En el pasado, la persecución de mujeres y hombres bajo el cargo de brujería era un fenómeno que normalmente los historiadores consideraban como algo limitado a Europa. También en el Nuevo Mundo la caza de brujas  constituyó una estrategia deliberada, utilizada por las autoridades con el objetivo de infundir terror, destruir la resistencia colectiva, silenciar a comunidades enteras y enfrentar a sus miembros entre si.

Tapa blanda

Español

Editorial Abya Yala

Abya - Yala

Calibán y La Bruja

No podemos construir una sociedad alternativa y un movimiento fuerte capaz de reproducirse, si no redefinimos nuestra reproducción en términos más cooperativos y ponemos un punto final a la separación entre lo personal y lo político, entre el activismo político y la reproducción de nuestra vida cotidiana.Silvia Federici

Ediciones Desde Abajo

Le Monde Diplomatique

La inacabada revolución feminista

Calibán y la bruja

Los procesos contra la brujería y la quema de miles de mujeres en lahoguera ocupan un capítulo singularmente siniestro en la historia deEuropa. Los trabajos de Federici han relacionado la caza de brujas conlos orígenes del capitalismo y el Estado moderno y la llamada acumulaciónoriginaria. Entre los siglos XV y XVII, los cercamientos de tierrasse acompañaron de una intensificación del ataque sobre las comunidadescampesinas personificadas en la figura de las mujeres, especialmentede aquellas más ancianas que eran custodias de la memoria y lasprácticas comunales. La historia de la modernidad capitalista resulta,por tanto, inseparable de la intensificación de la violencia contra lasmujeres y de la reorganización de la familia patriarcal.En este libro, no obstante, Federici va más allá de la investigaciónhistórica de su obra más conocida, Calibán y la bruja. En Brujas, caza debrujas y mujeres nos muestra cómo la persecución de la brujería hacobrado una nueva forma y vigor, precisamente en aquellos lugares enlos que la frontera capitalista pretende abrir nuevos territorios a laapropiación de suelo y fuerza de trabajo. Los nuevos cercamientos detierras en África, pero también en la India y el Sudeste asiático, se hantraducido en una nueva oleada de caza de brujas, con la persecución, yen ocasiones la mutilación y asesinato, de miles de mujeres. Como enla Europa del siglo XVII, estos procesos discurren en paralelo al ataquea los comunes, la fragilización de las comunidades campesinascontemporáneas y la apertura de un mercado de tierras. Si la violenciacontra las mujeres es un elemento estructural de la acumulaciónpermanente del capitalismo, el feminismo y todos los movimientos detransformación deben tomar buena cuenta de ello: solo desentrañandoestas relaciones podremos en verdad hacerle frente.

Editorial Traficantes De Sueños

Brujas, caza de brujas y mujeres

España

Traficantes De Sueños

Mapas

Marx entendió el capitalismo como una etapa necesaria para llegar a una sociedad sin clases en un mundo sin escasez. Fascinado por la potencia productiva del capitalismo industrial que tan ferozmente combatía, dejó de lado la explotación del trabajo no asalariado, el trabajo no pagado de las mujeres dedicado a la reproducción de la mano de obra; un trabajo que consideraba natural y arcaico. Estas dos limitaciones del trabajo teórico de Marx marcaron en enorme medida el desarrollo de las teorías y luchas marxistas, centradas desde entonces en la fábrica y casi siempre magnetizadas por el fetichismo tecnológico.Silvia Federici y otras feministas de los años setenta, tomando a Marx pero siempre más allá de Marx, partieron de su idea de que "el capitalismo debe producir el más valioso medio de producción, el trabajador mismo". A fin de explotar esta producción se estableció el patriarcado del salario. La exclusión de las mujeres del salario otorga un inmenso poder de control y disciplina a los varones a la vez que esvaloriza e invisibiliza su trabajo. Esta invisibilización no solo es útil para explotar el gigantesco ámbito de la reproducción de la fuerza de trabajo. Al mismo tiempo, y al igual que la desvalorización de otras muchas figuras (esclavos, colonizados, migrantes), sirve al capitalismo en su principal objetivo: construir un entramado de desigualdades en el cuerpo del proletariado mundial que le permita reproducirse.

