Tapa blanda

Catalán

Vibop Edicions

Les olors en la literatura

La millor ficció del segle XXI de la mà d'un autor i lector d'excepcióVicenç Pagès Jordà va posar el seu art i perspicàcia intel·lectual i lectora al servei de la crítica literària en diversos mitjans, des del 1989 i fins a la seva mort prematura el 2022. El 2006, havia iniciat una col·laboració amb L'Avenç per escriure onze crítiques l'any de narrativa traduïda al català. Brillants, lúcides i travessades del seu fi sentit de l'humor, aquestes crítiques, amb una extensió que triplicava la de les que havia estat fent fins llavors, li permetien esplaiar-se, citar i comentar les traduccions, acariciar els detalls ?com exhortava a fer Vladimir Nabokov als seus alumnes?, escriure-les, en definitiva, sense la sensació de deixar-se res important per dir. Entre els seus projectes, hi havia la publicació d'aquest llibre, previst originalment per al 2021, que reuneix setanta-sis de les crítiques aparegudes a L'Avenç entre els anys 2006 i 2020, ara organitzades per temes i acompanyades d'un pròleg on explica la seva concepció de la crítica i també d'aquest volum: «senzillament, els millors llibres traduïts al català que he llegit en aquest segle».

Editorial Empúries

La Caricia Dels Detalls

En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memoria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor.

Els jugadors de whist

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. És per això que els millors professors d'escriptura (literària o no) tenen noms com Horaci, Flaubert, Poe o Nabokov.«L'encert fonamental d'Un tramvia anomenat text és que reivindica justament allò que ofereix: plaer, mesura, unitat, ordre, bellesa, oportunitat, coherència, versemblança, escaiença, naturalitat, claredat i precisió». Màrius Serra«Meravellós manual d'escriptura», Melcior Comes«Provocador, instructiu i amè», Miquel Berga

Un tramvia anomenat text

Avui dia són una minoria els joves que han llegit Stevenson, Verne o Mark Twain. Els "clàssics juvenils" tendeixen a ser substituïts per obres contemporànies més insulses, suposadament més pr.ximes al lector, més fàcils de llegir, més políticament correct

Proa

De robinson crusoe a peter pan.

En primera persona forma part de l'aventura literària d'un referent ineludible de les nostres lletresDesprés de l'antologia dels seus contes publicada sota el títol Exorcismes el 2018, Vicenç Pagès Jordà va enllestir un nou llibre de narrativa breu, un projecte pensat i iniciat feia uns anys que avui oferim als lectors amb plena consciència del seu altíssim interès.Un cop més, Vicenç Pagès Jordà sorprèn per la capacitat d'obrir camins nous, per la diversitat d'estratègies narratives ?fugint sempre del lluïment?, per la imaginació, per la ironia i per la lucidesa davant del fet literari, davant de la contemporaneïtat, de les relacions humanes i dels enigmes de la pròpia identitat.En primera persona forma part de l'aventura literària d'un referent ineludible de les nostres lletres.

Estrella Polar

En primera persona

Un dia d'estiu, un home de mitjana edat s'introdueix a la casa dels veïns, que se n'han anat de vacances, i s'hi instal·la d'una manera molt peculiar. L'home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que l'acompanyem en el seu periple d'intrús, anem descobrint les raons d'un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d'ofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història d?amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l'evidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.

Tapa dura

Robinson

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d?uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d?una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena ?la relliscada?, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional. á Més d?un centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem ?o no? al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se. á ?En Pau, que és un home d?espais, conviu a gust amb els mapes. La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música?.

Les olors en la literatura (2018)

La Caricia Dels Detalls (2025)

Els jugadors de whist (2009)

Un tramvia anomenat text (2021)

De robinson crusoe a peter pan. (918)

En primera persona (2024)

Robinson

Dies de frontera