la història d&#x02019;una escola de poble. Al cor del relat, les germanes Jiménez, tres mestres d&#x02019;origen andalús que, en plena expansió migratòria, arriben a un barri popular de Barcelona i el 1965 es traslladen a Premià, on funden una escola. Convençudes que l&#x02019;educació és un element decisiu per a la integració i la cohesió d&#x02019;una vila que creix desordenada i desarrelada, de dia, la Conxita, la Isabel i la Maruja acullen els infants i, de nit, fan classes d&#x02019;alfabetització d&#x02019;adults.Tardes al Bellamar és una novel·la coral protagonitzada per gent anònima que amb el seu dia a dia han deixat petja en la història. I és també un homenatge als mestres, un intent de preservar la memòria i una reflexió potent sobre la construcció d&#x02019;una identitat personal i col·lectiva.

Tardes al bellamar

Un viatge a la Barcelona jazzística dels anys seixanta. En plena i fosca època franquista de censura permanent, Vallbona ens trasllada a una Barcelona clandestina de «bars, alcohol, noies, jazz, fum i quimeres de somiatruites que es pensaven que eren a Saint-Germain-des-Prés», transitada, entre d'altres, per Joan de Sagarra i Vázquez Montalbán, i marcada pel naixement de la mítica sala Jamboree, que molt aviat comptaria amb els Jazz Brothers i la Gloria Stewart, que es va convertir en la musa jazzística de la ciutat. L'efervescència d'aquesta Barcelona tan viva i alternativa va quedar del tot truncada amb l'assassinat de Francisco Rovirosa, empresari i propietari, i la posterior repressió aplicada sobre els clubs de jazz i els seus principals reclams, entre els quals s'hi comptava Gloria Stewart.

La musa de la plaa reial

Pot haver-hi alguna cosa més plaent que veure passar la vida tranquil·lament i sense fer absolutament res de productiu? No, oi? Doncs imagineu que us dediqueu intensament a aquest dolce far niente a la Piazza del Campo de Siena o que vagaregeu per la Val d'Orcia o pel Chianti, llocs que algú va deixar a la terra perquè els pobres mortals visquéssim una mica la vida que ens mereixem. D'això, de bicicletes heroiques, d'una Vespa somiada i d'unes quantes petites joies quotidianes com ara un plat de pici al ragù parla aquest llibre.

Dolce far niente

La detective privada Sonia Ruiz ha cumplido los cuarenta, la edad en la que caen los últimos mitos de juventud y una se pregunta hacia dónde va o si no va a ningún lado. Por eso, cuando dos chavales de Lavapiés que quieren jugar a fútbol en los Dragones, pero no tienen los eurillos para inscribirse, le piden ayuda porque se han metido en un berenjenal de cuidado, a Sonia le asalta el instinto solidario. Este acto de buena vecindad sumerge a la detective en el fango ruin de la especulación, la gentrificación y todos los males que suelen afectar a las comunidades más humildes de ciudades como Madrid, a veces con la connivencia de los poderes públicos. Y ya se sabe que los amos del mundo no están para soportar las insolencias de una justiciera de barrio.'Emperatrices y dragones' es una novela negra de las de siempre; es decir, de crítica social y violencia política y criminal. Y también es un homenaje a la gente que lucha por la dignidad de su lugar en el mundo, como el Club Deportivo Dragones de Lavapiés.

Emperatrices y dragones

A mig camí de l?autobiografia, la crònica sentimental i la crítica sociopolítica, Rafael Vallbona recorre el període entre la transició i l'actualitat per fer balanç d?on han anat a parar els somnis d?aquells joves dels anys setanta que van viure les primeres passes de la democràcia convençuts que el futur del país era a les seves mans. Uns joves que, plens d?esperances, creien que amb esforç construirien un nou país, modern, culte, lliure i just. Ara, amb cinquanta i pocs anys, el món d?avui els queda llunyà. Enmig de la crisi, l?atur, la corrupció i la ineptitud, s?adonen que aquella il·lusió de construir un nou país lliure i just tan sols va ser un miratge frustrant. La societat es dessagna, les seves vides trontollen i el futur dels seus fills és ple d?incertesa. El seu és un món d?ahir. Fruit de l?experiència personal, De contents a enganyats és un relat crític de l?ascensió i la caiguda d?una generació.