El patriarcado del salario

Común, procomún, comunes, comunales... las denominaciones varían,pero todas ellas apuntan a formas de propiedad, uso y aprovechamientode los recursos, la vida y el planeta que no pasan ni por la mercancía nipor el Estado. En este libro, Silvia Federici explora la noción de locomún. Nos dirige la mirada hacia la gran expropiación, todavía encurso, que supone la inacabable imposición del capitalismo. Loscomunes, las formas de organización comunitaria de los ecosistemashumanos, existen desde que se formaran las primeras sociedades. Y loscomunes han sido el objeto prioritario de sucesivas rondas de rapiña ycercamiento capitalista, que todavía hoy persisten sobre la tierra, elcuerpo, la vida y el conocimiento, especialmente cuando estas materiasse dicen en femenino.Federici apunta, de este modo, a un futuro posible de emancipación,de organización no patriarcal y no capitalista de la reproducciónsocial, que pasa necesariamente por una ampliación y reinvención delo común. Como ella misma dice: «El horizonte que nos propone elactual discurso y política de los comunes no consiste en la promesa deun retorno imposible al pasado, sino en la posibilidad de recuperar elpoder de decidir colectivamente nuestro destino en esta tierra». Esto eslo que ella llama reencantar el mundo.

Reencantar el mundo

Al cor del comú hi ha el rebuig dels privilegis: «ens cal deslliurar-nos de la interiorització de les relacions i elsvalors capitalistes de manera que el comú no defineixi només les nostres relacionsde propietat sinó també les relacions amb nosaltres i els altres.».La reproducció d'un ésser humà no és només un projecte col·lectiu, sinó queés la feina que demana més esforç de totes.Ens informa que «les dones són lesagricultores de subsistència del món. A l'Àfrica produïen el 80 % dels alimentsque consumeixen les persones». Les dones són les custòdies de la terra i de lariquesa comunal.També són «les teixidores de la memòria». Es mira el cos coma part d'un conjunt amb la terra, com si tots dos posseïssin memòria històrica itots dos estiguessin implicats en l'alliberament.

Tapa dura

Catalán

Tigre De Paper Edicions

Tornar a encantar el món

Estem presenciant un nou augment de la violència interpersonal i institucional contra les dones, incloses noves caces de bruixes. Aquest augment de la violència ha coincidit amb una expansió de les relacions socials capitalistes. En aquest nou treball, Federici revisa alguns dels temes principals de 'Caliban i la bruixa', examina les causes profundes d'aquests processos i descriu les conseqüències que tenen per a les dones afectades i per a les seves comunitats.El treball de Federici proporciona noves formes per comprendre els mètodes amb què les dones resisteixen a la victimització i ofereix un poderós recordatori que reconstruir la memòria del passat és crucial per a les lluites del present.

Bruixes, caa de bruixes I dones

Com podem desmuntar les eines amb què han tancat els nostres cossos i reclamar col·lectivament la nostra capacitat de governar-los?&nbsp;Avu i, més que mai, el «cos» és al centre, tant de la política institucional com de la radical. Tots els moviments feministes, antiracistes, trans, ecologistes... consideren el cos, en les seves múltiples manifestacions, un terreny de confrontació amb l'estat i un vehicle per a les pràctiques socials transformadores. Simultàniament, el cos s'ha convertit en un símbol de la crisi de reproducció que ha generat el gir neoliberal del procés capitalista, i també de l'augment internacional de la repressió institucional i de la violència pública. A Més enllà de la perifèria de la pell, la històrica activista i autora d'èxit Silvia Federici examina aquests processos complexos i els situa en el context de la història de la transformació capitalista del cos en una màquina treballadora, i amb això amplia un dels temes principals del seu primer llibre, Caliban i la bruixa.&nbsp;Federici examina els nous paradigmes que avui governen la manera com es concep el cos en la imaginació col·lectiva radical, així com els nous règims disciplinaris que l'estat i el capital despleguen com a reacció a la revolta creixent contra els atacs diaris a la nostra reproducció quotidiana. En aquest procés s'encara amb algunes de les qüestions més importants per als projectes polítics radicals contemporanis: Què significa «el cos», avui, com a categoria d'acció social i política? Quins són els processos amb què es constitueix? Com podem desmuntar les eines amb què han «tancat» els nostres cossos i reclamar col·lectivament la nostra capacitat de governar-los?

