Estem davant del darrer recull de poemes de Teresa Costa-Gramunt, i en ell hi trobarem aquella petita o gran llum que ens orienta en la foscor. Com diuen mestres antics: No apareix l'estrella fins que l'ànima del viatger no la necessita per al viatge. L'estrella: imatge de l'anhel íntim de buscar-la. I l'aventura que segueix la llum demana l'ànim despert. Amb pròleg dÆOriol Pi de Cabanyes

Tapa blanda

Catalán

Editorial Tripode

L'any de L'estrella

Com un parament de taula per a una gran celebració. Com un tinell, el ?moble de luxe destinat a exposar les vaixelles? de les grans cases, Cels de nit exhibeix bells plats ceràmics d'Eulàlia Sayrach i peces precioses de Carme Riera al costat delsversos -essencials- amb què hi han dialogat Carles Duarte i Teresa Costa-Gramunt. Aquest Cels de nit és com un esplèndid mostrari de peces que conviden a un àgape, a un àpat fratern, a una comunió. Amb el cosmos i els seus misteris. Amb elnostre planeta en germanor amb els altres planetes. Amb l'àmplia natura d'on no hauríem d'haver-nos sentit mai escindits.

Tapa dura

Pagès Editors, S.l.

Cels de nit

I els motius de la poesia? Són els motius de la vida en totes les facetes de la seva celebració, però també en les cares de la mort, del dolor o de la injustícia: la insofrible injustícia que pren la pau del cor, que roba l?alè vital. La poesia hi respon escrivint. Als marges o allà on sigui. Una rebel.lia, tot i que sense sang ni crits. Alguns d?aquests motius són a El somriure de l?esfinx perquè tu, lectora, lector, en puguis treure el teu propi entrellat. Així és la poesia: una donació que va d?una mà a l?altra, on donar i rebre és el mateix.

L'any de L'estrella (2021)

Cels de nit (2024)

El somriure de L'esfinx (2018)

Temps I espai (2001)