De contents a enganyats

La mort de l'oncle Bartomeu fa tornar en Jaume a Puigcerdà després de molts anys sense anar-hi. Mentre posa a punt la paperassa per vendre el mas on vivia el vell, en Jaume descobreix unes cartes que li aclariran qui va ser el misteriós Bartomeu Rossell; cartes que, a la llarga, acabaran canviant la seva vida com la guerra va canviar la de l'oncle.Durant la Guerra Civil espanyola Puigcerdà i la Cerdanya van viure un dels episodis més convulsos de la seva hist.ria. La presa del poder per anarquistes de la CNT-FAI, comandats pel Cojo de Málaga, va convertir l'indret en un cantó llibertari. Per bé que va intentar impulsar un seguit de millores socials, aquest govern va ser víctima de la seva pr.pia prepotència practicant un terror institucional que encara avui es recorda amb paüra arreu de la comarca.

La comuna de puigcerd

Entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta la població a Espanya va créixer com mai no ho havia fet. A aquesta explosió de natalitat se la va anomenar la generació del baby-boom. En aquella època, el naixement de catorze milions de nenes i nens va treure de l'ensopiment i la tristesa la societat, va alterar la piràmide de la població fins a capgirar moltes estructures del franquisme, com la mateixa educació, i després va ser un dels reactius de la vacil·lant democràcia: l'any 1985 més de la meitat dels habitants de l'estat tenien menys de trenta anys.Ara, amb bona part dels seus membres al llindar de la jubilació, la generació del baby-boom encara és la que manté la depauperada bossa que paga les pensions, i la que haurà de suportar, treballant fins a l'extenuació, l'insostenible model protector de la Seguretat Social.En aquesta cruïlla vital col·lectiva, la crisi de la Covid-19 ha situat a la vora del precipici els avui anomenats (amb un cert to despectiu) boomers.

Soc un boomer

La vitalitat del flamenc a casa nostra narrat de prop, dels locals del XIX a Ciutat Vella fins a RosalíaEl flamenc és una música molt arrelada a Catalunya. De La Gitanilla al teatre de la Santa Creu l'any 1827 fins a la Rosalía d'avui, la cultura, el paisatge humà, l'ambient, la llibertat creativa i la moderna pedagogia musical han dotat el flamenc català d'una vitalitat oberta i original, amb artistes com Carmen Amaya, la Chana, Duquende, Chicuelo, Mayte Martín, Miguel Poveda, Ginesa Ortega, joves talents com Queralt Lahoz o Pere Martínez i episodis d'una especial brillantor com Los Tarantos de Rovira Beleta, l'ona laietana enamorada del flamenc, les vivències de Morente i Camarón a Catalunya, Lole y Manuel al Canet Rock o l'activitat infatigable del Taller de Músics.Catalunya flamenca és la crònica apassionada d'una realitat poderosa i mal coneguda, a càrrec d'un escriptor i observador que trepitja tablaos i s'emociona amb el jondo.

Catalunya flamenca

La transformació social del país des dels anys 60 fins ara a través de la història d'una escola de poble.El record dels desapareguts banys populars Bellamar és el punt de partida del qual se serveix el narrador per explicar la transformació social del país des dels anys seixanta fins a l'actualitat mentre evoca la infantesa i ens endinsa en la història d'una escola de poble. Al cor del relat, les germanes Jiménez, tres mestres d'origen andalús que, en plena expansió migratòria, arriben a un barri popular de Barcelona i el 1965 es traslladen a Premià, on funden una escola. Convençudes que l'educació és un element decisiu per a la integració i la cohesió d'una vila que creix desordenada i desarrelada, de dia, la Conxita, la Isabel i la Maruja acullen els infants i, de nit, fan classes d'alfabetització d'adults.Tardes al Bellamar és una novel·la coral protagonitzada per gent anònima que amb el seu dia a dia han deixat petja en la història. I és també un homenatge als mestres, un intent de preservar la memòria i una reflexió potent sobre la construcció d'una identitat personal i col·lectiva.

Tardes al bellamar (2025)

La musa de la plaa reial (2022)

Dolce far niente (2023)

Emperatrices y dragones (2024)

De contents a enganyats

La comuna de puigcerd (2018)

Soc un boomer (2022)

Catalunya flamenca (2026)

Tardes Al Bellamar (2026)