Tigre De Paper

Mes enlla de la periferia de la pell

Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, en l origen de la qual està el genocidi, l assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones en Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica. La construcció social i ideològica de les bruixes va donar cobertura a la seva persecució massiva, i va generar la inferiorització de les dones, justificant la violència envers elles i la seva discriminació. La misogínia política, econòmica, cultural i simbòlica de qualsevol activitat desenvolupada per les dones va ser premiada amb la seva invisibilització a l espai públic i la relegació a l espai domèstic. A partir d una profunda investigació històrica, Federici mostra els orígens del món què vivim on la caça de bruixes no ha acabat i en el que podem veure reflectidesles violències capitalistes, patriarcals i racistes. Aquesta relació entre model d explotació, enfortiment del patriarcat i colonialisme va tenir efectes històrics profunds que encara avui no han estat superats. Una de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa és que el capitalisme està empeltat

Virus Editorial

Caliban I la bruixa

El Patriarcat Del Salari

A quién pueden interesar mis poemas, se pregunta con escepticismo una de las ensayistas más leídas y citadas en los últimos años. Y la pregunta revela por sí sola no solo la potencia de los mecanismos de autorización sino el papel mismo que parece destinarse habitualmente a la poesía: cosificada en extremo y reducida a menudo a experiencia artística despegada tanto de lo mundano como de la tierra que habitamos.&nbsp;A lo largo de su vida Silvia Federici ha volcado sobre la poesía fuegos sociales e inquietudes compartidas, apoyándose en ella para reflexionar de otra forma, girar la realidad y revelar la fuerza vital de lo que nos rodea. Llegada la gran pandemia de principios del XXI, esa misma poesía reaparecería en un diálogo a distancia con las acuarelas de Begonia Santa-Cecilia, que enraizaban y daban materialidad con sus pigmentos al cuidado de la vida. Este libro, elaborado en varias lenguas y con muchas manos, da cuenta de ello e intenta abrir de par en par todas las puertas que otorgan color a la existencia.

La Oveja Roja

Yuyu, flores y poemas

nspired by the legacy of radical and queer black feminists of the 1970s and '80s, Revolutionary Mothering places marginalized mothers of color at the center of a wo

Inglés

Gardners

Re-Enchanting The World

Witches, Witch-Hunting, And Women

Caliban And The Witch

Eskuetan duzun liburu hau Silvia Federici-k 1970eko hamarkadatik gaur den egunera arte idatzitako bost artikuluk osatzen dute. Artikulu guztiek gauza bat dute amankomunean: marxismoaren azterketa sakona egiten dute ikuspegi feminista batetik eta, aldi berean, azpimarratzen dute teoria marxistak ezinbestekoak izan direla feminismoarentzat. Testu bakoitzak berezitasun bat dauka, eta horrek elkarren osagarri egiten ditu. Artikuluen artean, badira marxismoari sakontasunez begiratzen diotenak, ikuspegi historikoa azaltzen dutenak, aktibismo feministak ?emakumeen lana?ri emandako erantzu- nak aztertzen dituztenak... bai eta 2017an Federicik garatutako azken ideiak ere. Federiciren estiloari eta jokamoldeari eutsiz (mugimendu autonomoetatik abiatuta, mundu mailako teorietara heltzen da), testu hauek agerian jartzen dute orain dela hainbat hamarkada feminis- moak egindako proposamenek gaur eguneko gataz- kei buruz hausnartzeko ere balio dutela.

