El 15 de setembre de 1993, un home va aparèixer penjat a la seva habitació en una residència del Camp de Tarragona. El cas queda sense resoldre fins que la Mimí, vint anys més tard i en la seva primera feina, descobreix un document que li crida l'atenció i l'empeny a investigar pel seu compte. Al mateix temps, trava una gran amistat amb la Maria, la resident més trempada de la residència, que ha tingut una vida singular mai explicada a ningú. La Maria la convida a escriure la seva vida en forma de memòries, les quals anirà desgranant, com baules d'una cadena a la qual la Mimí quedarà lligada sense adonar-se'n. «... i és curiós que les cadenes que ens lliguen més fort són les que s'han forjat en els nostres primers anys. Fixa-t'hi: tu ets molt jove i, pel que sigui, arrossegues un complex que marca la teva vida, i sempre el tens present. No trobes que actua com una cadena que cada vegada que mires d'avançar et reté i t'immobilitza? -És veritat -sembla sorpresa per la reflexió i pensa que la Maria no l'ha fet per casualitat-. I tu tens cadenes d'aquestes... com els has dit? Cadenes subtils?...» Aquesta novel·la tracta de joves, de vells, dels seus mons i dels pocs punts que aparentment els uneixen. Amb el rerefons del crim, explica dues històries: una actual i l'altra que arrenca de la Guerra Civil. A partir de cert moment, ambdues històries s'enllacen i ja no poden subsistir una sense l'altra. Conflictes, sentiments i intriga, amb certes dosis d'humor, es mostren en els quatre escenaris en els quals transcorre la història: Tarragona, Barcelona, Montblanc i Baltasana.

Tapa blanda

Catalán

Terra Ignota Ediciones

Les cadenes subtils

Tenia una discapacitat visual que, arran de l?operació, es va convertir en una extraordinària facultat de percepció. A poc a poc va anar descobrint que veia i sentia allò que ningú més no podia veure ni sentir. De seguida va començar a fer aquelles caminades per les muntanyes. La gent del poble primer l?anomenava ?la cega? i després, ?la boja?. Ella, que ho sospitava, no en va fer mai gaire cas. Ella només volia trepitjar boscos, pujar i baixar serres, envoltar-se d?arbres, amarar-se de verds. Ella tan sols desitjava contemplar la Muntanya i escoltar tot el que la Muntanya li volgués explicar.«Vaig començar a entreveure, gravats als vessants de les muntanyes, uns signes que no havia descobert fins aquell moment. Durant molt de temps van ser incomprensibles per a mi, fins que un dia vaig descobrir que els mateixos signes es repetien en totes les inscripcions. Es tractava d?una ?paraula? de nou ?lletres?, quatre de les quals es repetien».

Baltasana

Tenia una discapacitat visual que, arran de loperació, es va convertir en una extraordinària facultat de percepció. A poc a poc va anar descobrint que veia i sentia allò que ningú més no podia veure ni sentir. De seguida va començar a fer aquelles caminades per les muntanyes. La gent del pobleprimer lanomenava la cega i després, la boja. Ella, que ho sospitava, no en va fer mai gaire cas. Ella només volia trepitjar boscos, pujar i baixar serres, envoltar-se darbres, amarar-se de verds. Ella tan sols desitjava contemplar la Muntanya i escoltar tot el que la Muntanya li volgués explicar.«Vaig començar a entreveure, gravats als vessants de les muntanyes, uns signes que no havia descobert fins aquell moment. Durant molt de temps van ser incomprensibles per a mi, fins que un dia vaig descobrir que els mateixos signes es repetien en totes les inscripcions. Es tractava duna paraula de nou lletres, quatre de les quals es repetien».«El regne animal i el seu comportament sempre han estat un gran misteri per a mi. El petit sempre és menjat pel gran, i aquest per un altre de més gran, i aquest per un altre. Sé que diuen que és llei de vida, imprescindible per la supervivència, però no entenc aquesta vida basada en la predació. Crec que de la necessitat nhan fet abús. Han sistematitzat la destrucció del feble per al propi benefici i aquest sistema, estimada, no tho prenguis malament, el dirigiu vosaltres».Lautora sendinsa en aquesta ocasió en una història a mig camí entre la ficció realista i la literatura fantàstica. Ho fa acompanyada de la seva mare que en recrea, amb les seves il·lustracions, els personatges.

El 15 de setembre de 1993, un home va aparèixer penjat a la seva habitació en una residència del Camp de Tarragona. El cas queda sense resoldre fins que la Mimí, vint anys més tard i en la seva primera feina, descobreix un document que li crida latenció i lempeny a investigar pel seu compte.Al mateix temps, trava una gran amistat amb la Maria, la resident més trempada de la residència, que ha tingut una vida singular mai explicada a ningú. La Maria la convida a escriure la seva vida en forma de memòries, les quals anirà desgranant, com baules duna cadena a la qual la Mimí quedarà lligada sense adonar-sen.« i és curiós que les cadenes que ens lliguen més fort són les que shan forjat en els nostres primers anys. Fixa-thi: tu ets molt jove i, pel que sigui, arrossegues un complex que marca la teva vida, i sempre el tens present. No trobes que actua com una cadena que cada vegada que mires davançar et reté i timmobilitza? És veritat sembla sorpresa per la reflexió i pensa que la Maria no lha fet per casualitat. I tu tens cadenes daquestes com els has dit? Cadenes subtils?»Aquesta novel·la tracta de joves, de vells, dels seus mons i dels pocs punts que aparentment els uneixen. Amb el rerefons del crim, explica dues històries: una actual i laltra que arrenca de la Guerra Civil. A partir de cert moment, ambdues històries senllacen i ja no poden subsistir una sense laltra.Conflictes, sentiments i intriga, amb certes dosis dhumor, es mostren en els quatre escenaris en els quals transcorre la història: Tarragona, Barcelona, Montblanc i Baltasana.

