La prosa depurada y el tono contenido de los cuentos de Sergi Pàmies buscan el equilibrio entre la causticidad, la vitalidad y la melancolía. Cuentos en los que se sumerge en las aguas estancadas del amor, la dependencia de la memoria heredada, el dolor por los ausentes y el placer de escribir sin saber si existe una frontera entre la invención y la autobiografía. Con este libro Sergi Pàmies se confirma definitivamente como uno de los mejores cuentistas contemporáneos. «Pàmies es honesto y profundo, pero nunca abandona la ligereza y la ironía, a las cuales suma una gran capacidad de observación y un talento particular para la ternura» (Patricio Pron, Letras Libres). «Pàmies ha logrado subir todavía más el listón de su exigencia. Nunca antes había logrado que en la gran mayoría de los cuentos todas las frases del texto tengan el mismo peso decisivo que la frase inicial, algo dificilísimo de conseguir» (Sam Abrams, El Punt Avui).

Tapa blanda

Español

Editorial Anagrama S.a.

Anagrama

Narrativas Hispánicas

Canciones de amor y de lluvia

Si con su libro anterior Si te comes un limón sin hacer muecas concitó elogios y reconocimientos, en éste el autor vuelve a desplegar su afilado sentido de la observación y a diseccionar los desconciertos de la madurez, sumergiendo al lector en emociones como el duelo, el desamor, la introspección enfermiza, los pánicos y servidumbres de la responsabilidad, las liturgias sentimentales y los peligros de la esperanza y la nostalgia. Recurriendo a material autobiográfico y jugando con los límites entre realidad y ficción, Pàmies retrata las tragicómicas dificultades de unos personajes que, con una determinación tan absurda como heroica, insisten, pese a no moverse, en pedalear.Ver vídeo del autor hablando del libro con Andreu Buenafuente. «Un libro único, devastador, de poca extensión física pero intensísimo, exponencial en sus posibilidades de imprescindible relectura» (Lluís Muntada, El País). «Pàmies se va configurando como un tolstoiano de la narración corta, que parte de las ilusiones perdidas para construir delicados monumentos» (Vicens Pagès, El Periódico de Catalunya).

La bicicleta estática

Als vint contes de ?Si menges una llimona sense fer ganyotes? s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants.  El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d?Or 2007.

Catalán

Quaderns Crema

Si menges una llimona sense fer ganyotes

L'últim llibre de Sergi Pàmies conté nou relats agermanats per un estil precís i sobri. La família, la por i la mort són els protagonistes d'aquesta intensa reflexió sobre l'amenaça dels presagis i l'atracció dels desitjos. Del present al futur, de pares a fills, de l?efervescència de l'amor a la rutina de la solitud, de l?èxit al fracàs, els personatges d'aquestes històries s'esforcen a domar el desconcert i el pànic que, sovint, els fan estimar-se més el camí de la conveniència que no pas la promesa de la felicitat. Punyent i continguda, la prosa de Sergi Pàmies retrata la complexitat dels mecanismes anímics i mentals que, amb una cuirassa de distanciament, ironia i perplexitat, ajuden a emmascarar tant l'alegria com el dolor.

Lúltim llibre de sergi pmies

Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L?amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d?un espectacle d?una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d?escriure i el plaer de llegir.  «Còmic, satíric, sense aires de grandesa.» burkhard scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung.  «La mirada de Pàmies no s?enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible.» patrick kéchichian, Le Monde.  «Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l?esmicolen.» josep m. fonalleras, El País.

La gran novel la sobre barcelona

L?art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d?aquest recull revelen una capacitat d?observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d?un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d?estar a l?altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l?adolescència a les cicatrius col·lectives del segle xxi, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l?absurd i la capacitat de sorprendre?s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.  «Sempre hi ha algú a qui, de tant en tant, li ve de gust remarcar que Pàmies és un dels nostres narradors més portentosos». Imma Monsó, La Vanguardia  «Pàmies és honest i profund, però no abandona mai la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d?observació i un talent particular per la tendresa». Patricio Pron, Letras Libres

Quaderns Crema S.a.

L'art de portar gavardina

"L'instint" és la història d'un poble petit que es queda sense llum. A l'entorn d'aquest fet, accidental i fantàstic, la novel·la avança encadenant històries que descobreixen una fauna de personatges diversos atrapats per l'adversitat. Amb un estil eficaç i captivador, Sergi Pàmies retrata les grandeses i mesèries d'un poble imaginari on les persones, el riu, els animals, les plantes i els objectes tenen el mateix protagonisma a l'hora de teixir la narració. Sense concessions ni tampoc cap renúncia a la tendresa, Pàmies torna a sorprendre'ns amb una història aparentment senzilla en la qual cada detall contribueix, de manera decisiva, al desenllaç.  "La impertorbabilitat amb què aquest Buster Keaton català s'enfronta a les situacions més extraordinàries és el que provoca la hilaritat i la sensació d'absurd per revelar, amb un humor impertinent i irreverent, l'altra cara de la mediocritat quotidiana." JUAN A. MASOLIVER RÓDENAS, El Urugallo  "La novel·la de Pàmies mereix arrencar l'aclamació dels seus lectors." JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia  "Sergi Pàmies construeix un dels millors retrats i mini epopeies publicats per un autor jove, i en aquests últims anys, al nostre país.ö MERCEDES MONMANY, Diario 16

Canciones de amor y de lluvia (2014)

La bicicleta estática (2011)

Si menges una llimona sense fer ganyotes (2011)

Lúltim llibre de sergi pmies

La gran novel la sobre barcelona

L'art de portar gavardina (2018)

L'instint