Katakrak

Soldataren patriarkatua

«Zer dira komunak? Federicik ihes egiten dio erantzun esentzialista bat emateari, eta bere saiakerak bi gairen inguruan dantzatzen dira: bat, ondasun komunen berreskuratze kolektiboa; eta bi, kapitalak gu zatikatzeko erabilitako baliabideen aurkako kolektiboa. Hamaika adibide daude. Komunei dagokienez, lau ezaugarri aipatzen ditu: 1) ondasun guztiak partekatu behar dira, 2) komunek betebeharrak eta eskubideak izan behar dituzte, 3) zaintzakomunak ere erresistentzia-komunitateak dira, gizarte-hierarkia ororen aurka egiten dutenak, eta 4) komunak Estatu-moldearen 'bestea' dira. Nolanahi ere, komunen diskurtsoa estatuaren krisian errotuta dago, eta Estatuak, orain, bere helburuen araberako esanahia ematen die komunei». (Peter Linebaugh-ek hitzaurrean)

Mundua berriz liluratuz

«Beharrezkoa ote da oraindik ?emakume' kategoria erabiltzea politika feministetan, kontuan hartuta etiketa horrek barne hartzen dituen askotariko historiak eta bizipenak, ala baztertu egin behar genuke, Butler-ek eta beste teorialari postestrukturalista batzuek proposatu bezala? Are gehiago, identitate politiko oro baztertu behar ote genuke, fikziozkoak direlako ezinbestean, eta soilik aurkakotasunean oinarrituta eraikitako unitateen alde egin? Nola ebaluatu behar ditugu ugaltze-teknologia berriak, zeinek promesten baitigute gure osaera fisikoa berrantolatu eta gure gorputzak berregingo dituztela, gure nahietara hobeto egokitzeko? Teknologia horiek gure gorputzen gainean dugun kontrola areagotzeko balio dute, ala esperimentatzeko eta irabaziak lortzeko objektu bihurtzen dituzte, merkatu kapitalistaren eta medikuntza-lanbidearen zerbitzurako?»

Larruazalaren periferiaz haraindi

«Silvia Federiciren Kapitalismoa eta emakumeen aurkako indarkeria liburua saiakera-bilduma bat da, eta bi zatitan banatuta dago. Lehenengo zatian, XV. eta XVIII. mendeen arteko Europako sorgin-ehizak jorratzen dira; bigarrenean, berriz, gaur egungo mundu-mailako sorgin-ehizak aztertzen dira. Bi zati horiez gain, liburuak sarrera bat du, baita ondorioak biltzen dituen atal bat ere. Zergatik orain ' galderari bigarren zatiko bi ataletan erantzuten dio nagusiki, zeinetan argudiatzen baitu zergatik kokatu behar den testuinguru historiko egokian gaur egun emakumeen aurkako indarkeria bizitzen ari den gorakada Mexikon, Indian eta Afrikako zenbait tokitan, hau da, azken urteotan kapitalismo globalaren presioa jasan duten herrialdeetan». Asiye Islam, The Sociological Review

Calibán y La Bruja (2016)

La inacabada revolución feminista

Calibán y la bruja (2016)

Brujas, caza de brujas y mujeres (2021)

Brujas, caza de brujas y mujeres (2021)

El patriarcado del salario (2018)

Reencantar el mundo (2020)

Tornar a encantar el món (2019)

Bruixes, caa de bruixes I dones (2020)

Mes enlla de la periferia de la pell (2021)

Caliban I la bruixa (2020)

El Patriarcat Del Salari (2025)

Yuyu, flores y poemas (2023)

Re-Enchanting The World

Witches, Witch-Hunting, And Women (2018)

Caliban And The Witch

Soldataren patriarkatua (2017)

Mundua berriz liluratuz (2019)

Larruazalaren periferiaz haraindi (2021)

Kapitalismoa eta emakumeen aurkako indarkeria. (2020)