Un any després dÆincorporar-se a la feina, la Mimi pateix una crisi important. Amb la intenció de fer una pausa de desconnexió, lÆEnric, la seva parella, aconsegueix convèncer-la de fer el viatge que sempre havien somiat. La pausa sÆallargarà més del previst i les vivències de la Mimí a lÆÍndia tindran, en la seva tornada a casa, conseqüències inimaginables. «La presa sÆha escapat. El llop sÆirrita, sÆencrespa, sÆenfureix. Vol una altra presa i la vol ara. La troba, cau al seu damunt, lÆescomet. Li pega perquè no es mogui. Li tapa la boca perquè no cridi. Li estripa la roba. Irromp en la seva part més sagrada. Li trenca el cor. Li trunca la vida. I la deixa». «Tau va descobrir que tenia una aptitud que desconeixia, en lÆextrem oposat de la seva tendència al risc i al moviment imparable. Tau va començar a observar. Quan sortia al pati, en els espais comuns, a través dels barrots. Primer va ser el cel, després el sol en dies ennuvolats, els arbres que sÆalbiraven fora de la presó, els insectes que volaven entorn seu i els ocells, que a vegades només podia escoltar. El seu esguard es va anar movent pels

L'era dels llops

El Jan Joanals, després de patir un brot psicòtic, fuig de Ciutat i es refugia a Poble, a cal Brostat, l'antiga casa familiar. Allí hi descobreix un amagatall amb documents, objectes i llibres dels seus avantpassats. Som a l'any 2126, els llibres en paper estan abolits i el seu contingut és a Internet, però ningú no té cap interès en buscar-lo. El Jan comença a llegir i a investigar i s'adona que la vida de tots els que l'han precedit és un relat apassionant, que sovint han amagat. Ningú viu al marge del temps que li ha tocat viure. Tampoc els Joanals que, al llarg de dotze generacions, han anat transitant per la història, deixant-hi tots, d'una manera o altra, la seva empremta. «Ella es va posar a plorar i ell va agafar-li la cara amb les mans, mentre amb els llavis li eixugava les llàgrimes. Després li va oferir la mà i la va portar cap al seu llit. Va ser la primera vegada per la Mariona i la primera nit de totes les que van venir a continuació, sense saltar-se'n cap. Cada dia, en algun moment del matí o la tarda, el Carles li feia un senyal i ella assentia amb els ulls. Un dia, després de dos mesos de trobar-se a les nits, ell no li va fer cap senyal. La Mariona, tothora complaent i obedient, va voler buscar mil excuses per justificar-ho i totes li van servir. Al cap d'una setmana, la col·lecció d'excuses havia minvat considerablement, fins que va arribar un dia, ben aviat, en què ja no en va trobar cap que la convencés».

L?Amagatall

Després de la pandèmia de la COVID-19, el terrorisme islàmic observa a distància l?auto-aniquilació econ.mica i social de la decadent i odiada societat occidental. Enmig del desastre, una petita nació sense estat reneix de les seves cendres, es reinventa i aprofita la crisi per canviar el model de país. L?èxit la situa al capdavant dels països més pr.spers d?Europa, per. al mateix temps la converteix en objectiu prioritari del gihadisme.Aquesta situació compromesa obliga la presidenta de la Generalitat a fer nous plantejaments que provocaran la sobtada i imprevisible dimissió de la sotsinspectora Mimí Vidal del cos de Mossos d?Esquadra, el 19 de novembre de 2021.

La llum de L'impostor

L?any 2013 un equip d?arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili, en l?excavació d?un jaciment paleolític al Molí del Salt, al terme de Vimbodí i Poblet, van fer una troballa que revolucionava el coneixement de l?art a la Prehistòria. Era una pedra on hi havia representades set cabanes similars. La pedra representava la primera reproducció artística d?un grup social i un dels primers exemples de paisatgisme, ja que per una banda mostrava la forma de vida dels caçadors, i per l?altra, els gravats reproduïen allò que l?artista veia al seu davant. Una de les conclusions a què van arribar els arqueòlegs és posada en dubte en aquest llibre. La pedra, objecte real, ha donat lloc a aquests sis relats de ficció que, situats sobre contextos històrics diferents, abasten un període de catorze mil anys, al llarg dels quals la protagonista va transitant pel que ella mateixa en diu «camins de pedra». «?Xom es queda assegut força hores sota l?abric dels àpats, el foc i les històries, i observa tot el que la vista pot abastar-li: les cabanes, la seva, ara just al seu davant, els arbres fruiters, les muntanyes que van canviant de color segons el punt al cel del sol que les il·lumina i el riu que no veu però que recorda, gràcies al so de l?aigua que corre. Ho esguarda tot amb atenció i sempre hi descobreix nous matisos; en els verds, en la forma dels arbres, en les cabanes aparentment iguals, però diferents. En una de les seves modestes i dificultoses caminades, trobarà una pedra. Plana, més llarga que ampla, acabada en punxa en un extrem. I la idea que anava agafant forma quan Par li va portar els bastons, quedarà perfectament perfilada en el seu cap. ?Mam, necessito una pedra llarga.

Les cadenes subtils (2016)

Baltasana (2022)

Baltasana (2022)

Les cadenes subtils (2016)

L'era dels llops (2023)

L?Amagatall (2025)

La llum de L'impostor (2020)

Camins de pedra (2019)